Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem deixarà que els presos tornin a Catalunya el Nadal si assisteixen a la vista prèvia del judici

L'alt tribunal vol iniciar el judici al novembre amb l'estudi de les qüestions fonamentals de la vista

Puigdemont i Junqueras, en un acte a Barcelona.
Puigdemont i Junqueras, en un acte a Barcelona.

La sala penal del Tribunal Suprem permetrà als implicats en el procés que estiguin presents, si així ho volen, a la vista sobre les qüestions prèvies al judici –que previsiblement començarà a finals de novembre i conclourà a mitjan desembre–, segons fonts de l'alt tribunal. No és obligatori que hi assisteixin, però si ho demanen la sala oficiarà la Guàrdia Civil perquè els traslladi des dels actuals presidis a Catalunya a presons madrilenyes, on es quedaran les dues setmanes que es calcula que durarà aquesta vista. I, en aquest cas, se'ls permetrà tornar a les presons de Catalunya, on són ara, perquè passin el Nadal prop de la família. Els tribunals, quan s'apropa un judici, solen ser poc inclinats a allunyar els reus de la seva zona d'acció.

Els tribunals, quan s’apropa un judici, solen ser poc inclinats a allunyar de la seva zona d’acció els reus

Si no sorgeixen obstacles processals, el judici s'iniciarà a finals de gener amb l'interrogatori dels acusats. Aquesta és la previsió de la sala que jutjarà els 24 acusats del procés, nou dels quals són a la presó, i hi ha cinc fugits, que tindran el seu propi judici si tornen a Espanya. Els citats ara al judici són, entre d'altres, l'exresponsable de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart; l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs i Joaquim Forn i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

Hi ha inquietud a la sala penal per l'actitud que puguin adoptar els acusats. I és que, quan siguin traslladats a Madrid (ja sigui per la vista breu perquè així ho demanden ells o bé per al judici, en aquest últim cas obligats), ja coneixeran la petició d'anys de presó que afronten. Llavors la Fiscalia ja haurà emès el seu escrit d'acusació, que es preveu que contindrà fortes peticions de presó, atès que la intenció del ministeri públic és, com ha sostingut durant la instrucció, acusar-los d'un delicte de rebel·lió (amb penes de fins a 25 anys de presó) i malversació de fons públics. Aquest últim delicte està atenuat perquè els acusats, a través de les seves associacions afins, Òmnium i l'ANC, han retornat a l'erari públic els diners suposadament malversats en la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017.

Inquietud a la sala penal per l’actitud que puguin adoptar els acusats quan tornin a Madrid sabent les altes penes que previsiblement els demanarà la Fiscalia

Al Suprem inquieten les manifestacions de l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, posteriorment matisades, en el sentit d'“obrir les presons” per als processats si finalment són condemnats. Torra és el màxim responsable de les presons catalanes, que acullen des de fa uns tres mesos els polítics presos. “Cometria un delicte de sedició de llibre, ell i els qui hi col·laboressin, encara que ho fes i fugís immediatament a Brussel·les”, assenyalen fonts de la sala penal. El Tribunal no dificultarà que assisteixin si ho volen com a oients a la vista, en la qual no poden intervenir, i després tornin a Catalunya per passar-hi el Nadal.

El Suprem es troba ara immers a resoldre les peticions formulades per les parts com a pas previ a la conclusió del sumari (centenars de pàgines acumulen els diferents recursos presentats per les parts demanant en la seva majoria noves proves). La intenció de la sala penal és, en aproximadament una setmana, resoldre aquest assumpte i immediatament després donar-ne trasllat a la Fiscalia i la resta de les parts perquè formulin els seus escrits d'acusació.

En aquest moment, disposaran d'un termini de tres dies perquè exposin al tribunal les qüestions prèvies al judici. És a dir, si consideren que s'han vulnerat drets fonamentals o que cal resoldre alguna llacuna o vici processal. Els acusats hi podran estar presents, però no intervenir. Només podran fer-ho els advocats. Es calcula que la vista s'acabarà a mitjan desembre, i la sala utilitzarà la segona quinzena de desembre per resoldre-la mitjançant una interlocutòria.

Els jutges del Suprem preveuen fer pública la sentència abans de les eleccions del 29 de maig, però tot dependrà de l'evolució d'un judici amb nombrosos advocats i pel qual desfilaran dotzenes de testimonis.

Activisme ideològic d’alguns lletrats

Fonts de la sala penal asseguren que en aquest procés s'estan topant amb un fet que no havien vist mai: “L'activisme ideològic” de la majoria dels advocats dels acusats, així com les maniobres dilatòries que estan utilitzant per retardar l'inici de la vista, retardant amb això l'horitzó que els seus clients "siguin jutjats, i, basant-se en les proves que s'exposin, ser condemnats o absolts”, assenyalen. La presó deixarà de ser provisional quan el Suprem dicti la sentència.

I, si fossin condemnats, disposarien d'una sentència ferma i que no es podrà recórrer que, almenys, els dona l'opció a ser indultats o accedir al tercer grau penitenciari, semillibertat, potestat en mans de la Generalitat de Catalunya ara governada per Quim Torra. Només la Fiscalia es podria oposar al tercer grau.

“Estem assistint a actuacions d'advocats que defugen el debat jurídic per endinsar-se en la desqualificació personal dels jutges de la sala i de les institucions”, sostenen fonts jurídiques de l'alt tribunal. “En alguns casos, es veu un reiterat activisme de desqualificació a través de les xarxes socials”, afegeixen aquests mitjans. Mai abans al Suprem s'havia conegut una actitud així en representants legals d'acusats. Fonts jurídiques recorden el cas de l'advocat Íñigo Iruín, que, malgrat defensar etarres que afrontaven desenes d'anys de presó, “sempre va mantenir una actitud estrictament jurídica davant de la sala i mai va apel·lar a la desqualificació dels seus membres, la qual cosa li va comerciejar el respecte de tots els magistrats”. Actitud que contrasta, per exemple, “amb l'activisme d'alguns advocats del procés a les xarxes i la seva desqualificació de jutges i institucions".

Gonzalo Boye, un dels lletrats del procés, defensa l'expresident Carles Puigdemont, és un dels advocats que ha utilitzat les xarxes socials amb més vehemència. Boye afirma que l'única cosa que fa “és exercir el seu dret a la llibertat d'expressió” a les xarxes. I nega que hi hagi un concert entre els lletrats que busqui dilatar l'arribada del judici. Destaca que col·legues seus li han manifestat que part dels recursos interposats són per demanar a la sala que els procuri tot el sumari, ja que a alguns els faltaven “volums sencers de les diligències".

Fonts del Suprem expliquen que tot el sumari es troba bolcat en el núvol digital i que n'hi ha prou a accedir-hi amb els codis assignats a cada advocat. I es queixen que la cascada de recursos interposats per aquest motiu i altres ha provocat de moment que l'inici de la vista no s'hagi pogut iniciar a finals d'aquest mes, com estava previst.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >