Selecciona Edició
Connecta’t

Sota el govern dels jutges

La llarga instrucció judicial que manté a la presó i a l’estranger els líders independentistes tensiona les fràgils majories parlamentàries de Sánchez i Torra

Quim Torra i Pedro Sánchez
Quim Torra i Pedro Sánchez

Va ser precisament l’expresident Felipe González qui va advertir al març que amb l’enjudiciament per part del Tribunal Suprem de l’anterior Govern de la Generalitat i el seu president, Carles Puigdemont, s’entrava en una etapa de “govern dels jutges”. A més, va precisar que quan això passa, la política queda en suspens. Una dràstica reducció en el marge de maniobra política per actuar sobre el conflicte més greu. Aquesta és la part més enverinada de l’herència que Mariano Rajoy va deixar al seu substitut.

Deu ser per aquesta raó que, un any després del xoc frontal entre el Govern de Rajoy i el de Puigdemont pel pretès referèndum o consulta de l’1-O a Catalunya, la situació política ha registrat molts canvis, i molt importants, però la crisi constitucional que es troba en l’origen del problema no ha estat abordada ni va camí de ser-ho. I continua complicant el debat polític.

El canvi de Govern a Espanya ha permès una evident descompressió política a Catalunya, a la qual només es resisteixen el mateix PP i Ciutadans i, a l’altra banda, els independentistes partidaris de l’agitació permanent. S’ha establert el diàleg entre les dues administracions i s’han reobert vies de col·laboració que feia anys que estaven tancades. El diàleg tracta d’assumptes molt importants, des de l’àmbit financer fins al de les grans infraestructures fèrries, però no arriba al nucli de la qüestió: el desajustament constitucional.

Resulta obvi que al president Sánchez li està resultant impossible abordar de manera creativa aquesta part del problema. Com a màxim ha arribat a reprendre la posició del president Rodríguez Zapatero: legislar per convertir en legals algunes parts de l’Estatut català del 2006, que el Tribunal Constitucional va anul·lar el 2010. O abordar una nova reforma de l’Estatut. Però Sánchez no disposa d’una base parlamentària que permeti avançar en propostes d’aquest tipus. Requereixen unes majories qualificades al Congrés i el Senat que el PSOE i els seus aliats no tenen. I ja no parlem de la inconcreta reforma constitucional en clau federal de la qual sempre parlen els socialistes. A l’inrevés, tant el PP com Ciutadans pressionen constantment contra direcció i reclamen una nova intervenció de la Generalitat per part del Govern central per limitar el poder institucional dels independentistes.

Els partits independentistes argumenten que mentre hi hagi presos a les presons i persisteixi la persecució judicial de Puigdemont no és possible encarar acords polítics de fons. Reclamen al Govern de Sánchez que mogui els mateixos recursos que utilitzava Rajoy contra l’independentisme, singularment l’Advocacia i la Fiscalia de l’Estat, però ara per rebaixar les peticions de pena als dirigents sobiranistes. En aquest punt, entra en joc l’advertiment de Felipe González: el govern dels jutges significa la suspensió de la política. Les decisions judicials són un àmbit vedat, amb el seu curs i les seves pròpies regles. Sánchez no sembla que disposi ni tan sols de mitjans per orientar les decisions de la Fiscalia General en aquest assumpte. En el període de Rajoy no va estar mai en dubte que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat actuaven en plena sintonia amb el ministre de Justícia.

El ritme de les actuacions judicials permet augurar, a més, una possible coincidència o gran proximitat entre el judici i les eleccions del mes de maig del 2019. El clima preelectoral s’està començant a escalfar i una de les conseqüències és que els partits tendeixen a endurir les seves respectives posicions. Ja s’està veient amb la precampanya per a les eleccions autonòmiques d’Andalusia, previstes per a aquesta tardor. La crisi catalana està sent utilitzada allà pel partit d’Albert Rivera com a argument per acusar el PSOE d’afavorir la desigualtat entre territoris i de tolerar que Catalunya romangui com a territori fora de control dels partits espanyols.

La tensió acumulada per aquesta crisi amenaça l’estabilitat de les majories parlamentàries que sostenen el Govern de Sánchez i el de Quim Torra. Es creuen advertiments. Els diputats del PDeCAT i d’ERC adverteixen Sánchez que si no es produeixen gestos a favor dels detinguts és difícil votar a favor dels Pressupostos generals del 2019. Sánchez adverteix que si no hi ha estabilitat parlamentària, hi haurà eleccions generals. A Catalunya, l’aliança independentista té serioses dificultats per retenir el suport de la CUP, un suport parlamentari que també és necessari per aprovar els Pressupostos i garantir estabilitat de l’Executiu. Qualsevol incident pot fer saltar els equilibris. Unes càrregues dels Mossos d’Esquadra dissabte a Barcelona han provocat que la CUP exigeixi la dimissió del conseller d’Interior. Tot penja d’un fil.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >