Selecciona Edició
Connecta’t

Serra defensa l’augment salarial de Todó pel temor que deixés CatalunyaCaixa

L'expresident de l'entitat afirma que la Generalitat i el Banc d'Espanya coneixien aquestes millores

Narcís Serra, amb el seu advocat, el 4 d'octubre.
Narcís Serra, amb el seu advocat, el 4 d'octubre.

L'expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, ha tornat a defensar aquest dijous les dues pujades salarials que es van aprovar el 2010 a favor del director general de l'entitat, Adolf Todó. Ha argumentat que aquestes millores procedien d'un compromís contret amb Todó quan es va decidir fitxar-lo a finals del 2007. Llavors, ha explicat, es va decidir que el salari del directiu anés pujant gradualment perquè quan se'l va contractar es va considerar que "l'increment de cop seria excessiu" per a l'entitat. Serra també ha defensat que aquestes condicions eren conegudes pel Banc d'Espanya i per la Generalitat.

L'expresident de l'entitat ha assegurat que el salari corresponia a la mitjana del sector financer i estava per sota de la mitjana del sector, tot i que ha admès que era elevat perquè "era un equip directiu molt bo que estava transformant la caixa, i això s'ha de pagar". Fins i tot ha arribat a afirmar que mantenir l'anterior direcció hauria generat pèrdues "molt superiors" al cost salarial del canvi de direcció.

Serra, que ha declarat a l'Audiència de Barcelona en la segona sessió del judici que jutja aquests augments salarials, i pels quals afronta una petició de quatre anys de presó, considera que el salari acordat amb Todó era "prudent" i "ajustat als contractes que es feien en aquell moment en l'alta direcció". Els augments del 2010, ha dit, estaven argumentats per "complir la seva paraula" amb Todó i, per evitar que pogués deixar la caixa d'estalvis quan tenia importants problemes financers, va rebre una injecció de 1.250 milions d'euros del Frob i estava immersa en un procés de fusió amb altres entitats.

"Era important que l'alta direcció seguís", ha explicat l'expresident de la caixa d'estalvis, en referència al fet que CatalunyaCaixa estava en ple procés de fusió amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa i quan la resta de la plantilla tenia el salari congelat.

Todó, que havia entrat a l'entitat procedent de Caixa Manresa amb un salari base de 600.000 euros complementat amb un variable anual equivalent al 35% i altres condicions laborals i de jubilació, va veure com en diferents consells d'administració s'augmentava el salari fix un 1,5% i la seva retribució variable passava a pesar un 50% del fix. Aquestes millores també van beneficiar Jaume Masana, adjunt a Todó, que va arribar a l'entitat en les mateixes dates.

Aquests increments són l'origen del judici a 41 persones que van formar part del consell d'administració de CatalunyaCaixa. Totes van aprovar aquestes noves condicions contractuals. Només una es va negar a fer-ho.

Davant de les preguntes del fiscal, Serra ha defensat que el salari de Todó va ser el primer que va passar pel consell d'administració de la caixa en tota la seva història, subratllant "l'absoluta transparència" de la mesura. Així mateix, ha defensat que aquest augment tenia el vistiplau de la Generalitat (que tenia la capacitat inspectora sobre les caixes a Catalunya), la Diputació de Barcelona i el Banc d'Espanya. El fiscal ha assenyalat que en la fase d'instrucció, inspectors del banc central van negar que coneixien aquesta millora i fins i tot van assenyalar que "els va molestar".

Canvi de rumb

Serra ha defensat que el 2006, abans de l'inici de la crisi financera als Estats Units, ell ja havia decidit fer un "canvi de rumb" a CatalunyaCaixa. En aquell moment, ha assenyalat, una inspecció del Banc d'Espanya, segons ha explicat, va formular una inspecció en què va apuntar la necessitat de fer provisions per només 12 milions d'euros. "Vaig anar a Madrid —ha explicat Serra— per dir-los que la meva impressió era més pessimista i vaig haver de retardar el canvi de rumb".

Però Serra ha manifestat que la seva continuïtat en el càrrec estava subjecta a la necessitat de modificar la política de la caixa d'estalvis. Fins i tot, ha subratllat, Adolf Todó, 30 dies després d'assumir el càrrec de director general, ja el 2008, va fer un diagnòstic dels problemes de l'entitat. A partir d'aquí es van demanar 3.200 milions d'euros al Frob, dels quals es van injectar finalment 1.700 milions. "Estàvem convençuts que amb aquesta ajuda la caixa en tenia prou, però ningú sabia que la crisi econòmica del 2011 seria molt més greu que la del 2008. I aquesta crisi va generar el problema definitiu".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ