_
_
_
_
_

Garrotada del Síndic a la Generalitat per l’acolliment de menors migrants

Ribó afirma que els nens reben un “maltractament institucional” i reclama més col·laboració entre Administracions

Menors estrangers en una sala d'espera de la Ciutat de la Justícia.
Menors estrangers en una sala d'espera de la Ciutat de la Justícia.Massimiliano Minocri

Els menors estrangers no acompanyats (MENA), l'arribada massiva dels quals a Catalunya en els últims mesos ha col·lapsat el sistema de protecció a la infància, reben un “maltractament institucional”, segons va afirmar aquest divendres el Síndic de Greuges. L'entitat va alertar que en tot el procés d'atenció als menors migrants, des de la recepció i acolliment en centres fins a la inserció en la vida adulta, té “deficiències”. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va reclamar més col·laboració entre institucions i va instar a fer canvis estructurals a tot el sistema. Segons els seus càlculs, si continua la tendència actual, el 2019 podrien arribar 6.000 menors.

Davant la situació d'emergència social per l'arribada massiva de menors estrangers que no tenen referents familiars, la Direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) no ha estat capaç de crear places d'acolliment al mateix ritme que el degoteig constant de migrants que han arribat en els últims mesos. Si anys abans la mitjana de nous migrants estava en les vint o trenta persones al mes, actualment aquesta és la xifra dels menors que arriben cada dia. En un informe presentat aquest divendres, el Síndic de Greuges Rafael Ribó va denunciar "situacions de maltractament institucional en l'acolliment" de menors immigrants a Catalunya i ha sol·licitat "canvis estructurals en el sistema de protecció", més enllà de les mesures d'urgència.

El Govern espanyol vol reprendre la prevenció al Marroc

L'arribada de menors estrangers sense referents familiars no sempre va estar lligada a una la situació d'emergència. Després d'un important repunt en els anys 2000, l'afluència de joves es va suavitzar a partir del 2010 quan, coincidint amb les retallades, es van eliminar recursos d'acolliment. El 2011, amb el Govern d'Artur Mas, es va suprimir el programa Catalunya-Magreb que, amb un pressupost de més de 3,5 milions d'euros, treballava al país d'origen en aspectes com la inserció laboral o la formació. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va reclamar que les institucions tornin a cooperar amb els països d'origen dels menors migrants. Més tard, en un acte en la Fundació Pere Tarrés, el conseller de Treball, Assumptes Socials i Família, Chakir El Homrani, va explicar que el seu departament treballa amb el Departament d'Exteriors per recuperar el programa i fer un “treball preventiu” amb els menors.

Durant la presentació de l'informe La situació dels menors migrants sense referents familiars a Catalunya, Ribó ha destacat que "voldríem cridar l'atenció sobre les accions que s'estan duent a terme i al mateix temps deixar clar que és un tema que no es resoldrà a mig o llarg termini només amb mesures d'urgència, sinó que fan falt canvis estructurals".

En l'informe es destaquen diversos problemes relacionats amb la sobreocupación dels centres de primer acolliment, que han "tensionado el sistema de protecció i han afectat la qualitat de l'atenció dels menors migrants i de la resta de menors tutelats".

El Síndic de Greuges ha destacat "dèficits estructurals del sistema de protecció", com la falta de recursos per a l'acolliment familiar dels menors migrants, la falta de polítiques per promoure la tornada amb les seves famílies (sempre que aquest sigui l'interès del menor) i en el desinternamiento del sistema de protecció.

En el període del 2015 al 2018 s'ha duplicat any rere any el nombre de casos atesos de menors immigrants no acompanyats a Catalunya i es preveu que aquest any acabi amb al voltant de 3.159 nous casos atesos, segons s'indica en l'informe.

Aquest augment en l'arribada de joves immigrants ha fet que des del juny del 2017 s'hagin creat 2.047 noves places en centres d'acolliment i, segons la previsió de el Síndic, el 2019 podrien arribar a Catalunya al voltant de 6.000 menors, fet que suposaria més de 3.000 places noves.

El Síndic ha demanat al Govern espanyol, Generalitat i administracions locals catalanes la creació d'"un pla integral i transversal de contingència a curt termini", que afavoreixi la coordinació entre administracions per millorar els processos d'acolliment.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà Figuls
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_