Selecciona Edició
Connecta’t

Poden adoctrinar, els llibres de text?

La polèmica catalana reobre el debat sobre fins on es pot imposar una ideologia en un sistema amb llibertat de càtedra

Alumnes de l'institut públic Montserrat, a Barcelona.
Alumnes de l'institut públic Montserrat, a Barcelona.

L’ensenyament a Catalunya continua a l’ull de l’huracà. El creixement de l’independentisme, que durant la darrera dècada ha passat de tenir el suport del 15% de la població al 40%, ha alimentat la cerca de les possibles raons, i l’escola ha estat un dels focus assenyalats. Primer va ser el català: les veus més crítiques van considerar que el sistema d’immersió lingüística a les aules era un niu d’independentistes. Després es va posar en el punt de mira els docents i l’ús de símbols —com ara els llaços grocs en suport als líders independentistes empresonats— i ara el nou culpable del suposat adoctrinament nacionalista a les escoles són els llibres de text.

L’última polèmica sorgeix de l’informe que va encarregar l’exministre d’Educació Íñigo Méndez de Vigo a l’Alta Inspecció de l’Estat —funcionaris de grup A designats pel Govern en cadascuna de les 17 comunitats autònomes—, que conclou que alguns llibres de ciències socials i d’història a Catalunya “contravenen” principis de la Constitució i “inciten al separatisme”. Dels 60.000 llibres de text que hi ha a Espanya (10.000 a Catalunya), l’Alta Inspecció en va analitzar 127, sense explicar en el seu informe ni com i per què va escollir aquesta mostra.

Poden adoctrinar, els llibres de text? “L’escola no pot explicar el creixement de l’independentisme. Buscar en el sistema educatiu la resposta a la crisi catalana és confondre el debat”, explica Lluís Orriols, doctor en Ciència Política por la Universitat d’Oxford i professor de la Carlos III de Madrid. L’educació, exposa Orriols, genera canvis graduals a mesura que van entrant les diferents generacions, i això implica que hi hagi augments progressius en dècades. “Aquí veiem un augment concentrat en el temps: entre el 2006 i el 2012, el ritme de creixement de l’independentisme entre els joves educats en el sistema educatiu de Jordi Pujol i entre els més grans de 50 anys, que van anar a escola durant el franquisme, ha estat pràcticament idèntic”, concreta, després d’haver analitzat les enquestes publicades.

Moment històric

“L’escola exerceix un paper important en la configuració ideològica en un moment històric molt concret: el pas d’una societat analfabeta a una d’escolaritzada”, apunta José Saturnino Martínez, professor de Sociologia de la Universitat de La Laguna. La primera generació escolaritzada, explica l’expert, es forma en uns valors que els pares desconeixen, però a partir d’aquí, és la família la que transmet una identitat als seus fills. “L’efecte de l’escola és molt limitat”, afegeix.

Miguel Ángel Puig-Samper, investigador del CSIC, considera que Espanya hauria de crear un comitè per revisar els llibres de text des de diferents perspectives. Ell i el seu equip han detectat, en llibres acadèmics dels segles XVIII i XIX, visions esbiaixades de la història de Espanya, i creu que aquesta realitat es podria traslladar als llibres de text. Andalusia és un exemple d’això: ha aprovat una normativa perquè es revisin tots els llibres de text des d’infantil a batxillerat per assegurar que no hi hagi biaixos de gènere.

L’ombra d’adoctrinament que arrossega l’escola catalana des de fa anys va empitjorar la tardor passada, després de la consulta de l’1 d’octubre, una jornada en què les escoles van exercir un paper cabdal com a punts de votació i tancament de pares i escolars. A partir d’aquest moment, moltes famílies catalanes van denunciar que la crispació del carrer i la divisió del procés s’havien colat a les aules. Des del setembre del 2017 fins al setembre del 2018, el Servei d’Inspecció català ha rebut 4.254 queixes sobre el funcionament dels centres educatius. D’aquestes, 30 estan relacionades amb un suposat adoctrinament i, de les 30, quatre amb els llibres de text, segons confirma el Departament d’Ensenyament de la Generalitat a EL PAÍS.

El Gremi d’Editors de Catalunya, que representa a algunes de les editorials que esmenta l’Alta Inspecció en el seu informe, com ara Teide, Vicens Vives, Barcanova (del grup Anaya) o La Galera, nega que els llibres de text incloguin continguts que instrumentalitzin sobre el nacionalisme. “Fem esforços per no ferir sensibilitats. Es pot cometre algun error, històric o d’apreciació. Si passa, algun pare o docent ho denuncia a inspecció, aquesta crida l’atenció a l’editorial i s’esmena el problema. Això ha passat sempre”, explica Antonio Garrido, portaveu del gremi i director general de l’editorial Edebé, que no apareix en l’informe esmentat.

Control editorial

Garrido explica que els llibres de text els elaboren professors experts en la matèria i només estan sotmesos al control de l’editorial, i admet que “no hi ha cap fórmula infal·lible per analitzar la veracitat d’un llibre de text”. “El problema en les ciències socials és que donen més llibertat a la interpretació. Per exemple, a l’hora d’explicar la Guerra Civil, el biaix cap a un costat o cap a un altre difícilment tindrà una explicació que sigui incontestable”.

Sobre el terreny, els docents també coincideixen amb els editors. “El llibre és una eina de suport, no una bíblia”, assenyala Núria García, directora de l’institut públic Montserrat de Barcelona, situat a la zona alta de la capital catalana, que té 800 alumnes i 75 professors. “Cada departament tria si vol o no llibre de text i de quina editorial. Jo no em fico en els materials que usen”, afegeix García. La llibertat de càtedra, recollida en la Constitució, estableix la llibertat dels docents “d’ensenyar i debatre” sense veure’s limitats per doctrines. Cada professor pot seguir el mètode d’ensenyament que consideri oportú.

A Catalunya el 33% dels professors ja no fa servir llibre de text a l’aula, davant del 25% de la resta d’Espanya, segons dades del Gremi d’Editores. La comunitat docent rebutja que aquestes guies escolars serveixin com a element adoctrinador o que eliminin la capacitat crítica de l’alumne. En qualsevol cas, limiten la polèmica als llibres d’història. “Les ciències socials no són objectives. Però aquí hi ha uns programes i uns currículums que has de seguir. No pots anar a classe i fer el que et doni la gana”, apunta Montserrat Bolós, professora de Física i Química de secundària i batxillerat al centre Montserrat. El seu company Rafael Bocanegra, especialista en geografia i història i també professor de l’institut, admet que hi ha llibres d’història “més tendenciosos que d’altres; n’hi ha uns que parlen més d’Espanya i n’hi ha d’altres que parlen més de Catalunya”, però insisteix en el paper de filtre que exerceix el docent. “Nosaltres estem per detectar aquestes coses”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >