Selecciona Edició
Connecta’t

Els serveis socials de Barcelona deixaran d’anar als desnonaments

El govern de l'alcaldessa Colau entén que no és el seu paper i afirma que hi ha altres professionals atenent les famílies

Protesta de treballadors dels serveis socials a la plaça Sant Jaume.
Protesta de treballadors dels serveis socials a la plaça Sant Jaume. EL PAÍS

Els serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona deixaran d'acompanyar les comitives judicials en cas de desnonaments en què hi hagi menors d'edat. A Barcelona, l'assistència de treballadors socials en els desnonaments es fa des del 2013. El llavors alcalde, Xavier Trias, va signar un protocol amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Generalitat i els col·legis d'advocats i procuradors, perquè, davant la creixent conflictivitat en les execucions hipotecàries, els serveis socials prestessin "auxili" a les comitives judicials.

Els professionals dels serveis socials –el seu col·legi professional no va participar en el protocol– fa anys que rebutgen aquesta assistència: argumenten que la seva presència no és ètica, perquè l'administració no "garanteix un reallotjament digne dels ciutadans" afectats per un desnonament, perquè no hi ha prou pisos públics o d'emergència. L'anunci municipal ha arribat coincidint amb una protesta d'aquests treballadors convocats pels sindicats CCOO, UGT i CGT, que tenen un altre front de protesta: l'ordre rebuda per frenar les ajudes socials fins a finals d'any. Uns 200 treballadors s'han concentrat al migdia a la plaça de Sant Miquel i s'han produït moments de tensió quan han intentat entrar a l'Ajuntament per assistir a la Comissió de Drets Socials.

"No hi anirem més [als desnonaments]", ha afirmat aquest dimarts la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, que ha explicat que ja ha parlat amb la jutgessa degana sobre la qüestió i les properes setmanes donarà una instrucció clara al respecte als treballadors. "Assistir a la comitiva, com diu el protocol, és desvirtuar la feina dels serveis socials, que ja treballen amb les famílies prèviament i per buscar solucions si hi ha desnonament", lamenta Ortiz. "No ho donem per bo", ha afegit, i ha avançat que volen "replantejar" el protocol. La regidora també ha denunciat que cada vegada hi ha més desnonaments "confidencials", dels quals no s'informa de la data, i que un centre de serveis socials pot tenir diversos avisos al dia, de manera que resulta "inviable" assistir a tots.

Ortiz reconeix “contenció” en les ajudes socials

La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, ha admès aquest dimarts que l'Ajuntament de Barcelona està aplicant "mesures de contenció" en alguns serveis i ajudes socials. Ortiz ha comparegut en la comissió municipal de la seva àrea per donar explicacions davant de l'alerta que han llançat els sindicats sobre el fre a les ajudes ordenat pel govern fins a finals d'any. "No hi ha reducció, tancarem amb més despesa que mai, però la llei no permet tancar amb dèficit", ha argumentat.

Entre crítiques unànimes de tots els grups municipals excepte la CUP, Ortiz ha recordat que la despesa de l'Ajuntament durant aquest mandat és la més elevada de la història i que els equips s'han incrementat en 153 persones. La tinenta d'alcalde també ha retret a la Generalitat que "durant massa temps" el Consistori "ha estat sol, sense pressupostos a l'altra banda", prestant serveis que no són competència municipal.

La responsable dels serveis socials municipals també ha assegurat que en el moment dels desnonaments ja estan presents els equips SIPHO (Servei d'Intervenció i Mediació en situacions de Pèrdua i/o Ocupació). "Hi ha serveis que hi tenen presència, però la intervenció social no té sentit en el moment en què es desnona la família", ha apuntat, i ha assegurat que el contacte amb les famílies es fa abans i després de les execucions. Els sindicats dels serveis socials confirmen la presència d'aquests equips en els desnonaments.

La primera denúncia dels serveis socials de Barcelona pel seu paper en els desnonaments es va produir el gener del 2015. Asseguren que la seva tasca és ajudar les famílies, però que si no poden oferir-los una garantia de reallotjament, es trenca el vincle amb els usuaris. Fa tres anys i mig, quan l'alcaldessa Ada Colau tot just feia una setmana que era al poder, li van escriure per recordar-li que se'ls obligava a estar presents en els desnonaments. I des de llavors no han parat de denunciar-ho.

Durant la concentració d'aquest dimarts han celebrat l'anunci de la tinenta d'alcalde, però han assegurat que no deixaran d'assistir-hi fins a tenir una instrucció per escrit, i també s'han preguntat "per què s'ha trigat tant", en paraules de la secretària general de CCOO a l'Institut Municipal de Serveis Socials, Victoria García. "La nostra feina la podem fer abans o després del desnonament, no cal acompanyar la comitiva judicial", ha afegit. Al seu costat, Israel Ureña, de CGT, sintetitzava: "Enviar serveis socials a un desnonament és com enviar un metge a la guerra sense medicació ni instrumental". Des d'UGT, Samuel Llera considera que la presència de serveis socials en un desnonament és "cosmètica", perquè "els treballadors no poden evitar el desnonament" i les famílies els veuen "com a còmplices" de la comitiva que acudeix a fer-los fora de casa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ