Selecciona Edició
Connecta’t

Colau ordena als serveis socials frenar la concessió de noves ajudes

Els sindicats critiquen una instrucció "extraoficial"

Diverses persones fan cua en serveis socials de Nou Barris.
Diverses persones fan cua en serveis socials de Nou Barris.

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha posat el fre en la concessió de noves ajudes socials. Els directors dels centres de serveis socials han rebut la instrucció de no concedir noves ajudes “o fer les mínimes”, segons han alertat els sindicats CCOO, UGT i CGT, que han demanat explicacions “urgents” als responsables de l'àrea. L’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) recorda que Barcelona és la ciutat espanyola en la qual més ha augmentat la despesa social en els últims anys. L'organisme alerta, no obstant això, que “els recursos no són infinits”.

Els tres sindicats van llançar l'alerta dimarts, quan, després de rebre informació sobre la demanda de restringir ajudes des de diversos centres, van qualificar la situació de “molt greu”. Els sindicats van sol·licitar per carta una reunió urgent a la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, i al gerent Jordi Sánchez. “Perquè ens expliquin la situació actual i les mesures previstes per mantenir i garantir la qualitat del servei i per atendre l'impacte directe que té sobre la feina dels professionals i el funcionament del servei”, van precisar en el seu escrit.

La demanda de restringir les ajudes, destaquen fonts sindicals, no s'ha fet per escrit, sinó “de manera no oficial”. Es tracta d'ajudes que les famílies reben per diferents motius: despeses escolars, d'alimentació, salut o transport, expliquen fonts del sector. Les mateixes que reconeixen que des de les finestretes de l’Ajuntament es concedeixen “ajudes trossejades” que no serien necessàries si la Generalitat no denegués un percentatge tan alt de rendes garantides. Ahir mateix, el Col·legi de Treballadors Socials va assegurar que el Govern català denega un 73% de les peticions de renda garantida de ciutadania.

En la carta dels sindicats dels centres de l’Ajuntament, a més de citar les ajudes, també apunten a la restricció del pagament de pensions, un recurs al qual l’Ajuntament s'ha vist obligat a recórrer per l'emergència habitacional provocada pels desnonaments i la falta d'un parc de pisos públics. Amb la Taula d’Emergències col·lapsada, i llista d'espera de mesos, es recorre a vegades al pagament de pensions per a famílies que no tenen alternativa. En paral·lel, les ajudes de l’INSS per pagar habitatge han augmentat un 158% entre el 2014 i el 2017 (de 4.400 ajudes i 1,8 milions d'euros, a 8.300 ajudes i 4,8 milions).

L’INSS i l'Àrea de Drets Socials van respondre aquest dimecres amb dades que avalen l'esforç que l'actual govern fa en despesa social. El pressupost de l’INSS ha augmentat un 62% entre el 2014 i el 2017. “Ha passat de 95 milions d'euros a 154 milions”. Les mateixes fonts celebren que, “en context de crisi, els professionals han actuat com a dic de contenció i han afrontat situacions complicadíssimes que, lluny de remetre, incrementen”. “Malgrat l'augment de recursos, aquests no són infinits i cal adequar-se a les previsions pressupostàries. No només perquè l’Ajuntament no té capacitat de generar dèficit, sinó per responsabilitat amb els recursos públics”, apunten.

Les mateixes fonts municipals recorden que en aquest mandat s'ha produït una millora en la coordinació entre els responsables i els professionals dels serveis socials i que s'ha pactat el programa Impulsem, amb 20 mesures de reforma i millora. També s'ha creat una oficina que centralitza els tràmits burocràtics per alliberar els professionals d'aquest capítol i s'ha augmentat la plantilla en 153 persones, un 28% més.

A més de l'alerta per la restricció d'ajudes, els treballadors socials han tornat a denunciar aquesta setmana que la seva presència en els desnonaments de famílies amb menors empitjora el seu vincle amb els usuaris, per la falta d'alternatives que poden donar a aquestes persones. “Ens obliguen a estar en els desnonaments, una pràctica que se situa als antípodes de la nostra ètica professional i ens converteix en còmplices i comparsa de les comitives judicials”, alerten en un comunicat.

Equipament de proximitat per Nou Barris

L’Ajuntament de Barcelona ha inaugurat un nou dispositiu d'atenció precoç a la infància a Torre Baró, un dels barris de l'anomenada Zona Nord del districte de Nou Barris: la perifèria de la perifèria. El nou centre, situat al casal de barri, amplia l'actual CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) que ja funciona al districte, però busca proximitat amb els usuaris.

Els CDIAP reben casos dels serveis de salut, socials o educatius de nens de zero a sis anys que tenen alguna discapacitat o alteració en el seu desenvolupament i acompanyen les famílies amb psicòlegs, neuropediatres, logopedes o especialistes en psicomotricitat. La inversió municipal ha estat d'1,3 milions d'euros.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials de l’Ajuntament, Laia Ortiz, va destacar ahir la importància que té “per a la infància de la ciutat una mirada diferent per combatre la desigualtat des del territori i garantir que ningú quedi fora per distància al centre de la ciutat”. La regidora de Nou Barris, Janet Sanz, va assegurar que centres com el de Torre Baró són “aliats contra les desigualtats que ofereixen més recursos als professionals de les trinxeres quotidianes”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >