Selecciona Edició
Connecta’t

Un matrimoni alemany trobat mort eleva a 12 les morts a Mallorca

El Govern balear va negar qualsevol responsabilitat, però els bombers van denunciar problemes de coordinació i falta de mitjans en un enclavament amb alt risc d'inundacions

Sant Llorenç des Cardassar
Inundaciones en Mallorca
Veïns de Sant Llorenç des Cardassar netegen casa seva després del pas de la torrentada per la localitat. GTRES

Un paisatge desolador; un torrent de destrucció i mort a tot just 60 quilòmetres de Palma, a tocar de l'habitualment afable Mediterrani. El fang encara inundava, dimecres a la nit, Sant Llorenç des Cardassar després de la tempesta que dimarts a la tarda va provocar el desbordament de dos torrents que van arrasar la zona baixa del poble. La tragèdia s'ha cobrat la vida d'almenys 12 persones. Aquest dijous s'ha recuperat el cos d'una dona i un home a la zona d'Artà, possiblement el matrimoni alemany que els equips de rescat buscaven, segons ha informat el 112. A més, un menor es troba encara en parador desconegut després de ser arrossegat pel corrent, que ho va destruir tot al seu pas i va deixar un paisatge desolador darrere seu.

El Govern balear –format pel PSOE en coalició amb els ecosobiranistes de Més per Mallorca– ha negat tota responsabilitat i ha atribuït la tragèdia a una “catàstrofe” natural: més de 220 litres per metre quadrat en unes hores, segons l'Agència Estatal de Meteorologia. Però els bombers del Consell de Mallorca han denunciat problemes de coordinació i falta de mitjans per combatre l'aigua en una zona d'alt risc d'inundació. I els experts consultats posen en relleu que un dels torrents estava canalitzat des dels anys vuitanta en una estructura de formigó que va fer augmentar la velocitat de l'aigua i el seu efecte destructiu: aquest tipus de solucions urbanístiques han acabat contribuint a la tragèdia, segons les anàlisis preliminars.

No és la primera vegada que es desborda la riera que travessa el municipi, de 8.300 habitants, situat a l'est de l'illa. Els veïns recorden com una altra riuada, el 1989, també va enaiguar el poble, tot i que les conseqüències no van ser tan greus. Dimecres hi havia divisió d'opinions entre els qui consideraven que els marges de les torrenteres no estaven prou nets, fet que va ocasionar taps que van provocar la tromba de fang, i els qui creuen que la tragèdia no es podia evitar. “Ara que ens ajudin a arreglar-ho”, demanava una de les afectades, Bàrbara Servera, de 48 anys.

La dotació inicial d'efectius va ser escassa, segons van explicar fonts dels bombers del Consell. Això es va corregir després: més de 500 membres dels serveis de rescat i de la Unitat Militar d'Emergències desplaçats des de la Península van treballar a la tarda per trobar el menor desaparegut i ajudar els veïns en les tasques de neteja i desenrunament. En aquests treballs van participar-hi excavadores, helicòpters i desenes de voluntaris. Però els bombers van denunciar també falta de mitjans: almenys en la fase inicial no hi havia, per exemple, vehicles totterreny. Els experts consultats apunten també a errades en la planificació urbanística i en les solucions hidrogràfiques per canalitzar les rieres: no és habitual que un aiguat s'emporti 10 vides en un país occidental amb les infraestructures adequades sense que hi intervinguin factors d'error.

Fonts de la Guàrdia Civil van confirmar que una de les persones mortes és una dona que estava amb el seu fill de cinc anys i la seva filla de 10 a dins d'un vehicle. La riuada els va sorprendre i la mare va poder treure la seva filla amb l'ajuda d'un veí abans que el corrent l'arrossegués en el cotxe. El nen continua desaparegut.

Una altra de les víctimes és un home amb mobilitat reduïda que va ser localitzat al soterrani de casa seva. La Guàrdia Civil també ha confirmat la mort de dos ciutadans britànics. L'aigua es va endur la vida de sis altres veïns de Sant Llorenç i d'Artà. Un total de 37 persones van ser ateses pels serveis mèdics i almenys dues continuaven ingressades a l'hospital dimecres a última hora, encara que el seu estat no és greu. L'aigua va arribar als dos metres d'altura als habitatges més propers al torrent principal que travessa el poble.

Tres dies de dol

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es va desplaçar a la zona per conèixer de primera mà els estralls causats per l'aiguat i va anunciar que el Consell de Ministres elevarà aquest dijous dos informes per declarar el municipi zona catastròfica. “El Govern destinarà els recursos necessaris perquè els veïns puguin recuperar el seu dia a dia. L'important és que puguin tenir accés a determinats recursos”, va assenyalar Sánchez, que va voler traslladar la seva “empatia i solidaritat” als familiars de les víctimes.

El Govern balear ha decretat tres dies de dol. La presidenta autonòmica, Francina Armengol, ha demanat demanar “mesures extraordinàries” per pal·liar els efectes d'una de les pitjors tragèdies de les les illes en els últims anys. El líder de l'oposició, Pablo Casado, també es va desplaçar a la zona per valorar els danys, tot i que no va poder accedir al centre de la localitat. De manera més discreta es va poder veure el tennista Rafael Nadal amb un grup de persones que netejaven les restes d'un garatge de cotxes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >