Selecciona Edició
Connecta’t

Els educadors, al límit per la crisi dels menors sensepapers

El Govern promou la contractació de mediadors, integradors i altres perfils professionals per cobrir les places necessàries

Menors en una comissaria dels Mossos d'Esquadra.
Menors en una comissaria dels Mossos d'Esquadra.

L’educador social se sent oblidat. Si el sistema de protecció a la infància ja es trobava tensionat, la situació d'emergència per l'arribada massiva de menors migrants sense referents familiars ha fet vessar el got. Segons el sindicat UGT, entre el 25 i el 50% de les plantilles dels centres públics està sistemàticament de baixa, ja sigui a causa d'agressions o per estrès o ansietat. El Govern promou que es contracti altres perfils professionals per cobrir les baixes, però el Col·legi d’Educadors Socials hi ha posat fre. Alerta que no és que no hi hagi educadors, sinó que la precarietat en el sector dissuadeix els candidats.

La crisi per l'arribada de menors estrangers no acompanyats (mena) no s'explica només pels nombres. Darrere de cadascun dels 2.156 joves que, a data de 15 de setembre, han arribat a Catalunya des de principis d'any (tot el 2017 van ser 1.489), hi ha una història particular: des del periple migratori fins a les expectatives frustrades de començar a treballar, passant pel desarrelament familiar i l'estada, com a primer lloc d'acolliment, en comissaries i espais inadequats. A això se li sumen casos de problemes de salut mental o de drogodependència. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) defensa que l'atenció ha de ser individualitzada, però la realitat és molt diferent quan no es creen places d'acolliment al mateix ritme que es genera la demanda.

L'últim informe del Síndic de Greuges alerta que els centres tenen sobreocupació (en alguns casos se supera en un 30% les places contractades) i que els nous centres d'acolliment no sempre respecten els estàndards de qualitat. En el que més coincideixen el Síndic, els sindicats i els educadors és que el principal problema és que es porta els menors migrants a centres de protecció no especialitzats o la funció dels quals no és la de gestionar el primer acolliment. Això compromet el treball dels educadors amb els mena, però també amb els altres menors tutelats.

Davant la situació d'emergència, els educadors socials van molt buscats. A la borsa de treball de la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés - URL, per exemple, ha augmentat un 90% la demanda. “Es busca un perfil molt especialitzat, que tingui experiència en duel migratori, que conegui l'idioma...”, explica Gisela Riberas, vicedegana d'ordenació acadèmica. Fonts del departament d’Afers Socials expliquen que han pogut cobrir les places amb professionals gràcies a la contractació de mediadors i integradors.

El vicepresident del Col·legi d’Educadors Socials mostra un rotund desacord amb la contractació d'altres professionals. “És una fal·làcia que el sistema estigui vetllant per l'interès superior del menor”, assevera Lluís Vila. L'opinió del col·legi professional és que la falta de recursos i la contractació d'altres professionals que no són educadors “desprestigia l'ofici”. “El sistema està desprestigiat, i plou sobre mullat. La deterioració és tan gran, amb una rotació excessiva de personal, unes ràtios que no es respecten, uns projectes educatius que no són adequats i unes ofertes de treball precàries, que els educadors no volen treballar”, assegura. Vila posa l'accent en què el conjunt dels educadors socials supera les 10.000 persones, i que la falta de professionals de la qual es ressenteixen alguns centres només s'explica perquè les condicions precàries de les ofertes, no fan atractiva la feina.

El conveni marca que els graduats del sector han de cobrar entre 1.474 i 1.644 euros al mes. Però Vila diu que algunes de les entitats gestores (que operen en el 80% dels centres) s'acullen a altres convenis i poden arribar a rebaixar el salari un 20%.

Els sindicats lamenten que al sistema de protecció a la infància no se’l tracti com a altres àrees, i no es reconegui la dificultat i el risc d'uns professionals que, sense una bona planificació, es veuen abocats al conflicte constant amb els menors tutelats, i sovint han de demanar l'actuació dels antidisturbis dels Mossos d'Esquadra. L'arribada dels mena, expliquen els sindicats, només ha intensificat una realitat existent. El juliol passat, dos motins en un CREI d’Esparraguera van posar de manifest les conseqüències de la falta de personal i de planificació.

“No s'estan complint els protocols de prevenció de riscos. És important no criminalitzar els mena: com que hi ha hagut un augment important de les arribades, lògicament hi ha un augment dels problemes, però ja existien”, afirma Rafi Redondo, de CCOO. “Una emergència com aquesta és inassumible”, diu Vila, “i la resposta, o la fem en paral·lel a un procés de revisió del sistema, o ho pagarem car”.

“No reneguem del conflicte, però ens hem de cuidar”

“Protegir els menors no és només posar-los sota un sostre”, diu Carmen Redondo, educadora en un centre de Badalona i delegada sindical d’UGT. Redondo explica que, amb l'arribada massiva de menors migrants, es donen situacions surrealistes: “Per dir-li que s'ha de dutxar, ho busco al traductor del Google i el mòbil l'hi diu en àrab”. A la falta de personal i recursos, se li sumen les baixes laborals sistemàtiques. Tot això és un brou de cultiu per a la conflictivitat als centres. “És una feina enriquidora, i si hi ha un conflicte, benvingut sigui. Però necessitem mesures de protecció”, diu Pedro González, d’UGT. Les principals: reconèixer la perillositat dels centres; buscar solucions per a plantilles envellides; i respectar els centres pel que han estat dissenyats. “Oi que a un malalt del ronyó no el portes a un dentista? Doncs un mena amb problemes de salut mental no ha d'anar a un CRAE”, afegeix González.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >