Selecciona Edició
Connecta’t

El 70% de les famílies i els docents defensa tractar el conflicte català a l’aula

Un estudi de la Fundació Bofill constata que gairebé un terç dels professors evita abordar l'actualitat política per por que hi hagi malinterpretacions

Alumnes de sisè de primària d'una escola catalana.
Alumnes de sisè de primària d'una escola catalana.

L'escola catalana està al punt de mira des de fa més d'un any, quan el xoc polític entre constitucionalistes i independentistes es va traslladar a les aules entre acusacions d'adoctrinament i instrumentalització de docents i alumnes amb finalitats partidistes. L'ús de les escoles com a punts de votació durant la consulta de l'1 d'octubre va ser el punt de partida d'una controvèrsia que ha acabat, fins avui, amb diversos docents investigats per delictes d'odi a fills de guàrdies civils i denúncies d'adoctrinament en els llibres de text i en els discursos dels professors a classe a l'hora d'abordar segons quins temes. Encara que molts actors polítics i socials han demanat que no es tractin temes polítics a les aules, un estudi de la Fundació Jaume Bofill constata ara que el 70% de les famílies i docents consideren que el conflicte català s'ha d'abordar a classe. Només el 12% de professors és contrari a fer-ho i el 13% dels pares tem que els mestres traslladin les seves creences als alumnes. 

Després del que ha passat al voltant de l'escola catalana l'últim any, la Fundació Bofill ha incorporat al seu Edubaròmetre una sèrie de qüestions vinculades al presumpte risc d'adoctrinament a les aules. Els investigadors van preguntar, per exemple, si “la controvèrsia política i social dels últims mesos a Catalunya s'ha de treballar educativament a l'aula, a les edats adequades”. A aquestes qüestions van respondre 9.794 mares i pares i 2.666 professors, una mostra representativa de la comunitat educativa —el marge d'error és del 2%, segons els investigadors.

Els resultats de les enquestes van fer palès que gairebé el 54% de les famílies consideren que, en comptes d'adoctrinar, el tractament de qüestions polítiques controvertides a classe “és una oportunitat educativa perquè els alumnes desenvolupin el seu propi criteri”. El 15,6% considera directament que és “un deure del professor treballar” aquestes qüestions d'una manera educativa. Només el 13% dels pares i mares enquestats consideren que cal evitar aquests temes perquè el docent no traslladi les seves pròpies opinions. Així mateix, un de cada deu rebutja abordar aquestes qüestions “per no aprofundir en divisions” i només un 3,7% manté que aquests temes s'han de tractar exclusivament en l'àmbit familiar.

Des de la perspectiva docent, els investigadors han trobat un cert grau de temor entre els professors a l'hora d'abordar temes polítics controvertits, com el procés. Gairebé el 30% dels mestres admeten que els agradaria tractar aquestes qüestions a l'aula però, des que l'escola està al punt de mira per sospites d'adoctrinament, ho eviten perquè les seves paraules no s'interpretin malament. “És preocupant com la ressaca de la pressió judicial crea inseguretat en els mestres. Un 30% s'està inhibint de fer una cosa que creu que és la seva feina”, apunta el director de la fundació, Ismael Palacín.

Així mateix, el 28,7% dels professors diu que aprofita els esdeveniments polítics “per treballar el desenvolupament del criteri propi dels alumnes” i un 12,4% apunta que sempre ha abordat aquestes qüestions a l'aula i ho continua fent. Només el 12% dels mestres es mostra contrari a parlar d'aquestes qüestions a l'escola al·legant que “generen divisió”, que “són debats que no toquen a l'escola”, o bé que “els nens s'han de mantenir al marge d'aquests debats”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >