Selecciona Edició
Connecta’t

L’1 d’octubre: el dia del divorci policial

Les relacions dels Mossos d'Esquadra amb la Policia i la Guàrdia Civil continuen trencades un any després

La policia intervé al centre Ramon Llull de Barcelona l'1-O / En vídeo, diàleg entre una mossa i un policia nacional EPV.

Al Marcos li costa recordar a quins col·legis va intervenir. “Suposo que són les coses que el cap t'esborra”, diu. Des de l'1 d'octubre està de baixa com a policia nacional amb un trencament als lligaments del peu. Al Carlos, mosso d’esquadra, encara el contrarien les mostres d'agraïment a les escoles. Les actuacions policials per evitar el referèndum il·legal sobre la independència de Catalunya van suposar un divorci entre les forces de seguretat i el seu qüestionament. La Policia i la Guàrdia Civil, per carregar durament en alguns centres; els Mossos, per enviar una parella d'agents per centre per frenar centenars de votants i interposar-se, en alguns casos, a l'actuació de la resta de cossos. Les ferides que es van obrir continuen sense cicatritzar un any després.

“Ens donaven les gràcies”, es repeteix incrèdul el Carlos, que, després de 12 hores plantat amb un company en un centre de l'àrea de Barcelona, va acabar acceptant la mà estesa d'un avi. “La nostra premissa era evitar el referèndum i no entrar en enfrontaments”. Però es van trobar que eren dos mossos contra cinquanta votants. “No pensaven apartar-se i no ens lliurarien res”. Van fer diversos intents, van demanar reforços, van arribar a provar-ho acompanyats de dos antidisturbis (ARRO). Però no va haver-hi manera. “Fer el que vam fer i res és el mateix. No em vaig sentir orgullós del cos de Mossos”, reconeix.

El Marcos, membre de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), va entrar a empentes en algunes de les quatre escoles on va actuar per retirar les urnes i les paperetes. “Aquestes eren les ordres judicials i nosaltres no podem qüestionar-les”, explica un any després. “La gent gran i els nens es van apartar”. La resta, els van apartar ells, assegura, sense necessitat de fer servir les porres. Al davant tenia “les dues coses”, diu el Marcos: “Persones amb la il·lusió de votar, i d’altres que ens esperaven ja per condicionar-nos la feina, amb cadires, tanques, pedres i el que ens poguessin tirar”. Durant tot el dia, no va notar res, però a les quatre de la tarda, quan es va treure la bota, ja no va poder moure el peu.

Marcos, policia nacional, està de baixa des de l'1 d'octubre.
Marcos, policia nacional, està de baixa des de l'1 d'octubre.

Tant mossos com policies acusen els seus caps del resultat de l'1 d'octubre. “El problema que tenim avui, amb molts agents investigats, és fruit del dispositiu que es va dissenyar”, es queixa el portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), David Miquel. “Es van rebre ordres absolutament oposades, els uns i els altres, que van demostrar que no va haver-hi cap tipus de coordinació policial”, afegeix Toni Castejón, del Sindicat dels Mossos d'Esquadra (SME). “Molts es van sentir abandonats, oblidats, deixats per la cúpula i pels seus caps de comissaria i de dispositiu”, se suma Josep Miquel Milagros, de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC).

El Carlos, que demana no donar el seu nom real, creu que “es podia haver desallotjat abans” per no veure's desbordats. "Al final cadascú va fer el que va fer per quedar bé amb la seva administració”, resumeix. Però creu que les càrregues "no estaven justificades". “També vam passar por i estrès, som persones, no som màquines”, al·lega el Marcos, nom fictici, sense negar que “alguns companys” es “van excedir”. Però tampoc oblida les acusacions i imatges falses, “com un nen que va ser ferit un altre dia, a Tarragona, pels Mossos, o la noia que va dir que li havien trencat els dits i tocat els pits”. I reparteix les culpes de l'1-O: “La meitat a l'Administració de la Generalitat i la meitat a l'Administració de l’Estat”.

“Els que continuem aquí, ens sentim desvalguts, i amb la sensació que es va fer malament, es va improvisar sobre la marxa, i la culpa és dels polítics”, retreu la secretària general de la Unió Federal de Policia (UFP) a Catalunya, Isabel Rodríguez. “Va ser una gran ficada de pota del Govern per haver-nos utilitzat a última hora. Si s'hi hagués arribat amb temps, no s'haurien trobat els murs formats”, opina Sebastián Hernández, secretari general de la Confederació Espanyola de la Policia (CEP) a Catalunya. El responsable del Sindicat Unificat de Policia (SUP), Luis Mansilla, parla d'una “situació crítica” a la qual van haver de fer front els policies, sense que ningú hagi reconegut la feina “de tots els funcionaris que van haver de deixar les seves famílies durant mesos”.

Des d'aquell dia, els Mossos i la resta de policies ja no han tornat a mirar-se de la mateixa manera. Sobretot després que alguns mossos d’esquadra intentessin impedir l'actuació de policies i guàrdies civils. “La situació és de desconfiança absoluta cap als Mossos”, admet sense embuts Rodríguez, del SUP. Hernández, del CEP, es refereix a una “relació trencada”. “Va ser un cop duríssim per a la relació entre cossos”, explica Castejón, de l’SME, que defineix l'1 d'octubre com “el dia més complicat de la història de Mossos”. “Va haver-hi una fractura innegable, entre els diferents cossos i també entre els mateixos sindicats”, confessa Milagros, d’USPAC. Un exemple és que aquest any la Policia no condecora cap mosso en la seva festivitat, alguna cosa que era habitual.

Després de l'1 d'octubre, la vida del Marcos tampoc ha tornat a ser la mateixa. “Ja no puc dir que soc policia, m'he hagut de canviar de gimnàs i he deixat d'assistir a alguns dinars i sopars”, lamenta el policia, que viu en una ciutat de majoria independentista. Assegura que cap cap s'ha recordat d'ell. El Carlos no ha vist alterat el seu dia a dia. “No conec policies o guàrdies. Però ara passaria una mica de vergonya de dir que soc mosso. Suposo que a l'inrevés també li ha de passar a algun policia nacional, que tindrà vergonya de la imatge que van donar”, reflexiona. Ell si pogués tornar enrere, buscaria la manera de no haver de treballar l'1 d'octubre. El Marcos no vol ni plantejar-s’ho. “No puc triar. Hi ha moltes coses que no faria, com un desnonament o entrar en un pis de terroristes amb explosius, però aquesta és la meva feina”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >