Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona deixa en mans del Govern obligar els promotors a fer un 30% de pisos socials

L'Ajuntament modifica les normes urbanístiques per ampliar el parc d'habitatge assequible

Ple de l'Ajuntament de Barcelona, aquest divendres.
Ple de l'Ajuntament de Barcelona, aquest divendres.

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha aconseguit una àmplia majoria per tirar endavant un dels projectes estrella del seu mandat: la modificació urbanística per obligar els promotors a destinar a habitatge assequible un 30% dels seus projectes, siguin al barri que siguin. Una mesura que, a més del pla per frenar el creixement hoteler, és una de les fites de la gestió d'una alcaldessa que procedeix dels moviments socials que defensen el dret a l'habitatge. Que sigui una realitat, tot i això, depèn ara de la Generalitat, que hi ha de donar el vistiplau jurídic i que fins ara ha posat moltes objeccions al canvi.

La modificació del Pla General Metropolità (PGM) per imposar un 30% de pisos assequibles s'ha aprovat al ple de setembre amb 33 vots de 41. Han avalat la proposta Barcelona en Comú, el PDeCAT, ERC, el PSC, la CUP i dos regidors adscrits. Una votació en què hi havia presents les entitats que han impulsat el canvi a la tribuna –la PAH, l'Observatori DESC, la FAVB, el Sindicat de Llogaters i l'Assemblea de Barris– i en la qual la mateixa Colau ha pres la paraula en l'últim torn.

Colau, molt emocionada, els ha donat les gràcies “per no rendir-se i marcar el camí” i ha assegurat: “Alguns vam entrar a la institució per facilitar això”. “Un canvi real de paradigma i no retòric”, que ha convidat els partits que hi han votat a favor a traslladar-lo a l'Àrea Metroplitana. El govern municipal assegura que fruit d'aquesta mesura cada any es podran fer 300 pisos (un terç dels mil que es construeixen), que si són de lloguer costaran 510 euros i de compra, 130.000.

Abans, la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat que la proposta suposa “corresponsabilitzar els promotors” a fer habitatge assequible en un moment d'emergència habitacional i que l'Administració podrà comprar els habitatges perquè també s'ha aprovat declarar tota la ciutat àrea de tanteig i retracte, de manera que l'Ajuntament tindrà dret de compra preferent. “L'urbanisme no és neutre i avui es posa al servei dels veïns, amb un canvi de rumb històric”, ha manifestat Sanz.

Des del PDeCAT, que ha votat a favor de la mesura, el regidor Jordi Martí ha advertit que la modificació pot provocar denúncies als jutjats. A més, ha recordat que el seu partit ha votat a favor a canvi de flexibilitzar la imposició del 30%, de manera que els pisos socials es puguin traslladar a un altre edifici o solar proper.

ERC, el PSC i la CUP han celebrat la mesura, cadascun a la seva manera. “Ens hauria agradat una actitud de més generositat per part del sector privat”, ha afirmat el regidor republicà, Jordi Coronas, que els ha demanat “que posin menys traves”. Jaume Collboni, del PSC, ha assegurat que “l'habitatge és el principal problema de la ciutat i el principal fracàs del govern”. Per part de la CUP, Pere Casas ha demanat que la reforma “no sigui política d'aparador i generi falses expectatives” i ha advocat perquè l'obligació de les reserves s'incrementa fins al 60%.

Per la seva banda, Ciutadans i el PP han aigualit el clima de satisfacció general i han assegurat que l'Ajuntament no té competències per imposar als promotors que facin habitatge social en la trama ja consolidada i han assegurat que Colau ha actuat amb precipitació. Fins i tot ERC ha reconegut que l'amenaça de recursos davant del jutjat contenciós és real.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >