Selecciona Edició
Connecta’t

La superilla guanya adeptes al Poblenou

Les mobilitzacions contra el projecte decauen al barri

Una família en un dels parcs de la superilla.
Una família en un dels parcs de la superilla.

El jurat internacional del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà va guardonar aquest any la superilla del Poblenou amb un esment especial que la reconeixia com una de les millors obres de transformació i millora de l'espai públic. Els veïns i comerciants de la zona poc, o res, saben del premi atorgat a aquest conjunt de carrers. La veritat és que la superilla, inaugurada el 2016 comença a adquirir experiència. Ja queden pocs cartells als balcons que demanin la supressió de la modificació urbanística. A l'abril, la Plataforma d'Afectats per la Superilla va presentar una demanda contra el projecte que acusava l'equip de Colau d'obligar a implementar el projecte. Aquesta va ser l'última notícia en contra de la iniciativa que apartava el cotxe d'aquesta zona del Poblenou.

A la cantonada del carrer Roc Boronat amb Sancho de Ávila un cambrer es declara “fan de la superilla”. El restaurant Sopa té davant un parc infantil en el lloc en què abans hi havia una carretera on aparcaven i circulaven cotxes. “És una idea genial que potser està mal resolta”, assegura una de les cambreres del Susi Sopa. “Fa la sensació que han col·locat tot el que sobrava en un magatzem municipal”, somriu mentre enumera testos gegants.

Poc més enllà, un home s’asseu al sol en un dels bancs mentre obre una carmanyola. És l'hora de dinar. D'aquí a unes hores els nens de l’Escola Flor de Maig esgarraparan unes hores al rellotge al parc de Sancho de Ávila presidit per tres guardians de ferro de la Fundació Vilacasas. “Hem recuperat una zona que mai vam tenir i és un veritable luxe”, admet un dels pares.

La superilla està composta de bancs, pintura i molt disseny. A Roc Boronat amb el carrer Tànger el terra l’adorna un poema de Martí i Pol. A Ciutat de Granada amb Sancho de Àvila una família japonesa aprofita per retratar-se en un espai que al seu país és impossible.

No tot és bona premsa per la superilla. L’Alberto treballa al concessionari Seat Auto Fuber del carrer Ciutat de Granada. És irònic però molt clar: “No tenen cap sentit. Hi ha dies que els meus clients han d'entrar en contra direcció. Aquí han col·locat unes taules de ping-pong i mai hi veig ningú. Qui si que veig són els del botellón als matins”. El mecànic de Moto Center Barcelona tampoc està del tot satisfet: “Els clients que venen aquí és perquè ja em coneixien. Ara no hi passa ningú i a més a més, per entrar a la botiga han de passar per sobre de la pista d'atletisme que han pintat a la carretera”.

La tinent d'alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, assegura que amb la superilla l'equip de govern ha “après” a replantejar espais i “dotar-los d'altres usos”. Sanz admet que es van necessitar correccions i millores. “Amb el temps els veïns han vist que era una bona iniciativa. Nosaltres hem après que cal explicar millor aquests processos a comerciants i veïns i ja ho hem aplicat a la de Sant Antoni”, sosté.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >