Selecciona Edició
Connecta’t

Els Mossos sospiten que Reñé va rebre 200.000 euros en comissions

La policia catalana acusa el president de la Diputació de Lleida d'un augment patrimonial injustificat

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, detingut aquest dijous.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, detingut aquest dijous.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha vist incrementat de forma notable el seu patrimoni en els últims anys, segons la investigació dels Mossos d'Esquadra sobre el dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per presumptes delictes de corrupció. Fonts de la investigació sostenen que té 200.000 euros en comptes i productes bancaris, que se sumen a una quantitat similar a nom de la seva dona i que no està justificat per vies legals. Els Mossos sospiten que deriva del pagament de comissions a empreses a canvi de l'adjudicació d'obres públiques licitades per l'ens provincial i ajuntaments de Lleida.

Reñé va ser detingut dimarts pels Mossos amb 25 persones més i va quedar en llibertat amb càrrecs. Acudirà a declarar com a investigat en les properes setmanes perquè el jutge vol donar temps perquè les defenses analitzin els milers de folis de la causa, que a més encara està sota secret de sumari. El magistrat investiga una trama formada per alts càrrecs de la Diputació de Lleida, responsables del servei de carreteres de la comunitat i empresaris que, presumptament, falsejaven concursos en municipis governats per l'extinta Convergència.

La investigació ha constatat que les empreses involucrades —entre altres, M i J Gruas, Enginyeria Inalba, Benito Arnó i Sorigué— formaven un tipus de càrtel informal, de manera que aconseguien les adjudicacions d'obres. A canvi, abonaven comissions que anaven del 3% al 8%. Algunes d'aquestes companyies estan involucrades en l'anomenat cas 3%, també de corrupció, que indaga l'Audiència Nacional i que versa sobre el pagament de comissions a Convergència. I tant en aquell cas com en aquest, es dona la circumstància que han aportat donacions a les fundacions lligades al partit.

La diferència en el cas de Lleida és que, presumptament, Reñé es quedava per a si aquestes comissions o almenys la major part d'elles. Els pagaments li eren lliurats, segons la hipòtesi dels Mossos, en metàl·lic. Els agents arriben a aquesta conclusió perquè, malgrat l'augment patrimonial, no han detectat moviments bancaris o de targetes de crèdit fora del comú. La causa està oberta des del 2016 per corrupció i “enriquiment personal”, indica el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en un comunicat.

A més de l'anàlisi de les intervencions telefòniques que posen en evidència l'existència d'aquesta trama, els Mossos han analitzat a fons el patrimoni de Reñé. Després de ser detingut, el president de l'ens va oferir una roda de premsa en la qual va assegurar que “mai” ha cobrat “comissions ni diners de ningú” i que no va fer “res malament”, per la qual cosa va descartar presentar la seva dimissió.

La investigació dels Mossos va arrencar el 2016, després que un dels socis de M i J Gruas denunciés un pagament en efectiu al president de la Diputació de Lleida a canvi de la gestió de diverses depuradores. L'amo de l'empresa, Josep Gruas, detingut dimarts i lloc en llibertat, circumscriu la denúncia a un “conflicte familiar”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >