Selecciona Edició
Connecta’t
REPORTATGE

La benedicció catòlica de l’1-O

La consulta il·legal d'independència va disposar del suport de l'Església catalana, de nombroses escoles cristianes i de parròquies que fins i tot van ajudar a esquivar la policia

Llaç groc penjat a la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes d'Hostoles.
Llaç groc penjat a la parròquia de Sant Cristòfol de les Planes d'Hostoles.

El campanar de les Planes d'Hostoles llueix un llaç groc. El símbol, improvisat amb una mena de tela gruixuda, corona el punt més alt d'aquest municipi de la Garrotxa, situat a cinc quilòmetres d'Amer, el poble natal de l'expresident Carles Puigdemont. Els carrers de les Planes d'Hostoles estan plens d'estelades, llaços grocs i cartells que exigeixen l'alliberament dels “presos polítics”, els dirigents independentistes empresonats. Les Planes, com va passar a d'altres indrets de Catalunya, va celebrar amb l'ajuda de l'església local el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017. Pel seu mossèn, Jesús Calm, l'1-O no tenia res d'il·legal: “La parròquia és abans dels feligresos que de l'Església, ja no vivim a l'era feudal”, afegeix Calm: “Ells ho necessitaven”.

Desenes d'entitats cristianes i més de 300 sacerdots es van posicionar públicament a favor de l'1-O i els bisbes catalans, a través de la Conferència Episcopal Tarraconense, van demanar al Govern central que respectés la iniciativa de la Generalitat: “Convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional”, van subscriure el 2017 en un comunicat els bisbes.

El mossèn de l'Església de Sant Pere de Figueres, Miquel Àngel Ferrés, explica que van cedir el centre parroquial com a punt de votació per sol·licitud directa de l'alcaldessa, Marta Felip: “El local parroquial serveix de col·legi electoral en totes les eleccions. I el fet de cedir-lo vol dir que per a nosaltres era com unes eleccions democràtiques, normals”. “No necessitava l'autorització de ningú per obrir l'església l'1-O”, assegura Calm a EL PAÍS davant de la plaça de l'1 d'Octubre de 2017, anteriorment anomenada plaça d'Espanya. Multitud de municipis catalans ja han introduït el record de l'1-O en el nomenclàtor. A 30 quilòmetres de les Planes d'Hostoles, l'església d'Aiguaviva també llueix al campanar un gran llaç groc, i també té una plaça de l'1-O, davant l'Ajuntament, amb una placa on s'hi diu: “Aquesta plaça rep el nom d'U d'Octubre, com a testimoni i reconeixement a tota la gent que va fer possible la celebració del referèndum de l'1-O i que va defensar, de manera pacífica i amb coratge, el seu dret a vot davant la brutal repressió policial que es va viure aquell dia”.

Aiguaviva va ser un dels pobles on la Policia Nacional va carregar contra persones que tancaven el pas a les meses de votació –a la seu del consistori–. Les Planes d'Hostoles va tenir més sort: Calm recorda que havent dinat “van arribar missatges” de la imminent arribada de les forces de seguretat al poble –finalment no va ser així–, i per això es va decidir amagar les urnes a l'església i després deixar-les allà com a punt de votació. També van ser amagades les urnes a l'església de Sant Julià de Ramis (Girona), municipi on havia de votar Puigdemont i un dels municipis on els antidisturbis van actuar amb més agressivitat.

Montserrat Balasch és veïna del casc antic de Canet de Mar (Maresme). L'1-O va fer guàrdia des de les cinc de la matinada tot esperant les urnes, amagades fins a l'inici de la votació. El col·legi electoral havia d'instal·lar-se a l'escola Yglesias, però finalment la direcció d'aquest centre privat ho va rebutjar, i el punt de votació es va instal·lar al local parroquial. “Sobretot va ser un dia que se'm va fer molt llarg, ho vaig viure amb molta angoixa”, diu Balasch. El moment de més tensió es va produir al matí, quan persones que vigilaven les sortides de l'autopista van advertir que els vehicles de la policia es dirigien a Canet. “L'alcaldessa va demanar propostes per assegurar el col·legi electoral, que es portessin tractors i furgonetes per tancar els accessos als carrers de l'església”, explica Balasch. Una de les propostes va ser col·locar els bancs del temple de Sant Pere i Sant Pau al carrer, a mode de barrera, i així es va fer. La policia finalment no va aparèixer a Canet.

Preguntat per si a algun feligrès li molesta el posicionament polític de la seva parròquia, Calm respon que ningú s'ha queixat: “Hi ha un del poble que és del Reial Madrid i que quan guanyen, tira un petard, però ell tampoc ha dit res. Tots ens coneixem, no hi ha problemes”. Calm és el mossèn de les Planes des de fa cinc anys, abans va exercir dues dècades a la República Dominicana i a Haití. Confirma Calm que el que va veure en les missions és una realitat més dura que la de la Catalunya oprimida que denuncia l'independentisme: “Però no podem parar, cal continuar”, sentencia a mode de comiat: “No hi ha dret que aquesta gent estigui empresonada. Aquella pobra dona, Carme Forcadell, la president del parlament, és a la presó! No hi ha dret”.

Queixes i pintades contra esglésies solidàries amb els presos

A Pals (Baix Empordà) va aparèixer aquest agost una pintada a la façana de l'església del municipi que deia: “Sa casa de Déu és casa d'oració, no de política”. El mossèn, Josep Taberner, va denunciar els fets i va defensar que al temple hi pengi una pancarta amb dos llaços i a favor de l'alliberament dels dirigents independentistes. El juliol passat, el rector de la parròquia de Sant Ramon de Coma-ruga (Baix Penedès) va haver de retirar, després d'unes queixes, un llaç col·locat a l'altar. “L'Església ha de posar-se sempre al costat dels més febles”, diu un comunicat de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau, a Calella (Maresme), per justificar la col·locació d'un llaç a l'entrada del temple: “Seguint les indicacions dels bisbes catalans i d'acord amb la doctrina social de l'Església, com a comunitat cristiana continuem defensant que les legítimes aspiracions del poble català han de ser acollides des del diàleg democràtic”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >