Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya és la comunitat on més desnonaments hi va haver el segon trimestre

Les entitats asseguren que si la llei 24/2015 fos vigent hi hauria menys gent que perd casa seva

Protesta de la PAH al Consorci d'Habitatge de Barcelona.
Protesta de la PAH al Consorci d'Habitatge de Barcelona.

Catalunya és la comunitat autònoma on més desnonaments hi va haver entre els mesos de maig i juny d'aquest any, amb un total de 4.170. Són 45 desnonaments al dia. La xifra, que aquest dilluns ha donat a conèixer el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) representa gairebé una quarta part dels que hi va haver a tot Espanya durant el segon trimestre. Les altres comunitats amb més desnonaments són Andalusia, València i Madrid.

Les entitats que treballen defensant el dret a l'habitatge han recordat que aquestes dades confirmen l'alerta "d'emergència habitacional" que denuncien des de fa anys. I han assegurat que si la llei 24/2015 no hagués estat suspesa, s'estalviarien molts desnonaments. De fet, asseguren que la xifra de gent que ha de marxar de casa és superior a la que publica el Consell, un capítol on aquestes entitats inclouen també els qui, en ciutats com Barcelona, han de canviar de pis quan no poden afrontar l'augment de lloguer que els demanen. 

Les xifres del CGPJ mostren, de fet, que bona part dels desnonaments que es van produir a Catalunya van tenir l'origen en l'impagament de lloguers (2.589, que també suposen el 24% de tots els que es fan a Espanya). Els desnonaments per impagament d'hipoteques van ser 1.181.

En global, les xifres mostren com pugen els desnonaments per impagament de rendes (6,1% al conjunt de l'Estat). L'increment dels desnonaments per deixar de pagar el lloguer de l'habitatge ha estat molt superior al registrat en el primer trimestre de l'any i assenyala el problema que viu el mercat de lloguer, perquè el 61,2% dels 10.491 llançaments executats a Espanya van ser per impagament de rendes.

Cal tenir en compte que des de l'any 2013, en què es reforma la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), els propietaris poden demandar els llogaters i iniciar el procés de desallotjament amb només un mes d'impagament. I que, a més, poden actualitzar les rendes tant com vulguin, sense haver d'estar vinculades a l'IPC. El preu dels lloguers va tancar el 2017 amb la pujada més forta en 11 anys. Les rendes es revaloritzen un 8,9% de mitjana a l'Estat, segons Fotocasa.

I si els desnonaments en pisos de lloguer augmenten, cauen els que tenen com a causa l'impagament de quotes hipotecàries. Durant el segon trimestre en van ser 5.672 (33,1% del total), una xifra que suposa una disminució del 8,5%. Els 989 llançaments restants (que representen el 5,7% del total) van derivar d'altres causes.

Des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado recorda que les entitats "ja alerten que sense polítiques valentes en tots els àmbits, la situació d'emergència habitacional no s'atura, sinó que s'agreuja". Delgado recorda que la PAH va néixer el 2009 i que ja aleshores demanava canviar "unes lleis que són injustes". "El 2013 vam portar la iniciativa legislativa popular al Congrés dels Diputats avalada per un milió i mig de signatures i demanant la dació en pagament, una moratòria de desnonaments i un increment del parc públic d'habitatge, però per culpa de la majoria absoluta del PP tot plegat va quedar en res", lamenta.

Delgado també recorda que a Catalunya la llei 24/2015 va aconseguir aturar desnonaments durant els mesos en què va estar vigent, "però de nou el PP va suspendre els articles que en corresponsabilitzaven les entitats financeres i els grans tenidors i els obligava a fer lloguers socials a les famílies que no poguessin pagar".

La portaveu de la PAH assegura que les dades del Consell es queden curtes, perquè no recullen els "desnonaments invisibles", les famílies que han de canviar de casa perquè no poden pagar augments de lloguer, però ho fan en silenci.

Des de l'Observatori DESC, la seva directora, Irene Escorihuela, apunta que "la problemàtica no és nova". "Si moviments com la PAH van néixer a Barcelona és per alguna cosa", subratlla, i lamenta la falta d'habitatge públic, a més dels preus que els lloguers han assolit a Barcelona. Escorihuela també assegura que si la llei 24/2015 fos plenament vigent, molts dels desnonaments que figuren a les estadístiques "s'haurien pogut evitar".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ