Selecciona Edició
Connecta’t

El Tribunal de Comptes jutja Mas i altres membres del seu Govern per les despeses del 9-N

Els implicats tenen 5,2 milions d'euros embargats en béns per garantir que es reemborsin els diners destinats a la consulta del 2014

L'expresident Artur Mas; l'assessor de la Generalitat, Jordi Moreso; i els exconsellers Joana Ortega i Francesc Homs, aquest dimarts.
L'expresident Artur Mas; l'assessor de la Generalitat, Jordi Moreso; i els exconsellers Joana Ortega i Francesc Homs, aquest dimarts.

El Tribunal de Comptes jutja a partir d'aquest dimecres l'expresident de la Generalitat Artur Mas i deu exconsellers i membres del seu Govern pel perjudici a les arques públiques que va suposar la celebració de la consulta d'autodeterminació del 9 de novembre del 2014, prohibida pel Tribunal Constitucional. El ministeri públic reclama que Mas i la resta de demandats retornin a l'erari públic els 4,99 milions d'euros que, segons la investigació, es van destinar a aquesta convocatòria il·legal més els interessos corresponents. Els implicats tenen embargats béns per valor de 5,2 milions d'euros per garantir que es reemborsin els diners utilitzats per organitzar la consulta.

L'expresident Mas ha subratllat aquest matí en una entrevista a RNE que durant el seu judici davant del TSJC "va caure" el delicte de malversació. Ara, ha afegit, alguns "estan intentant veure si ens poden arruïnar personalment des del punt de vista econòmic", en una "venjança" per haver organitzat el 9-N, ha considerat. Mas ha incidit que "s'està forçant l'Estat de dret fins a límits insospitats" i s'ha mostrat determinat a "arribar a les més altes instàncies europees" per revisar el cas.

La Fiscalia considera que Artur Mas, els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, i els altres set demandats han de respondre pels fons utilitzats per a la preparació i celebració de la consulta sobiranista del 2014, una de les fites del procés independentista que va acabar amb la intervenció de la Generalitat el 27 d'octubre en aplicació de l'article 155 de la Constitució.

L'expresident Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, l'exconseller de Presidència Francesc Homs i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau ja van ser enjudiciats per l'organització del 9-N, tot i que Homs és l'únic que ha complert la condemna, dictada pel Suprem atesa la seva condició d'aforat. La resta estan pendents que sigui ferma, ja que el seu judici es va fer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

A més d'ells, s'asseuran aquest dimecres al banc dels acusats per la seva responsabilitat comptable en el finançament d'aquella consulta, l'exassessor del president Mas, Jordi Vilalloana; l'exdirector general de Difusió de la Generalitat i actual responsable de Mitjans Ignasi el Genovés; l'exdirectora de Serveis de Governació Josefina Valls, el subdirector de Serveis de Governació; Lluis Bertrán, el director del DOGC, Jaume Domingo i la directora de Serveis de Presidència, Teresa Prohías.

El judici tindrà lloc un any després que el Tribunal de Comptes imposés una fiança total de 5.251.948,17 euros per garantir que es reintegri a les arques públiques els diners gastats en aquella consulta declarada il·legal, uns fons que havien de pagar subsidiàriament els investigats i que com que no es va abonar en el termini i en la forma escaient, va ser confiscada en embargaments de béns immobles als afectats.

El Tribunal de Comptes va dividir el cost que considera que va suposar la celebració del 9-N en diversos blocs per calcular aquesta quantitat i va concloure que Artur Mas figurava en tots ells: Registre de pàgina web institucional, fabricació de material per ser utilitzat en la votació i transport d'aquest material, adquisició d'ordinadors, campanya publicitària i enviament d'informació, entre d'altres.

Aquest tribunal s'encarrega de la jurisdicció comptable, és a dir, els comptes que hagin de retre els qui recaptin, intervinguin, administrin, custodiïn, gestionin o utilitzin béns, fons o efectes públics. El seu àmbit d'actuació és compatible amb l'actuació de la jurisdicció penal i si els fets acabessin sent constitutius de delicte, seria el Tribunal de Comptes qui en fixés la responsabilitat civil.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ