Selecciona Edició
Connecta’t

Planeta no veu condicions per tornar a situar la seva seu a Catalunya

El president del grup assenyala que la decisió de continuar fora de Barcelona és "ferma"

Grupo Planeta
Seu del Grup Planeta a la Diagonal barcelonina. EFE

El Grup Planeta considera que no es donen les condicions per tornar a situar la seva seu social a Catalunya. “Mantenim ferma la decisió de continuar fora de Barcelona”, ha assegurat aquest diumenge el president del grup, José Creuheras, durant la roda de premsa de presentació del Premi Planeta de novel·la. Segons ell, “les condicions no han canviat”, en referència a la situació política derivada del desafiament independentista. El president del grup ha justificat la decisió fent referència a “la inseguretat jurídica” i a la defensa “dels interessos dels nostres accionistes i col·laboradors”.

“No ens ho hem plantejat”, ha dit Creuheras, sobre si Planeta ha pensat a corregir la decisió de fa un any. El grup va prendre la decisió de traslladar-la a Madrid després de la declaració d’independència de Catalunya per part de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont l’any passat. Com que el tema va reaparèixer durant una pregunta a l’escriptora Rosa Regàs, membre del jurat del Premi Planeta, aquesta va defugir de respondre i va delegar aquest aspecte “al meu veí de taula, perquè crec que tenim opinions molt diferents”, en referència al president del grup, qui públicament la va convidar a expressar-se. Al final de l’acte, Creuheras i l’escriptora van intercanviar opinions a part.

El Govern central ha anunciat la seva intenció de revertir el decret amb el qual es va facilitar fa un any a algunes empreses la modificació del seu domicili social i fiscal, de manera que poguessin agilitar el seu trasllat fora de Catalunya. No obstant això, hi ha escepticisme en el sector empresarial sobre el fet que hi pugui haver un procés de marxa enrere significatiu entre les 4.200 empreses que durant els tres trimestres del període comprès entre l’octubre del 2017 i el juny del 2018 van fer efectiva aquesta decisió. Creuheras s’ha afegit a aquest recel avui, i ha donat per fet que “el context és el mateix”. De les grans corporacions, només una, Agbar, ha anunciat que a efectes administratius torna a ser una empresa amb seu a Barcelona.

La venda d’Editis

El grup editorial, accionista de referència del grup audiovisual Atresmedia (que opera Antena3, La Sexta i Onda Cero, entre altres televisions i ràdios) i de La Razón, ha confirmat el tancament de la venda de la seva filial francesa Editis a Vivendi, una operació que es va anunciar el juliol passat. El president del grup ha evitat confirmar la quantitat de l’operació, que se situa en els 900 milions d’euros, però ha confirmat que la venda es produeix per un import inferior al de compra.

Malgrat aquest saldo negatiu, Creuheras ha afirmat que està “molt satisfet” amb la compravenda d’aquest grup, que factura entorn dels 750 milions d’euros a l’any. Per fer el balanç, l’executiu té en compte els ingressos recollits amb les desinversions realitzades per Editis a Bèlgica, els dividends que ha ofert a Planeta des que es va adquirir el 2008 i els ingressos que tindrà ara.

TOTES LES BRANQUES DE LA FAMÍLIA, AL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ

El president de Planeta, José Creuheras, va aprofitar la presentació del guardó literari per fer pública l’ampliació del consell d’administració de Planeta Corporación, la societat holding del grup, amb l’entrada de Fernando Lara Hoces (el fill de Fernando Lara) i Laura Falcó Lara (la filla d’Inés Lara). Amb ells, el consell disposa ara de sis membres i dona entrada, per vegada primera, a totes les branques de la família del fundador. Fins ara només hi havia representada la de José Manuel Lara Bosch, a través del seu primogènit José Manuel Lara García, el qual el febrer passat va ser cessat del seu càrrec com a conseller delegat de la corporació.

La venda permetrà sanejar el balanç del grup de la família Lara, fortament endeutat. Quan els periodistes li han preguntat, Creuheras ha confirmat que aquests recursos s’utilitzaran per “reforçar Planeta” en àrees noves de negoci i per “amortitzar” deute, que supera els 1.000 milions d’euros. De l’operació d’Editis, tot esperant el vistiplau dels reguladors, també dependran les xifres de tancament de l’exercici del 2018, que el seu president ha evitat predir, per bé que espera que siguin similars a les de l’any passat.

El Grup Planeta va facturar l’any passat uns 3.000 milions d’euros i va obtenir un benefici brut operatiu (ebitda) de 425 milions d’euros. L’any passat, en la mateixa roda de premsa, Creuheras es va referir a 3.220 milions d’ingressos i un ebitda de 370 milions. Quan se l’ha qüestionat per aquesta diferència, el primer executiu del grup ha dit: “Estem en la mateixa xifra del grup en perímetre de gestió”.

Rècord de participació

L’actualitat política i econòmica va sepultar informativament la raó de ser de l’acte, la presentació del Premi Planeta, que en la seva 67a edició ha batut el seu rècord de participació, amb 642 novel·les presentades, entre les quals, segons el jurat, hi ha força novel·les policíaques i thrillers, i s’ha detectat un increment de les novel·les que aborden la condició femenina. Creuheras, seguint una tradició tàcita de la família Lara d’aprofitar l’acte per exposar les afliccions del sector públicament i conscienciar l’Administració, ha alertat que la pirateria a Espanya “ha crescut un 12%; hi ha hagut 420 milions de descàrregues il·legals de llibres, la qual cosa vol dir 800 llibres per minut”, va xifrar. Així mateix, va demanar un Pla de Llibreries (“són el pont natural entre l’autor i el lector. El comerç digital ajuda, però cal preservar-les”) i un altre de Foment de la Lectura.

En qualsevol cas, l’ambient era d’optimisme, ja que Jesús Badenes, director general de la divisió de Llibreries del Grup Planeta, va ratificar amb xifres del sector en l’àmbit mundial que “el llibre imprès continua sent el format dominant i el més potent generador de continguts culturals” i per a Espanya va avançar que, en el marc del quart any de creixement, es tancarà el 2018 amb una facturació propera als 1.000 milions d’euros que, si bé és la mateixa xifra que el 2000, són gairebé 200 milions més que en plena, quan la caiguda d’un 30% va deixar la facturació al voltant dels 800 milions d’euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >