Selecciona Edició
Connecta’t

Torra infla la xifra d’investigats en causes judicials per l’1-O

Un informe de la Generalitat xifra ara entorn de 800 les persones afectades pel referèndum

Ouim Torra aquest dilluns durant un acte d'homenatge de l'1-O.
Ouim Torra aquest dilluns durant un acte d'homenatge de l'1-O.

Les conseqüències judicials que ha deixat darrere seu són moltes. Hi ha 25 dirigents polítics i líders independentistes processats pel Tribunal Suprem, 40 alts càrrecs i empresaris investigats per organitzar el referèndum, comandaments i agents dels Mossos immersos en causes penals per la seva “passivitat” en impedir-ho i fins i tot alcaldes sota la lupa del fiscal. Un informe de la Generalitat xifra ara entorn de 800 les persones afectades per l'1-O; uns números que, es llegeixin com es llegeixin, queden lluny dels “milers de catalans investigats” als quals al·ludeix de manera recurrent el president Quim Torra.

El Govern va donar a conèixer aquest dilluns, coincidint amb el primer aniversari de l'1 d'octubre, un informe que repassa al detall les conseqüències judicials —de tota classe— que va tenir la celebració del referèndum d'independència, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. El text inclou els membres de l'Executiu processaments per rebel·lió i malversació, però també als agents del Cos Nacional de Policia que estan sent investigats pel suposat ús “desproporcionat” de la força en el desallotjament els col·legis i instituts.

Calcular el nombre total d'investigats pel procés resulta complicat. No només perquè els processos judicials estan vius i evolucionen, sinó perquè les categories emprades són dispars. L'informe de la Generalitat, per exemple, inclou els 712 alcaldes catalans contra els que la Fiscalia General de l'Estat va anunciar accions penals pel seu suport al referèndum. A la pràctica, la fiscalia només va obrir perquisicions contra unes poques desenes de persones i en un termini raonable haurà de decidir, a més, si arxiva a aquests assumptes o presenta querelles contra els edils per desobediència.

Fins i tot, en el seu moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va descartar fer un compendi dels casos davant la dificultat de recaptar la informació.

La pròpia Generalitat es mostra incapaç de concretar, en el seu informe, el nombre exacte d'investigats en algunes causes, en les quals es limita a parlar de “diligències” contra “diverses persones”. El document també conté alguns errors i dades desfasades. Assegura, per exemple, que el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona manté investigats dos policies per lesions contra votants, quan la veritat és que la xifra és molt més alta i se situa en més d'una vintena. En el cas de la investigació sobre el referèndum que lidera el seu col·lega del jutjat número 13, el text xifra el nombre d'investigats en “30”, quan en realitat hi ha al voltant de 40.

Ampliant la forquilla i fent una suma de màxims —l'informe no dona una xifra global—, el resultat és que se segueixen actuacions de policials, judicials i de la fiscalia contra unes 800 persones per l'1-O. La xifra, en qualsevol cas, és molt inferior a la qual Torra esmenta en els seus discursos des que va assumir el càrrec de president de la Generalitat.

En mitja dotzena d'ocasions, Torra s'ha referit a “milers” d'investigats. El 28 de setembre, en una piulada dirigida al president del Govern central, Pedro Sánchez, va insistir en aquesta idea. “Amb presos i exiliats polítics i milers de catalans investigats o processaments per l'1-O (...), qui prioritza el conflicte?” Un dia després, en un acte en record al referèndum a Lleida, Torra va precisar que “gairebé dos mil catalans han estat investigats i hauran de passar pel jutjat”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >