Selecciona Edició
Connecta’t

Generalitat i Estat xoquen pel pagament de 759 milions en infraestructures

Saura i Calvet, incapaços d'arribar a un acord sobre com es fa efectiu el pagament compromès pel Ministeri d'Hisenda

El secretari d'Estat, Pedro Saura, i el conseller de Territori, Damià Calvet.
El secretari d'Estat, Pedro Saura, i el conseller de Territori, Damià Calvet.

El secretari d'Estat d'Infraestructures, Pedro Saura, i el conseller de Territori de la Generalitat, Damià Calvet, han estat incapaços aquest dilluns d'arribar a un acord sobre com el Govern espanyol ha de fer efectiu el pagament dels 759 milions d'euros compromesos pel Ministeri d'Hisenda. Després d'una llarga reunió celebrada a Barcelona —no es va fer a la seu de cap de les dues administracions—, tots dos executius van manifestar unes diferències que, de moment, són insalvables.

El Govern català reivindica que aquest deute, vinculat a l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya, s'ha de fer efectiva amb una transferència de capital perquè la Generalitat disposi d'aquests fons amb llibertat de criteri a l'hora d'utilitzar-los. En canvi, el Ministeri de Foment defensa el dret a poder fer inversions pròpies per aquest import en infraestructures de mobilitat de nova creació o que ja es trobin en execució. Si fos així, es podria apuntar aquesta transferència en el projecte que s'està fent, per exemple, per finalitzar la construcció de la llançadora ferroviària que connectarà el centre de Barcelona amb la terminal 1 de l'aeroport del Prat.

Aquesta possibilitat de pagament permetria a l'Executiu central donar visibilitat al seu esforç inversor a Catalunya, en un moment en què el discurs predominant entre l'empresariat i bona part de la societat és que Catalunya pateix un greuge històric en matèria d'infraestructures. Malgrat el desacord, la reunió suposa trencar una ratxa d'11 anys sense reunions de la comissió bilateral d'infraestructures entre tots dos executius.

Els 759 milions d'euros que van ser el focus de la trobada és una quantitat pendent des del 2008 i que Hisenda es va comprometre a pagar com a prova de les seves intencions de millorar les relacions amb Catalunya.

En la mateixa trobada es va repassar el llistat d'infraestructures que es troben desenvolupant-se a Catalunya i les que estan pendents. Des de la Generalitat també existia el desig de buscar fórmules de compensació per la denunciada falta històrica d'inversió a Catalunya. Els successius governs catalans, amb el suport especialment per la Cambra de Comerç de Barcelona, han defensat que el volum d'inversió territorializada de l'Estat a Catalunya havia de ser equivalent a la seva aportació al PIB.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >