Selecciona Edició
Connecta’t

L’espai artístic de Palo Alto serà més públic que privat

Dels gairebé 7.000 metres quadrats del complex de Poblenou, el 55% serà de gestió municipal i la resta, de la concessionària

Exposició organitzada per la Fundació Palo Alto al juliol passat per explicar la història del clúster.
Exposició organitzada per la Fundació Palo Alto al juliol passat per explicar la història del clúster.

Fa poc més de 20 anys Ernest Maragall, el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona pel PSC d’aquell moment, va plasmar en un conveni les condicions de la concessió privada del complex Palo Alto a un col·lectiu d’artistes que liderava Javier Mariscal. El que havia estat el conjunt de naus de la fàbrica tèxtil Ramon Gal i Juan Puigsech, creada el 1875, i que estava en un estat lamentable després de dècades d’abandonament, va ser rehabilitat per iniciativa d’una comunitat d’artistes, entre els quals hi ha Xavier Medina Campeny o Fernando Salas. El motor d’aquella moguda va ser Mariscal, que s’havia instal·lat en l’època preolímpica a precari abans que l’Ajuntament l’expropiés el 1994 amb la intenció d’enderrocar-lo dins del disseny del Front Marítim de Barcelona. Llavors, Palo Alto estava en una part del Poblenou en la qual no hi havia gairebé res, uns quants habitatges, magatzems i solars entre una Diagonal que encara no s’havia obert i un front litoral amb prou feines urbanitzat. Res a veure amb el panorama actual: un barri d’habitatges, col·legis, instituts i centres públics i privats vinculats a les indústries creatives. La mateixa complexitat s’ha traslladat al disseny de la futura etapa de Palo Alto. Si aquell conveni que va signar Maragall —que al maig va optar a l’alcaldia de Barcelona a les files d’ERC—amb prou feines tenia tres folis, el document que es va presentar dimecres passat en el plenari de Sant Martí és més prolix per determinar les bases del concurs que es convoqui a finals d’any per a les empreses o entitats interessades.

El document Centre de producció Artística i Cultural Palo Alto entre 2019 i 2033 modifica en alguns punts la idea inicial del Consistori, decidit a agafar les regnes d’un espai en què ara hi ha instal·lades unes 40 empreses, no totes relacionades amb la producció artística i aglutinades sota el paraigua de la Fundació Palo Alto. Dels 7.000 metres quadrats, el 55% serà de gestió municipal i la resta, de la futura concessionària, que ho serà per 15 anys amb una pròrroga de cinc més. Les condicions d’aquest 45% també es determinen: un 30% (2.100 metres quadrats) per a residència d’empreses artístiques o de disseny —part de l’activitat actual encaixa en aquesta definició— i un 15% (1.000 metres) a la generació d’una incubadora empresarial lligada a aquests sectors. La durada de la residència de les empreses seria de cinc anys, que es podrien prorrogar des de dos i mig fins a un màxim de deu. Els projectes seleccionats per a la incubadora empresarial tindrien un lloguer tou per un termini màxim de tres anys.

Sense casa taller

La delimitació de l’espai per a les empreses que ja funcionen és l’objecte de discussió. “Necessitem un mínim del 50% per assegurar-ne la viabilitat”, apunta Toni Clariana, una de les veus de la Fundació que perfila el projecte per optar a la concessió en espera que es convoqui el concurs. Clariana ha mantingut contactes amb els partits municipals i afirma que té el suport del PDeCAT, el PSC, Ciutadans i el PP. La primera votació sobre les bases del concurs es farà al novembre dins de la comissió d’Economia del Consistori.

Josep Maria Montaner, regidor del districte, sosté la necessitat de preservar les empreses i les activitats, que ja estan situades a Palo Alto, que realment tenen relació amb la creativitat: “Amb els anys s’han afegit altres activitats que no tenen res a veure ni amb l’esperit fundacional ni amb el futur que es pretén assegurar”. El document de bases apunta que hi haurà un període d’entre 12 i 18 mesos de transició: “La transitorietat pot ser útil per delimitar quines empreses encaixen i quines no, i per dona temps per prendre decisions”.

Quant a la part pública, que ocupi gairebé 3.700 metres quadrats, el 35% es dedicaria a projectes comunitaris de barri associats a l’art i la cultura, un 10% per als serveis auxiliars i un 10% per a futurs usos. El Consistori ha deixat de costat el projecte de reservar un 25% de l’espai públic a una casa taller d’inclusió social per a persones en situació vulnerable: “Aquesta era la idea inicial però els veïns de l’entorn s’hi oposen i hem optat per retirar-la”, precisava Montaner.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >