_
_
_
_
_

Mor Macià Alavedra, històric dirigent de CDC i mà dreta de Jordi Pujol

L'exconseller d'Economia, de 84 anys, va reconèixer haver cobrat comissions il·legals als noranta i va ser condemnat pel ‘cas Pretòria’

Macià Alavedra, en una imatge d'arxiu, sortint de l'Audiència Nacional.
Macià Alavedra, en una imatge d'arxiu, sortint de l'Audiència Nacional.Jaime Villanueva

Macià Alavedra, un dels consellers clau dels governs de Jordi Pujol que va acabar sent condemnat pel cas Pretòria pel cobrament de comissions il·legals, ha mort aquest diumenge de matinada. La capella ardent del polític s'obrirà al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona a les 16.00 hores d'avui i els funerals se celebraran el pròxim dia 2, segons Serveis Funeraris de Barcelona.

Nascut a Barcelona el 1934, Alavedra va ser un dels fundadors el 1974, al costat de Ramon Trias Fargas, d'Esquerra Democràtica de Catalunya, que amb posterioritat es va fusionar amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Va obtenir escó de diputat a les eleccions generals constituents de juny de 1977 pel Pacte Democràtic per Catalunya i en les d'abril de 1979 per Convergència i Unió.

Alavedra, que va ser un dels parlamentaris que van contribuir a redactar l'Estatut català aprovat el 1979, va ser elegit diputat de CiU al Parlament a les eleccions catalanes de 1980 i dos anys més tard Jordi Pujol el va nomenar conseller de Governació, càrrec que va mantenir fins a 1986.

El mes de març de 1987, Alavedra va assumir la conselleria d'Indústria i Energia, fins que, a la mort de Trias Fargas, el 1989, va passar a encarregar-se de la cartera d'Economia i Hisenda.

Durant la seva gestió, va presentar al Govern central el gener del 1990 un projecte de finançament autonòmic basat en un increment dels ingressos de les comunitats mitjançant una més gran recaptació tributària, a través de l'IRPF i altres impostos.

Va participar en les negociacions que van culminar amb la cessió del 15 per cent de l'IRPF a les comunitats autònomes el 1993, amb Govern del PSOE, i del 30 per cent el 1996, amb el PP.

Alavedra, que va ser un dels negociadors del Pacte del Majestic entre el govern de Pujol i el PP de José María Aznar, va renovar al novembre de 1995 la seva acta de diputat autonòmic i va ser de nou confirmat conseller, càrrec al qual va renunciar al juliol de 1997.

Va ser president del consell d'administració d'Autopistes de Catalunya, participada majoritàriament per La Caixa, a través d'ACESA des de 1997 a 2003, any en que va ser nomenat president d'Abertis Logística, grup d'infraestructures en el qual va romandre fins al 2007.

President de Kern Pharma des de 1999 fins a octubre de 2004, va continuar com conseller del grup Indukern fins a maig de 2009.

Alavedra, casat amb la pintora Doris Malfeito, va ser detingut el 27 d'octubre de 2009 en el marc d'una operació contra la corrupció urbanística a la província de Barcelona, per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón i, com a conseqüència d'això, va ser suspès de militància a CDC.

Finalment, el juliol passat, va ser condemnat per l'Audiència Nacional -després d'haver arribat a un acord amb la Fiscalia- a gairebé dos anys de presó i una multa de 3,2 milions d'euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_