Selecciona Edició
Connecta’t

I fa més de 300 anys, també

En la Barcelona del 1700 també es jugava a la pilota i a batalles de pedres, en què competien dos bàndols o equips

Excavacions en el Born de Barcelona.
Excavacions en el Born de Barcelona.

"Jugan a polla, pilota, argolla i a passa Deu”, escribía Miquel Ribas, veí de Granollers, després de visitar Barcelona el 1616, moment en què la pròspera ciutat comptava amb un bon nombre de locals als quals acudien els seus habitants de manera habitual; “Cases públiques de jocs”, com els triquets, espais en què es jugava a les cartes, als daus, a una mena de tennis i a la pilota.

Segons els estudis dirigits per l’historiador Albert Garcia Espuche, sens dubte el millor coneixedor de la Barcelona de finals del segle XVII, el joc i les apostes estaven fortament imbricats, entre altres coses com a vàlvula d’escapament en aquell moment. Ho demostra el fet que s’hagin comptabilitzat 28 triquets (que estableix una proporció per habitant més gran que a París) localitzats en dues àrees de la perifèria: la de ponent, que incloïa el carrer de darrere de la muralla de la Rambla, prop d’Escudellers —entre ells la Casa de la Lleona, que freqüentava la noblesa— i l’àrea de llevant, que incloïa els carrers del Joc de la Pilota, el carrer Arrover o dels Corders i el carrer de la Fusina. En tots ells es practicava el joc de la pilota, de raqueta, palamall, del mall, de l’argolla (una mena de criquet), dels arcs, de trucs, de boles i de taula, encara que moltes vegades aquestes denominacions es referien als mateixos jocs. Botigues com la de Mateu Mascaró comptava amb “36 dotzenes de pilotes de cuir i de corda” i s’hi podia comprar el material per practicar-los.

D’aquell moment no han sobreviscut cap d’aquests espais, encara que en una de les cases situades al jaciment del Born, al costat del Rec Comtal, els arqueòlegs han localitzat en un petit hort un triquet, que parla de pràctiques domèstiques.

Tampoc hi ha imatges en pintures o gravats; ni han sobreviscut raquetes, pales o pilotes del moment, ni tan sols la toponímia ho recorda (en l’actualitat no hi ha un carrer del Joc de la Pilota, ni un carrer Triquet, encara que al segle XVII sí). L’últim vestigi d’aquest passat que parlava de la presència dels triquets a la ciutat de Barcelona era el frontó Colón, situat al final de la Rambla, que els Jocs Olímpics van transformar en un gimnàs.

És la documentació el que fa aflorar aquestes pràctiques desaparegudes. Amb tot, pels textos se sap que una de les pràctiques lúdiques més seguides pels barcelonins eren les pedrades o batalles de pedres, en què competien dos bàndols o equips. Es practicaven amb passió, tot i que l’Església condemnava amb l’excomunió els que hi participessin i es va negar a enterrar els que queien fulminats, que sens dubte van ser més d’un. Deu ser per això que alguns visitants titllaven els barcelonins d’“impetuosos”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >