Selecciona Edició
Connecta’t

La fractura amb la CUP agreuja la debilitat del Govern de Torra

Junts per Catalunya i ERC necessiten els anticapitalistes en votacions clau

Mossos en la manifestació de dissabte.

La relació entre Junts per Catalunya-Esquerra i la CUP té una nova bretxa arran de les càrregues policials dels Mossos contra secessionistes radicals que volien boicotejar un homenatge a Barcelona als policies de l'operatiu de l'1-O. Els anticapitalistes van demanar, sense èxit, la dimissió del conseller d’Interior Miquel Buch per “protegir una mobilització feixista”. El Govern defensa, encara que amb reserves, l'actuació policial. Aquest distanciament mina el camí per al pacte pressupostari i l'aprovació de la fórmula per suspendre els diputats processats, on els vots de la CUP són vitals.

“Es dona la paradoxa com els Mossos han protegit la mobilització feixista alhora que agredien el moviment antifeixista. Demanem totes les responsabilitats i la dimissió immediata de Buch”, va assegurar el diputat de la CUP Carles Riera després dels incidents del dissabte. A les càrregues van ser detingudes sis persones —que ja estan en llibertat— i en van resultar ferides 24. El defensor del poble català va anunciar aquest diumenge que obrirà una investigació d'ofici.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va rebutjar en una entrevista a TV3 fer cas a la petició dels anticapitalistes. Però el mateix president també va sortir qüestionat. Els autoanomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) van anar més enllà i van demanar que també renunciï Torra, a qui van acusar de “traïdor”. “Ho pagareu”, diu una piulada del compte oficial dels CDR.

Buch es va explicar aquest diumenge en un tour d'entrevistes per diversos mitjans catalans. En primer lloc, va negar que hi hagués càrregues del mossos i va dir que els agents es van limitar “aguantar els cordons policials”. Després d'atribuir els incidents a una “minoria violenta” que “no forma part del procés”, el conseller va reptar la formació anticapitalista a aclarir “si pensen que la violència ens porta a algun lloc”. Per al conseller, els agressors van acudir “amb la cara tapada” a “enfrontar-se violentament contra persones que pensaven diferent”.

Torra també va dir que es revisarà l'actuació policial, encara que va tancar files amb Buch. “Hi ha imatges en les quals hi ha cops de defensa que estan per sobre de la cintura i això el protocol no ho preveu”, va acceptar el conseller. Des d’ERC, el conseller Ernest Maragall es va mostrar confiat que el seu homòleg d’Interior farà un informe exhaustiu i “serà capaç de dirimir responsabilitats, si n'hi ha, en qualsevol sentit”.

La topada entre la CUP i el Govern arriba en el moment en què la coalició que conformen Junts per Catalunya i Esquerra Republicana necessita més que mai els anticapitalistes. Els seus vots seran fonamentals dimarts que ve per aprovar al Parlament el dictamen que els grups independentistes van dissenyar per fer efectiva la interlocutòria del Tribunal Suprem que suspèn Carles Puigdemont i altres cinc diputats processats per rebel·lió i malversació.

Aquest dictamen compta amb dos punts. Primer, que la Cambra decideixi si suspèn o no els diputats. Aquí la CUP és partidària de mantenir-los. El problema es produeix en el segon apartat, que pretén que els diputats afectats designin un substitut mentre s'aclareix la seva situació judicial, de manera que no s'alteri la majoria. Els anticapitalistes creuen que aquest punt implica acatar el Tribunal Suprem i per tant, en teoria, s'hi oposen. Divendres passat, els lletrats del Parlament van assegurar que ambdues votacions han de ser per majoria absoluta i per tant es necessita sincronia en els vots de la CUP.

El debat pressupostari

L'altre problema és el dels Pressupostos catalans. Torra va assegurar fa una setmana que la CUP i els comuns seran els seus socis preferents en les negociacions. Els quatre vots dels anticapitalistes permeten superar els 68 suports requerits. Després dels fets del dissabte, serà molt difícil que el Govern convenci Riera i la resta de diputats.

Les relacions entre el Govern i els anticapitalistes estaven en el congelador després que, al març, la CUP no s'avingués a votar Jordi Turull com a president de la Generalitat just abans que fos enviat a presó preventiva per un suposat delicte de rebel·lió i malversació. Els anticapitalistes fins i tot van assegurar que passaven a l'oposició.

L'ambient entre la CUP, els CDR i el Govern s’estava escalfant des de fa dies, arran d'una acampada en reivindicació de la república que es va instal·lar a la plaça de Sant Jaume just després de la manifestació massiva de la Diada i va assegurar que no s'aixecaria fins que “la república catalana es fes efectiva”.

El mateix Torra i diversos membres del Govern van baixar a saludar els acampats fa dues setmanes i diputats de la CUP i de Junts per Catalunya, com Francesc de Dalmases i Aurora Madaula, també van expressar la seva simpatia amb la manifestació. Amb motiu de les festes de la Mercè, la manifestació es va reduir però finalment Interior va demanar desallotjar-la dimecres passat, argumentant motius de seguretat i després de recordar que Catalunya es troba en nivell 4 d'alerta terrorista. Unes declaracions que s'acompassen (i xoquen) amb les que fa Torra per estar en permanent mobilització per aconseguir l'alliberament dels polítics presos i la independència.

El sindicat Jusapol es va manifestar aquest dissabte en Barcelona per homenatjar els policies i guàrdies civils que van tractar d'impedir el referèndum il·legal de l'any passat. Per a l'independentisme, celebrar la “repressió” de l'1-O és un afront. Unes 6.000 persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume en protesta per l'homenatge. Un grup de persones, inclosos membres dels CDR i de l'esquerra anticapitalista, van intentar travessar el cordó policial i arribar fins al lloc on es manifestaven els policies.

El cordó policial dels Mossos va impedir el xoc entre els bàndols. El que no va evitar que, en alguns moments, la tensió es desbordés. “No es va protegir uns o altres, sinó la seguretat de tots. Si el cordó policial no hagués aguantat, ara estaríem parlant d'una batalla campal o d'un drama”, va dir Buch.

La secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira, també va intervenir en el debat. Des de Suïssa, on va fugir per no respondre davant de la justícia espanyola, va criticar que s'autoritzés una manifestació de Jusapol la vigília de l'1-O. “Aquests dies el record de les porres estan a flor de pell”, va escriure a Twitter.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ