Selecciona Edició
Connecta’t

“L’aigua va arribar en dos minuts”

Sant Llorenç s'ha convertit en un fangar ple de grues, mobles destrossats i el ritme frenètic dels habitants per netejar-ho

Sant Llorenç des Cardassar
Inundaciones Mallorca
Una veïna de Sant Llorenç des Cardassar.

Sant Llorenç des Cardassar no ha dormit. Els veïns de la localitat, que han perdut la noció del temps, no han parat des que dimarts una onada de fang va irrompre a casa seva. “En dos minuts, pam! No vam tenir temps de res”, lamenta Margalida Servera, de 74 anys, que llança cobrellits a la muntanya de fang que té a l'esquena. Ella i la seva mare, de 104 anys, estaven mirant la televisió; no havia passat ni un minut que Servera ja aguantava la mare pels braços perquè no s'ofegués. “L'aigua ens arribava fins aquí”, diu la Margalida assenyalant-se el pit. Resignada, es desfà de les pertinences de tota una vida. “No hi ha dret”, murmura, coberta d'esquitxades de fang.

“No soc conscient ni de les hores”, admet, no gaire lluny, Catalina Galmes, de 50 anys, amb l'escombra a la mà. Quan se'n va voler adonar, el que semblava una pluja que fa que vingui de gust quedar-se a casa havia negat la planta baixa, on el seu fill de 15 anys feia els deures. “Agafa el que tinguis a les mans i puja!”, recorda que li va cridar. El temps just per posar-se a resguard del fang que ara treu a palades amb l'ajuda de la seva família i tira al carrer, que s'ha convertit en un immens fangar.

Les grues no paren d'arrossegar mobles destrossats, somiers, televisors, neveres… “Això no s'acaba ni avui ni demà. N'hi ha per dies”, lamenta Bàrbara Servera, de 48 anys, que corre d'una banda a l'altra al centre del poble, un triangle davant de l'església per on va entrar la llengua de fang, es va dividir i va rebentar tot el que va trobar al seu pas. A l'estanc que regenta no hi ha quedat res. “Teníem vi, papereria, licors… Ara, els qui vinguin, que s'arremanguin per ajudar-nos”, demana.

Paula Gardeñas, Cristina García i Marta Martí, joves del municipi veí de Son Cervera, van arremangades i cobertes de fang fins a les orelles, però no es desanimen. “Ens quedarem aquí fins que el cos aguanti”, asseguren, subjectant les escombres que ajuden a netejar una casa buida. Una mica més net que elles està el tennista Rafael Nadal, que intenta passar desapercebut en un garatge que ha acabat destrossat. “Hem perdut més de 100.000 euros, no volem fotos: volem que agafeu una escombra i escombreu”, diu comprensiblement cansat l'amo del local. Manolo Marcos, de 53 anys, i el seu fill donen tombs amb la miniexcavadora que han ofert, propietat de la seva empresa, a més dels tres camions que entren i surten sense parar del municipi.

El carrer d'Ordines és el més afectat. És on vivia el Bernat. La seva família encara intenta digerir el que ha passat. L'home, que rondava els 70 anys, era a la cuina quan l'onada de llot va entrar i va morir. Les marques a la paret de l'altura on va arribar l'aigua superen el metre i mig. “Tenia una taula i la televisió. Devia estar mig adormit havent sopat i pensem que no va tenir temps de reaccionar”, lamenta una neboda de l'home, que treu quilos de fang de la casa. Al seu costat viuen Javier Sánchez, de 33 anys; la seva dona Noelia Andrés, de 32, i la seva filla Coral, de només un any. “Tot just vam tenir temps d'agafar la nena i pujar corrents”, explica Sánchez, amb els ulls vermells per les hores que fa que no dorm i amb la samarreta plena de fang.

Sobre unes bigues de fusta, Miquel Arvader, de 69 anys, assenyala el desastre, com les restes d'una arca de Noè. “Abans aquí hi havia una cuina”, diu, desolat. Des del primer pis de casa va poder veure com el torrent s'enduia cotxes amb gent a dins. “Els deuen estar buscant encara”, diu preocupat, mentre la seva dona el crida des de l'altra punta de la casa perquè no s'entretingui més, no gaire lluny d'un carrer amb un nom —Torrent— que ho diu tot. S'ha de continuar netejant.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ