Selecciona Edició
Connecta’t

La paràlisi es cronifica a Catalunya un any després de l’1-O

La divisió entre l'independentisme marca la legislatura

Quim Torra, diumenge, diposita un desig en una urna de l'1-O.
Quim Torra, diumenge, diposita un desig en una urna de l'1-O.

El ple del Parlament té previst tornar a reunir-se aquesta setmana, després d'un lapse de més de 70 dies, per al Debat de Política General. La majoria independentista ha mantingut bloquejada la Cambra catalana durant tot aquest temps per desacords sobre com afrontar la suspensió de Carles Puigdemont i la resta de diputats processats per un suposat delicte de rebel·lió i malversació. L'hemicicle, buit durant més de deu setmanes, és la viva imatge de la paràlisi que s'ha apoderat de les institucions catalanes un any després de la consulta de l'1 d'octubre del 2017, declarada il·legal pel Tribunal Constitucional, i que va derivar en la suspensió de l'autogovern, l'empresonament o la fugida de bona part del Govern i unes eleccions anticipades que no van aclarir gaire el panorama polític. I res indica que el desbloqueig estigui a prop.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha optat per un estil de govern que consisteix a exacerbar el simbolisme a favor dels polítics presos i a l'estranger. Insisteix que “el mandat de l'1-O” és el sustent del seu Govern, però davant de la impossibilitat de fer efectiva la república es resigna a gestionar l'autonomia assegurant que això també és “fer república”. D'aquesta forma, intenta combinar assumptes com el traspàs dels trens de rodalies amb un inconcret procés constituent.

A Torra no li interessa ‘matar el pare’ i es limita a exercir com a cap d'un Executiu provisional a l'espera d'una improbable tornada de Puigdemont, que segueix movent els fils de la Generalitat i la política catalana des de Waterloo (Bèlgica). Prova d'això és que Torra porta tota la setmana dedicat a commemorar els esdeveniments del passat 1 d'octubre en una agenda que aquest dilluns culminarà amb una reunió de tot el seu gabinet ni més ni menys que a Sant Julià de Ramis (Gironès), el poble de l'expresident i des del qual, en directe per la televisió catalana, es van poder veure els detalls de les càrregues policials amb les quals el Govern del PP va intentar frenar la votació.

“Ja ningú espera res de la Generalitat”, es queixa amargament una important alcaldessa catalana, incòmoda amb l'actual situació política a Catalunya però també amb la falta d'iniciativa a tots els nivells que està exhibint la Generalitat. “El Govern fins i tot ha acudit a nosaltres per demanar-nos mantes per atendre els menors immigrants indocumentats que arriben en massa cada setmana... ni mantes han previst!”.

La falta de cintura per abordar la crisi dels menors immigrants —acompanyada de queixes constants perquè el Govern central no permet que la Generalitat aculli milers de refugiats malgrat estar “preparats”— és només un exemple de la paràlisi provocada pel procés i per l'obstinació de Puigdemont a mantenir la seva influència.

La situació de provisionalitat de la ràdio i televisió pública de la Generalitat és una altra conseqüència directa. Tots els membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audovisuals (CCMA) tenen vençut el seu mandat i no hi ha un calendari per renovar-los perquè l'expresident i el seu entorn es resisteixen a cedir més poder als seus socis de govern d'Esquerra Republicana.

L'economia també envia senyals preocupants. En el primer semestre de l'any la inversió estrangera a Catalunya ha caigut un 41% enfront de l'increment de l'1,3% del conjunt d'Espanya, segons dades del Ministeri d'Indústria. La primera comunitat espanyola en nombre de turistes tampoc exhibeix bons indicadors i el sector assegura que això no s'explica només per la baixada generalitzada del turisme de sol i platja dels últims mesos. El procés ha influït, i no poc segons el Gremi d'Hotelers de Barcelona, en què la facturació dels seus establiments hagi baixat un 14% aquest estiu.

“Legislatura perduda”

“Anem a una legislatura perduda”, admet un alt càrrec del govern català alineat a les files d'ERC, partit que lluita però no aconsegueix, almenys de moment, capitanejar el dia a dia de la Generalitat. Torra no només no amaga, sinó que exhibeix sense pudor que és Puigdemont qui mana. Les seves reunions via Skype són constants i quan no parla amb Puigdemont es reuneix amb els exconsellers presos que també marquen a la seva manera el dia a dia de la política catalana. “Es fa més política dins de la presó de Lledoners que al Palau de la Generalitat”, admet aquest alt càrrec.

L'única tremolor sobre el tauler ha estat el canvi de Govern a la Moncloa. L'obertura del diàleg entre l'Executiu central i el de la Generalitat ja comença a donar els seus primers fruits, en forma de compromisos econòmics per 1.400 milions d'euros per quatre anys, els recursos que estaven compromesos a l'Estatut d'Autonomia i que mai havien estat pagats. El silenci amb el qual Junts per Catalunya va rebre aquesta notícia —va ser el vicepresident, el republicà Pere Aragonès, qui va portar les regnes de les negociacions amb Hisenda la setmana passada— dona una mostra del distanciament entre tots dos socis.

La proximitat a les eleccions municipals i europees també ha començat a esquerdar unes relacions ja per si mateixes maltractades. La lluita per l'hegemonia de l'independentisme i la decisió de Puigdemont de crear una formació panindependentista —la Crida— té lligat de mans el PDeCAT, els vots del qual són vitals per al Govern de Pedro Sánchez. Fonts de Junts per Catalunya i d'Esquerra s'acusen mútuament d'electoralisme i de no fer cas del clam d'entitats sobiranistes com l'Assemblea Nacional Catalana, que demanen unitat d'acció.

Les eleccions europees són, de certa manera, la cita electoral en què tindria més sentit que l'independentisme unís forces per tenir una veu unitària a Europa de cara a internacionalitzar el conflicte. L'anunci aquest dissabte dels republicans d'ungir Oriol Junqueras, a la presó preventiva i processat per un suposat delicte de desobediència, posa fi a aquesta possibilitat i implica que Esquerra comença a tenir la iniciativa. La gran prova de foc del Govern i el Parlament serà abordar una incerta negociació pressupostària, en la qual la CUP i els comuns són, en teoria, els socis preferents.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >