Selecciona Edició
Connecta’t

El Tribunal Europeu de Drets Humans rebutja una demanda per les multes de l’1-O

Els jutges europeus consideren que una advocada que va participar en els preparatius de la consulta il·legal va ser conscient que podien sancionar-la amb 6.000 euros

Joves universitaris informen amb ordinadors i mòbils persones grans del lloc on els corresponia votar.
Joves universitaris informen amb ordinadors i mòbils persones grans del lloc on els corresponia votar.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat aquest dijous la demanda interposada per una membre de l'extinta Sindicatura Electoral catalana per la multa de 6.000 euros que li va imposar el Tribunal Constitucional per haver format part d'aquell òrgan que havia de ser la junta electoral en el referèndum il·legal d'autodeterminació de Catalunya. El tribunal, amb seu a Estrasburg, en una decisió inusualment ràpida, no ha admès la demanda de Montserrat Aumatell, que considerava que la sanció i el procés pel qual li va ser imposada vulneraven diversos punts del Conveni Europeu de Drets Humans.

Els jutges europeus consideren “mal fundats” els arguments de la demandant i subratllen que, tenint en compte tot el procés i els repetits advertiments legals, Aumatell va ser conscient en tot moment de les possibles conseqüències legals dels seus actes. En concret, l'advocada sostenia que s'havia vulnerat el dret a un procés equitatiu (punt 6 del Conveni), el principi que “no hi ha pena sense llei” (punt 7) i el dret a un recurs efectiu dins del propi país. Aumatell afirmava, a més, que havia estat objecte de persecució política per la seva implicació en el referèndum, la qual cosa atemptaria contra l'article 14 del conveni, que prohibeix qualsevol tipus de discriminació. El TEDH rebutja una per una totes aquestes al·legacions.

La demandant va ser membre de la Sindicatura Electoral de Tarragona, creada en virtut de la llei del referèndum aprovada per la majoria independentista del Parlament el 6 de setembre i que l'endemà va ser suspesa de forma cautelar pel Tribunal Constitucional, que va acabar declarant-la inconstitucional a l'octubre.

Davant del cas omís a les seves ordres de suspendre el procés, el Constitucional va imposar el 20 de setembre una multa coercitiva diària de 12.000 euros als cinc membres titulars i als dos suplents de la Sindicatura Electoral catalana. També va imposar una multa de 6.000 euros diaris als 15 delegats territorials —com Aumatell— a les quatre províncies catalanes i a la Vall d’Aran.

Segons la demanda, presentada a finals de novembre del 2017, Aumatell va dir que s'havia assabentat de la sanció dos dies més tard, el dia 22, i només per la publicació al butlletí oficial. Aquell mateix dia va presentar la seva dimissió. El 14 de novembre, el Tribunal Constitucional va aixecar totes les multes imposades en vista que els sancionats havien deixat el càrrec.

La clau del cas era la manera en què l'advocada va rebre la notificació comunicant que se li havia imposat una multa. Aumatell va centrar la seva demanda al Tribunal d'Estrasburg en el fet que no la van informar personalment de la imposició de la multa i que, per tant, no va poder presentar els seus arguments. D'acord amb el TEDH, el fet que la demandant no rebés la notificació de la multa personalment “no li va impedir tenir coneixement d'aquesta o acatar” la decisió. A més, assenyalen que la multa imposada estava “ordenada per llei” i que, a més, “havia estat notificada personalment de les decisions relatives a la suspensió del referèndum”, de manera que, conclouen els jutges europeus, “era conscient que la seva conducta podia comportar multes i un procés penal”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ