Selecciona Edició
Connecta’t

L’Estat dona via lliure perquè les ciutats invalidin milers de llicències d’Uber i Cabify

Foment dona una moratòria de quatre anys als VTC per seguir operant trajectes urbans, però els ajuntaments al final podran vetar-los completament a les seves ciutats

Manifestació de protesta d'Uber i Cabify a Madrid.
Manifestació de protesta d'Uber i Cabify a Madrid. AFP

Les comunitats autònomes i els ajuntaments podran vetar i deixar sense valor milers de llicències de vehicles de transport amb conductor (VTC) amb les quals operen empreses com Uber i Cabify, segons el decret llei aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres. La normativa dona un termini de moratòria de quatre anys a aquestes empreses per poder seguir operant, al final del qual les llicències actuals –vàlides per a tot l'àmbit nacional– perdran el dret a fer trajectes urbans si així ho decideixen els municipis. En conseqüència, al final d'aquest període de moratòria, per poder fer viatges a l'interior de les ciutats, les empreses de VTC hauran de sol·licitar una segona llicència a les comunitats autònomes o als ajuntaments, i sense aquestes només podran operar en trajectes interurbans amb la llicència actual.

D'aquesta manera, el decret del Ministeri de Foment habilita les comunitats autònomes perquè fixin, d'acord amb el seu criteri i a través d'aquesta nova autorització, el nombre de llicències de VTC que han de circular a les ciutats de la seva comunitat. Les autonomies o, si escau, els ajuntaments que n'assumeixin les competències no només podran reduir l'actual ràtio nacional d'un VTC per cada 30 taxis, sinó que fins i tot podran prohibir completament la circulació dels cotxes d'Uber i Cabify.

Una moratòria de quatre anys

Per evitar l'allau de recursos judicials que presentaran les empreses propietàries de les llicències per l'expropiació dels seus drets, el decret del Ministeri de Foment concedeix com a “compensació” aquesta moratòria de quatre anys. Unauto, la patronal de les VTC, ja ha advertit que portaran l'assumpte tant als òrgans de competència nacionals (CNMC) com de la Unió Europea, i als tribunals ordinaris perquè entén que es trenca la unitat de mercat, amb mesures anticompetitives.

Actualment hi ha 11.000 llicències de VTC, cinc vegades més de les que autoritza la llei, però s'espera que a través dels tribunals s'aprovin 10.000 llicències més, fins a les 20.000.

Amb aquesta normativa s'obren dos casos. A les comunitats que, com la de Madrid, no volen assumir aquesta competència i no legislin sobre la matèria, els VTC podran seguir circulant com fins ara a totes les ciutats, però al final dels quatre anys perdran la seva llicència igualment per a trajectes urbans. Les altres comunitats, com la catalana, que sí que assumirà les competències i està disposada a cedir-la als ajuntaments, no podran exigir una segona llicència fins a d'aquí a quatre anys, però sí que té la potestat d'aplicar des de l'entrada en vigor del decret noves condicions d'operació per a les VTC en l'àmbit del seu territori. Per exemple, imposar-los una normativa similar a la del taxi o fins i tot més restrictiva en matèria d'horaris, descansos obligatoris setmanals o el règim sancionador.