Selecciona Edició
Connecta’t

La cadira buida de Torra

El president i els seus consellers no assisteixen des de fa mesos a fòrums polítics rellevants ni a actes socials o culturals

El president Torra i membres del seu Govern en una manifestació.
El president Torra i membres del seu Govern en una manifestació.

L'absència de la Generalitat en el lliurament del Premi Planeta dilluns a la nit ha estat l’última absència de l'Administració catalana en diversos actes polítics, socials o culturals de rellevància, un fet sense precedents des del restabliment de l'autonomia. Cap Govern com el de Quim Torra havia deixat buida tantes vegades la cadira que li correspon en reunions de pes institucional i polític. El seu mandat s'està caracteritzant per una absència continuada en actes poc proclius amb el procés.

L'exemple més il·lustratiu d'aquesta absència és el Consell de Política Fiscal i Financera, que s'ha reunit tres vegades des que hi ha Govern socialista i en cap d'elles ha acudit la Generalitat. L'independentisme argumenta que el que vol és una relació bilateral amb l’Estat i rebutja aquestes trobades multilaterals o de “cafè per a tots”, malgrat la transcendència que puguin tenir per a Catalunya els acords que s'hi adoptin.

La seva aposta són les trobades de tu a tu amb el Govern espanyol, com la Comissió bilateral Estat-Generalitat de l'1 d'agost, i que feia set anys que no es reunia. L'Executiu de Pedro Sánchez es mostra disposat a reactivar aquests fòrums, però demana al Govern català que també assisteixi a les altres trobades, en què participen totes les autonomies.

Una altra de les absències més sonades de Torra en els cinc mesos que fa que és president es va produir amb motiu de la cimera celebrada a Barcelona el 27 de setembre sobre el Corredor Mediterrani, una obra llargament reivindicada pel Govern català, com per altres autonomies. A aquella cita hi van assistir més de 1.500 empresaris, directius i professionals d’Espanya, a més del ministre de Foment, José Luis Ábalos, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que va censurar l'absència del seu homòleg català a una cita d'aquesta transcendència. Torra va al·legar motius d'agenda per no acudir a la cimera i va delegar en el conseller de Territori, Damià Calvet.

Fora de l'àmbit polític, també va sorprendre l'absència de la Generalitat a la capella ardent instal·lada a Barcelona de la soprano Montserrat Caballé, una referència cultural de Catalunya. Torra sí que va anar-hi el dia 8 d'octubre, quan es va fer l'enterrament, al qual també van assistir Pedro Sánchez, la reina emèrita i polítics de totes les tendències.

Igualment va ser significativa l'absència del president i de qualsevol dels seus consellers a l'enterrament, el passat 29 d'agost, de Josep Fontana, l'historiador català més llegit a Espanya i Amèrica Llatina i un dels més traduïts i coneguts al món anglosaxó. El vicepresident Pere Aragonès sí que va anar al tanatori el dia abans, però quan es va fer l'enterrament el representant de la Generalitat va ser Carles Duarte en la seva condició de president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA).

És conegut que Fontana era un marxista declarat que va tancar de manera simbòlica la llista que va encapçalar Ada Colau en les eleccions municipals del 2015, i Caballé sempre es va reivindicar com a espanyola per sobre de catalana, la qual cosa potser ajuda a entendre l'absència del Govern independentista català.

Montilla i Mas

La cadira del Govern va quedar buida per primera vegada en democràcia dilluns al sopar de lliurament del Premi Planeta, que aquest any va complir l'edició número 67. L'absència pren encara més rellevància si es recorda que hi van anar els expresidents José Montilla i Artur Mas, que va fugir d'estudi quan se li va preguntar per la clamorosa absència i va respondre: “No he vingut aquí a parlar de qüestions polítiques”.

Carles Puigdemont ja va declinar l'assistència en l'edició del 2017, però en lloc seu sí que hi va anar el llavors conseller de Cultura, Santi Vila. Aquest any s’hi van absentar Quim Torra i la consellera de Cultura, Laura Borràs, que inicialment havia confirmat la seva assistència. Un portaveu del seu departament va explicar a EL PAÍS que aquesta absència no té a veure amb les declaracions que va fer el president del grup, José Crehueras, de no tornar a situar la seu social de l'empresa a Barcelona, després del trasllat a Madrid que es va produir l'any passat després de la declaració d'independència. Planeta té uns 8.000 treballadors, és el primer grup editorial en castellà del món i engloba 170 editorials, entre les quals n'hi ha una dotzena en català sota el Grup 62.

En aquesta relació s’hi han d'afegir també les dues absències protagonitzades per Torra i tot el seu Govern en actes amb el rei Felip VI. L'última va tenir lloc el 17 de setembre en la inauguració de la 30a edició de Gastech, principal congrés mundial per al sector del gas que es feia per primera vegada a Barcelona. La representació institucional estava encapçalada per la ministra Teresa Ribera.

Unes setmanes abans, el 28 de juny, Torra va plantar per primera vegada el Rei amb motiu del lliurament dels premis Princesa de Girona, quan l’Ajuntament d'aquesta ciutat es va negar a cedir l'auditori, com havia fet cada any, i l'acte es va haver de traslladar a Vilablareix, una població veïna. Torra va anunciar llavors que mai més convidaria el Rei als actes organitzats per la Generalitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >