Selecciona Edició
Connecta’t

La pugna entre els independentistes fa trontollar el Govern

Roger Torrent, president del Parlament, ha donat per vàlids els documents de delegació de vot malgrat l'opinió contrària dels lletrats

Pere Aragonès i Quim Torra, al Parlament.
Pere Aragonès i Quim Torra, al Parlament.

El Govern de Quim Torra va viure aquest dijous la pitjor crisi des de la seva constitució, fa ara quatre mesos, i treu el cap a l'abisme. El motiu és la pugna que des de mitjan juliol mantenen Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sobre com substituir els sis diputats suspesos pel jutge Pablo Llarena. Aquestes diferències s'han aguditzat en els últims dies amb situacions esperpèntiques en el parlamentarisme català i espanyol, però aquest dijous van arribar al seu zenit i van obligar a ajornar fins al pròxim dia 9 el ple que estava previst per a aquest dijous. El Govern va salvar els mobles, però queda seriosament afeblit.

El que ha passat a Parlament de Catalunya en els últims tres dies resulta difícil d'explicar amb els criteris de la lògica i la raó. Eduard Pujol, portaveu de Junts per Catalunya, ho va justificar per “la situació d'excepcionalitat política” que es viu a Catalunya a conseqüència dels “presos polítics i els exiliats”, però la veritat és que a qualsevol ciutadà li costa molt entendre les escenes viscudes a la Cambra catalana. Esquerra Republicana va arribar a donar el Govern per trencat, i la convocatòria imminent d'eleccions a finals d'aquest mes començava a cobrar cos. Però un acord d'última hora va permetre segellar la unitat de manera molt fràgil i res fa pensar que el desencontre no es torni a reproduir en els propers dies. El ple de el Parlament previst per a aquest dijous en el qual s'havien de votar les propostes de resolució va quedar ajornat fins a la setmana vinent, després que el secretari general de el Parlament, Xavier Muro i el lletrat major, Joan Ridao, es neguessin a validar l'acord que van signar ambdues formacions independentistes després d'hores de negociació.

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana havien aconseguit la tarda d'aquest dijous un acord d'última hora que permet al sobiranisme salvar les diferències dels últims mesos sobre els drets dels sis diputats independentistes empresonats o fugits. D'aquesta manera s'assegura la continuïtat del Govern de Quim Torra, del que formen part el PDeCAT i ERC i es dissipa l'amenaça de crisi governamental. Roger Torrent, president del Parlament, ha donat per vàlid els documents de delegació de vot malgrat l'opinió contrària dels lletrats. El PSC i Ciutadans han anunciat la presentació d'una petició de consideració i se celebrarà una nova junta de portaveus i una altra nova Mesa.

El pacte d'última hora assegura que el ple previst per aquest dijous a les 12.00 finalment es farà, després que els quatre diputats de Junts per Catalunya hagin acceptat delegar els seus drets parlamentaris en un altre diputat del seu grup. Això és el que van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva, diputats d'ERC, però no ho havien fet els quatre parlamentaris de Junts per Catalunya: Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.

L'enèsima topada entre les dues formacions s'ha escenificat aquest matí, quan el portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha registrat un document adreçat a la Mesa del Parlament en el qual anuncia que els quatre diputats d'aquesta formació continuaran votant a l'empara de la delegació de vot que ja van fer el 31 de maig.

Els neoconvergents argumentaven que no calia que Carles Puigdemont, fugit a Brussel·les, així com Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, a la presó, tornessin a fer una nova delegació dels seus drets com a diputats i que seguia vigent la que ja van signar el 31 de maig i que des de llavors els ha permès votar a la Cambra.

No obstant això, Esquerra Republicana i el president del Parlament, Roger Torrent, han rebutjat aquesta fórmula i han esgrimit que després de l'acord del ple de dimarts, cal que cada diputat designi la persona en la qual delega l'exercici dels seus drets parlamentaris, com van fer el mateix dimarts Junqueras i Romeva.

La Mesa del Parlament s'ha reunit a les 11.00 i la trobada ha finalitzat sense acord abans de les 13.00, després que la majoria d'aquest òrgan de la Cambra rebutgés la proposta de Torrent. El president del Parlament pretenia que Junts per Catalunya esmenés el que ha considerat un "defecte de forma" en l'escrit presentat per Batet, que en la pràctica implicava negar-se al fet que els quatre diputats d'aquesta formació tornessin a fer una delegació dels seus drets parlamentaris.

Junts per Catalunya ha assegurat que no podia esmenar aquest error perquè es requeria la signatura dels quatre parlamentaris. Al final s'ha votat la proposta de Torrent, que ha estat derrotada amb tres vots a favor d'Esquerra (2) i el PSC (1) i quatre en contra de Ciutadans (2) i Junts per Catalunya (2) per motius molt diversos.

La formació taronja considerava que no hi havia res a esmenar i que la delegació personal del vot que exigia Torrent i que ja van signar dimarts Oriol Junqueras i Raül Romeva suposa una desobediència a la interlocutòria del jutge Pablo Llarena del 9 de juliol, que va declarar ferm el processament per rebel·lió dels líders del procés.

En aquest moment es troben reunits al Parlament el president de la Generalitat, Quim Torra, els dirigents de Junts per Catalunya Elsa Artadi i Josep Costa, així com Sergi Sabrià, el vicepresident de la Generalitat Pere Aragonès i el mateix Torrent, per part d'Esquerra Republicana, per intentar reconduir la situació. El ple, que havia de començar a les 12.00, està cada vegada més a prop de no fer-se, tot i que no s'ha desconvocat formalment.

Ciutadans creu que Catalunya s'encamina a eleccions anticipades per la divisió en l'independentisme, i a això atribueix els últims moviments de Quim Torra amb un ultimàtum al Govern de Pedro Sánchez, al qual la direcció del partit d'Albert Rivera no donen credibilitat. “Podem anar a eleccions a Catalunya. No es pot descartar, tenim una fractura en l'independentisme”, ha reflexionat aquest dijous Rivera a RNE, informa Elsa García de Blas.

El líder de Ciutadans creu que la situació a Catalunya és “molt greu” i Torra “no pot ser el president legítim dels catalans encoratjant la violència i saltant-se les resolucions dels tribunals”, en referència a les declaracions del president de la Generalitat animant els CDR a “pressionar” i a la decisió del Parlament sobre la suspensió dels diputats encausats pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Rivera no ha descartat que Ciutadans pugui promoure una moció de censura al Parlament, tot i que no és una idea que posi en primer pla perquè és conscient que no hi ha números perquè tirés endavant. “No es poden descartar instruments polítics o parlamentaris”, ha avisat Rivera, tot i que allunya aquesta decisió. “Sabem comptar, sabem la majoria que hi ha”, ha puntualitzat.

La direcció de Ciutadans interpreta l'ultimàtum de Torra a Pedro Sánchez com un exemple de la seva “desesperació” i que el president de la Generalitat “esgota els seus últims dies”, apunten fonts de la cúpula. Torra va “a cegues” perquè per a ell, que és un activista, l'esbroncada dels CDR el dilluns en l'aniversari de l'1 d'octubre va ser determinant. “L'esbroncada a Torra van ser les 155 monedes de plata de Puigdemont”, exemplifiquen a Ciutadans.

Això és, la pressió que va rebre l'expresident Puigdemont quan considerava convocar eleccions per part del diputat d'ERC Gabriel Rufián, que va escriure a Twitter aquesta frase de "155 monedes de plata" que es va entendre com una acusació de traïció. Puigdemont va fer marxa enrere i no va convocar eleccions. Llavors com ara, els presidents es van veure pressionats per les crítiques dels seus socis o la seva base social. Torra “mor matant amb eleccions generals i catalanes”, creuen en la cúpula de Ciutadans. Rivera no para de reclamar a Sánchez que avanci els comicis perquè la situació és insostenible, atès que “Espanya està encallada en mans dels qui volen destrossar Espanya”.

La CUP: “No s’està respectant la voluntat popular”

Àngels Piñol

La CUP ha afirmat que la Mesa del Parlament no està respectant la voluntat popular en recordar que el ple va aprovar el dimarts per majoria absoluta que els diputats processats per rebel·lió no estan suspesos. Als passadissos de la Cambra, la diputada María Sirvent ha assenyalat que al jutge Pablo Llarena només el mou la "set de venjança i humiliació" en demanar 30 anys de presó a uns polítics per posar les urnes. "Volem que se celebri el ple i que es respectin els drets dels diputats", ha assenyalat Sirvent, que ha aclarit que els serveis jurídics de la Cambra no donen per vàlida la delegació de vot realitzada fa mesos pels diputats de Junts per Catalunya perquè va decaure quan Llarena va signar la interlocutòria. Els anticapitalistes són ara a l'oposició en considerar que el president Quim Torra està actuant com un simple administrador de l'autonomia malgrat el seu missatge polític a favor de la república.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >