Selecciona Edició
Connecta’t

Junqueras desplaça a la presó de Lledoners el centre polític de Catalunya

El president d'ERC intensifica la seva activitat política davant la debilitat del Govern de Torra i la línia dura de Puigdemont

Una pancarta per la llibertat d'Oriol Junqueras, en la Diada.
Una pancarta per la llibertat d'Oriol Junqueras, en la Diada.

A la plaça de Sant Jaume de Barcelona, seu de la Generalitat i de l’Ajuntament, li ha sortit un fort rival com a centre de la vida política catalana. Amb un Govern en estat precari i presidit per Quim Torra, que s'autodefineix com a president “provisional”, els polítics presos a la presó de Lledoners  per la causa del procés independentisme han adquirit els últims mesos un protagonisme insospitat i, d'entre ells, destaca el president d’ERC, Oriol Junqueras, que ha multiplicat la seva activitat per intentar portar l'independentisme a posicions més pragmàtiques, contrarestant així la línia dura de l'expresident Carles Puigdemont.

Junqueras, amb la resta d'exmembres del govern català empresonats van ser traslladats a centres penitenciaris catalans la primera setmana de juliol. Els homes van escollir la presó de Lledoners, un centre modern i de grandària mitjana considerat “poc conflictiu”. Tots comparteixen mòdul, el número dos. Les reunions són constants i Junqueras les aprofita per intentar mantenir el lideratge del seu partit, Esquerra Republicana, al mateix temps que intenta virar el discurs més exaltat de fa un any cap a posicions més pragmàtiques que, en moltes ocasions, són difícils d'entendre per a unes bases independentistes a les quals s'havia intentat convèncer que la República catalana era ja un fet. “L’Oriol té clar que Catalunya no només no s'ha independitzat sinó que el problema polític no es resoldrà en un any; que això va per a llarg”, explica Sergi Sol, estret col·laborador de Junqueras i que està ultimant un llibre sobre l'empresonament de l'exvicepresident de la Generalitat.

Més enllà dels seus correligionaris han visitat Junqueras polítics d'ampli espectre. Entre ells destaca el lehendakari Iñigo Urkullu, que va acudir a Lledoners el 14 d'agost per entrevistar-se amb ell. El gest no va ser trivial i aquesta visita va despertar cert malestar en l'altre pol de l'independentisme, el que lidera Carles Puigdemont. “Aprofitant la visita a Junqueras, Urkullu hauria d'haver visitat la resta de presos”, va dir la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras. Urkullu, que va intentar sense èxit frenar la proclamació de la independència el passat 27 d'octubre, va buscar amb aquesta entrevista amb Junqueras, de la qual no ha transcendit el contingut, donar cert recolzament als qui ara defensen posicions més temperades dins del secessionisme, per més que Junqueras sigui considerat el gran responsable de pressionar Carles Puigdemont perquè en lloc de convocar eleccions proclamés la independència.

A més d’Urkullu, han visitat Junqueras polítics com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el dirigent d’Esquerra Unida Joan Josep Nuet i polítics nacionalistes bascos com Joseba Azkárraga o Jon Iñarritu, de Bildu. El missatge de Junqueras, sobretot les últimes setmanes, és molt concret i es basa en tres qüestions. La primera: L'independentisme va fer un gran acte de força amb la consulta de l'1 d'octubre de l'any passat, però no n'hi ha prou amb el 47% dels vots per independitzar-se, i menys quan els contraris a això estan altament mobilitzats i irritats per la situació, la qual cosa exemplifica amb el fet que Ciutadans guanyés les eleccions catalanes de l'any passat. En segon lloc crida a la “no confrontació”, ja que, segons el seu entorn, està altament preocupat pels conats de violència que han emergit en les últimes manifestacions, de diferent signe, a Catalunya. La seva tercera preocupació és la unitat del seu partit, Esquerra. Tem que el seu empresonament, que considera que “va per a llarg” juntament amb el fet que la secretària general, Marta Rovira, estigui a Suïssa per evitar l'acció de la justícia espanyola, minin les possibilitats del partit.

"Segueix manant"

Junqueras ha volgut deixar clar les últimes setmanes que, com diu un dirigent d’ERC, “continua manant, i molt”. Són seves les decisions de situar Ernest Maragall com a candidat a l'alcaldia de Barcelona o la plantada d’ERC davant Junts per Catalunya perquè Carles Puigdemont no tingui un tractament preferencial al Parlament català respecte a altres diputats suspesos pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Aquests moviments han augmentat la tensió entre els dos grans partits independentistes, enredats ja en una disputa clarament electoral per veure qui acabarà tenint el lideratge del moviment, avui escorat cap a Carles Puigdemont i el seu sector. En qualsevol cas, Junqueras demana desmarcar-se de l'expresident: “no tingueu por a dir la veritat, no tenim cap república; el que cal fer és posar les llums llargues i treballar a llarg termini”, acostuma a repetir.

L'objectiu de Junqueras ara és que el nou discurs d’ERC qualli entre les bases i que això li doni el lideratge del moviment, que aquests últims mesos ha quedat en mans dels sectors més radicals de l’Assemblea Nacional Catalana i de Junts per Catalunya. A l'hivern arribarà el judici del procés i, després, en funció de la sentència, unes altres eleccions catalanes. Aquests comicis seran el gran mesurador dels suports independentistes.

Acusacions de tracte de favor

La intensa activitat política de Junqueras dins de la presó no ha passat desapercebuda i ha aixecat algunes butllofes, especialment en els partits de l'oposició. El PP ha denunciat reiteradament un suposat “tracte de favor” pel règim de visites dels polítics empresonats, una cosa que la Generalitat nega. El Govern català, responsable de la política penitenciària a Catalunya, defensa que els presos del procés no tenen cap privilegi. Com s'explica doncs el flux de visites permanent que reben? L'hi tolerarien a qualsevol altre pres? La clau és que la immensa majoria de visites que rep Junqueras i els seus companys són considerades “institucionals”, això són càrrecs públics que, per llei tenen dret a entrar a les presons i veure's amb qui vulguin, siguin alts càrrecs o diputats. Els advocats també tenen accés il·limitat. En el cas de Junqueras són tants els càrrecs que demanen hora per veure’l que ha hagut de posar algun fre, relaten fonts properes al dirigent. El resultat és que l'ex-vicepresident dedica a les reunions tot el temps que li queda lliure fora de les hores que ha d'estar sí o sí a la cel·la o els horaris dels àpats, que són inamovibles.

Un portaveu del departament de Justícia del Govern català assegura que tots els presos reben el mateix tracte i que Junqueras, com la resta, té dret, a més de les visites privades setmanals, a un total de set trucades a la setmana de vuit minuts cadascuna. I tots ells tenen fins a deu números autoritzats per la direcció del centre. Una altra cosa és qui respongui a les trucades a l'altre costat. No és estrany que comunicacions amb la família incloguin breus converses amb alguns dels seus col·laboradors.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >