Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona exporta la seva fórmula per promoure habitatge protegit

Diverses ciutats aproven mocions similars a la de destinar un 30% dels projectes residencials a habitatge social

Obres a la cantonada de Roc Boronat i Sancho d'Àvila.
Obres a la cantonada de Roc Boronat i Sancho d'Àvila.

La iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona d’obligar els promotors a destinar un 30% dels seus projectes residencials de qualsevol barri de la ciutat a habitatge social s’estén a altres municipis de l’Àrea Metropolitana. Terrassa, Badalona, Mataró, Santa Coloma, Sabadell o Sant Cugat han aprovat o tenen previst aprovar mocions o proposicions sobre aquest tema. Altres ciutats, com l’Hospitalet, rebutgen una mesura que consideren que tindria poc efecte.

L’origen de tot és la manca d’un parc d’habitatge públic i la crisi de l’habitatge. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) feia públic aquesta setmana que Catalunya encapçala les xifres de desnonaments, amb una quarta part dels que s’executen a tot Espanya. A Barcelona, han estat les entitats (FAVB, PAH, Observatori DESC i Sindicat de Llogaters) les que van engegar el procés i van exigir a l’Ajuntament que espremi la legislació vigent per augmentar el parc públic de pisos socials.

La Llei del Dret a l’Habitatge del 2007 obliga a reservar-ne un percentatge per a habitatge assequible a les zones de planejament urbanístic nou, la qual cosa ja es fa. Però també preveu imposar reserves a la part de la ciutat que ja s’ha construït, una mesura que encara no s’ha aplicat. El que ha fet Barcelona, que va començar amb la votació d’una moció de les entitats, és modificar el Pla General Metropolità (PGM) per forçar els promotors a “coresponsabilitzar-se” en la producció d’habitatge assequible, en paraules de l’alcaldessa Ada Colau. Però l’última paraula la té la Generalitat, que ha d’aprovar la modificació i ara com ara expressa molts dubtes.

Tant en la PAH com en el DESC asseguren que després de l’experiència de Barcelona, han rebut consultes d’entitats i d’ajuntaments que s’interessen pel procediment i que preparen un “kit, amb documentació homogènia” per ajudar a presentar mocions, explica la directora de l’Observatori, Irene Escorihuela.

A Terrassa, va ser Terrassa en Comú (TC) qui a l’abril va portar al ple una proposta de resolució en la línia de Barcelona, explica el regidor Xavi Matilla. El text, al qual van donar suport el TC, el PSC, la CUP i ERC (20 de 27 regidors), parla d’estudiar la implementació del 30%. “Empenyerem i la idea és arribar a l’aprovació inicial de la modificació abans del maig”, assegura Matilla.

Badalona va aprovar una moció al setembre que, entre altres mesures, insta el govern municipal a impulsar la modificació del PGM perquè els promotors destinin el 30% dels pisos que construeixin i, fins i tot, perquè el Consistori participi en la seva gestió. Van votar a favor tots els partits excepte el PP, que ho va fer en contra, i Ciutadans es va abstenir. Santa Coloma, per la seva banda, va aprovar en el ple, amb el suport d’ICV, PSC i Som Gramenet, demanar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que estudiï la mesura.

En els casos de Sabadell i Sant Cugat és el mateix govern el que impulsa el canvi normatiu. Fonts del Consistori de Sabadell expliquen que “el govern treballa per modificar el Pla General”, tot i que encara no s’ha formalitzat en cap votació. I a Sant Cugat, l’executiu de l’alcaldessa Carmela Fortuny (PDeCAT) té previst portar una modificació urbanística dilluns que ve, dia 15, que previsiblement rebrà suport. En aquest cas, explica Fortuny, no es recorre a la imposició del 30%, sinó que es declara tot el municipi àrea de tanteig i retracte. La fórmula aquí és que quan es vengui un solar, el promotor doni fe es compromet en demanar la cèdula de qualificació provisional a fer un 30% de pisos socials. I si no n’està disposat, l’Ajuntament comprarà el sòl per fer-los ell mateix o una entitat social. “La nostra és una mesura jurídicament més travada i més realista i prudent”, defensa Fortuny.

En el cas de Mataró, el ple del 4 d’octubre va aprovar una proposta de resolució que es refereix també a la possibilitat de destinar el 30% de les promocions noves a habitatge assequible. La van presentar ERC i ICV i li van donar suport Volemataró i dos regidors no adscrites (21 vots de 27). El govern, a mans del PSC, ara estudia com aplicar-la.

Des de l’Observatori DESC, la seva directora celebra l’interès dels municipis que han començat el procés, però al mateix temps lamenta els que en són reticents. “És cert que el volum de construcció en sòl consolidat potser no és el mateix, però hi ha una ona expansiva dels problemes de l’habitatge a l’Àrea Metropolitana i aplicar la modificació els ajudaria a solucionar-los”, adverteix. De fet, explica Escorihuela, que el director dels Serveis de Presidència de l’AMB, Salvador Milà, va informar aquesta setmana que l’AMB estudia la manera d’assessorar els municipis en aquesta matèria. “Molts plans urbanístics són dels anys 90 o del 2000 i ara és un bon moment per revisar-los”, afegeix l’experta.

Per part de la PAH, Lucía Delgado celebra que la modificació del planejament s’estengui, “perquè el problema de l’habitatge no afecta només a les grans ciutats”. “La llei catalana diu que hauríem de tenir un parc social del 15% al 2027 i no arribem al 2%”, diu, i assenyala que amb el 30% es podrien construir 2.000 pisos assequibles a l’any a Catalunya. De fet, recorda Escorihuela, el text original de la llei del tripartit, del 2007, preveu imposar el 30% a tot Catalunya amb un pla territorial sectorial d’habitatge, però aquesta part del text va caure amb la Llei Òmnibus del primer Govern d’Artur Mas.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >