Selecciona Edició
Connecta’t

La justícia admet deficiències que van desprotegir cinc assassinades per masclisme

El president del Tribunal Superior basc demana perdó després de la mort d'una dona a Bilbao. Hi ha errors en la valoració de risc, falten recursos i formació

Un perit inspecciona l'habitatge a Màlaga on es va trobar el cadàver de l'última víctima de violència masclista. En vídeo, el president del Tribunal Superior basc demana perdó després de la mort d'una dona a Bilbao.

"Això és un fracàs de la justícia amb majúscules. Mbeugou havia sol·licitat la tutela de la justícia i no la va obtenir". Aquestes paraules, inusuals en altes instàncies judicials, són del president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, Juan Luis Ibarra, que aquest dijous va demanar perdó a la família de Maguette Mbeugou, degollada dimarts pel seu marit a Bilbao, i a la societat en general, per la deficient valoració del risc que es va fer des de les diferents àrees del jutjat.

La mort de la dona senegalesa, de 25 anys, no ha estat l'única conseqüència nefasta d'un sistema que aquesta setmana ha evidenciat les seves deficiències. En 48 hores, dues menors i tres dones han estat assassinades. 962 des que es registren dades oficials; 38 el 2018.

Juristes, advocats i experts estan d'acord que el sistema no està funcionant, la qüestió és en quin punt i per què, i les respostes són múltiples i comprenen des dels aspectes tècnics fins als socials: falta de recursos humans i materials, sobrecàrrega de treball, absència de perspectiva de gènere, poca coordinació entre els agents que intervenen des de les diferents àrees... El tràgic relat d'aquesta setmana posa de manifest algunes d'aquestes mancances.

Les jutgesses demanen mesures

L'Associació de Dones Jutgesses d'Espanya (AMJE) va demanar dijous l'adopció urgent de 16 mesures per lluitar contra la violència masclista i va exigir que es dotin de pressupost al més aviat possible. Entre les prioritats, hi ha iniciatives de prevenció i sensibilització (centrades en l'educació per a nens i joves, però també en formació obligatòria en perspectiva de gènere per al professorat) i mesures legals i dotació de recursos públics. "La justícia falla, però seguim esperant que el problema de la violència masclista el resolgui la justícia i aquest problema transcendeix els jutges, fiscals i advocats", adverteix Lucía Avilés, vocal d'aquesta associació. "És un problema social i la societat l'ha d'assumir. La justícia n'és només una part i, a més, intervé quan ja ha sorgit el problema", afirma Avilés.

Entre les mesures que l'AMJE demana hi ha la de reformar el Codi Penal per ampliar el concepte de violència masclista a altres violències comeses sobre la dona pel simple fet de ser-ho (com delictes contra la llibertat sexual, la mutilació genital o l'assetjament sexual), reformar l'Estatut de la Víctima perquè es reconeguin com a tals els fills menors de dones que han patit violència masclista, incrementar el nombre de jutjats exclusius en violència contra la dona, o la formació "obligatòria i especialitzada" en tots els estaments de jutges, fiscals, forenses i advocats.

A Castelló, dimarts a les cinc de la matinada, un home va matar les seves dues filles, de dos i sis anys, i es va suïcidar. Tenia dos procediments interposats per la seva dona, la mare de les nenes, al jutjat de violència sobre la dona. La jutgessa especialitzada en violència masclista va rebutjar l'ordre de protecció que va sol·licitar per a ella i per a les seves filles després d'haver rebut amenaces que va relatar al febrer davant la policia: "Ja et pots anar acomiadant de les nenes, em carregaré el que més estimes, et quedaràs sola. D'aquí jo acabaré a la presó i tots morts". Totes dues denúncies es van arxivar.

Quatre hores després, Nuria Alonso va ser assassinada a punyalades per la seva exparella a Maracena, Granada. Havia denunciat dues vegades el seu agressor, una d'elles per violència de gènere: ell va ser absolt. Ella no es trobava en cap sistema de protecció a dones ni s'havia fet una valoració del risc que corria a les mans de la seva exparella.

A Bilbao, el marit de Maguette Mbeugou la va degollar aquell mateix dia, la policia la va trobar sobre la una de la tarda. Ella l'havia denunciat al desembre; la jutgessa que va analitzar la denúncia va denegar imposar-li una ordre d'allunyament i la Fiscalia no va sol·licitar mesures de protecció. En aquella resolució la jutgessa va argumentar la inexistència d'una situació objectiva de risc perquè els cònjuges residien en domicilis diferents i, a més, Maguette havia dit que no volia tornar al domicili conjugal i que es desplaçaria a un altre lloc. Ell va ser absolt per un delicte d'amenaces en el judici que es va fer després.

Sense protecció telemàtica

La cinquena mort es va produir dijous a la matinada, a Torrox, Màlaga, on la policia va trobar Manuela C. S. en un bassal de sang, també apunyalada per la seva parella. L'havia denunciat mesos abans per amenaces i coaccions i un jutjat havia dictat una ordre d'allunyament el 15 de juliol, a més d'una altra en vigor que tenia per una parella anterior. La dona no tenia protecció telemàtica. Tots dos havien tornat a conviure.

Itziar, la mare de les nenes assassinades a Castelló, Nuria Alonso, Maguette Mbeugou i Manuela C. S. havien denunciat els presumptes assassins. Tres estan mortes i l'altra ha perdut les seves dues filles.

Trobar les esquerdes requereix fer una anàlisi profunda de totes les mancances d'aquest sistema perquè, segons Octavio Salazar, jurista expert en gènere, les eines existeixen, però no s'estan utilitzant. Segons el seu parer, igual que opina Ibarra, el primer error "tècnic" rau en els mecanismes de detecció del risc en situacions de violència masclista: "Els criteris amb els quals el poder judicial segueix valorant si existirà o no un assassinat no serveixen, donen mostres d'error des de fa anys i ningú s'ha posat les piles per canviar-los".

Pilar Llop, delegada del Govern per a la Violència de Gènere, explica que s'estan trobant amb aquest fenomen que cal canviar immediatament: "No s'està valorant el risc adequadament. Aquí els instruments actuals que tenim de valoració, que són el policial i el pericial [es refereix a les unitats de valoració forense integral] o no existeixen o són insuficients o deficients".

La valoració de la situació de risc i la seva evolució l'efectua, en primera instància, la policia mitjançant uns formularis normalitzats (amb un test tancat d'unes 50 preguntes). La víctima pot situar la seva resposta en sis caselles: "NS (no se sap), ND (no es dona), B (baixa), M (mitjana), A (alta) i E (extrema)". Els resultats es recullen en el Sistema de Seguiment Integral en els casos de Violència de Gènere (Sistema VioGèn), que assigna automàticament —a través d'un algorisme informàtic— els nivells de risc: baix, mitjà, alt i extrem. El resultat és traslladat per la policia a l'autoritat judicial competent a través d'un informe que indica els principals factors de risc. Després, queda en mans dels jutges la possibilitat de sol·licitar un altre informe de valoració a la unitat de valoració integral forense que tingui el jutjat, si és que en té, i concretar les mesures.

Aquestes unitats de valoració, que disposen de metges forenses, psicòlegs i treballadors socials, es van començar a crear el 2004, quan la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere va recomanar implantar-les. D'això ja fa 14 anys i encara avui no existeixen a totes les comunitats i les que sí que operen no segueixen criteris comuns ni tenen els mateixos recursos humans ni econòmics ni equips homologats. Inmaculada Montalbán, magistrada i expresidenta de l'Observatori contra la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial, incideix en aquesta línia: "Cal activar les unitats, sí, però amb formació en gènere. És el que ens ajuda a entendre situacions aparentment incomprensibles, com certs processos de renúncia de les dones, per exemple, la decisió de tornar a conviure amb l'agressor".

Aquesta deficiència en les unitats de valoració forense integral va ser una de les fissures en el cas de l'assassinat de Maguette Mbeugou. El mateix Juan Luis Ibarra, en el seu discurs de perdó, va reconèixer ahir que la justícia no va actuar bé, i va explicar que la jutgessa, que coneixia les mesures cautelars sol·licitades per la víctima, les va denegar perquè no va poder “disposar per establir-les d'un informe pericial del risc; ni tampoc d'un informe forense d'urgència, ni de l'auxili de la unitat de valoració integral”. Aquesta unitat, situada al Palau de Justícia de Bilbao i dependent del Govern Basc, "concedeix cita al cap d'uns mesos per la càrrega de treball" i, en aquest cas, el judici es va fer tot just 15 dies després que es presentés la denúncia. El 12 de gener el jutjat penal va dictar sentència absolutòria per prova insuficient.

Octavio Salazar es pregunta si per prova insuficient s'entén el testimoni d'una dona que afirma que és maltractada: "Aquí entra un altre problema molt més substantiu, la falta de credibilitat de les dones, que forma part d'una cultura jurídica masclista que segueix estant molt present entre els jutges". No distingeix entre homes i dones i parla de "sensibilització" i també de formació. En aquest moment, com explica Montalbán, "qualsevol jutge o jutgessa pot concursar als jutjats de violència de gènere sense una acreditació especial. Només una vegada han obtingut la plaça en el concurs de trasllats estan obligats a fer un curs previ obligatori" de poca durada. No existeix, continua, una especialització, com als jutjats mercantils o de menors. Salazar considera que engegar aquesta formació és urgent i apunta a una presència estructural del masclisme que pot portar fins i tot al multimaltractament.

Va passar en el cas de Manuela C. S., l'assassinada a Torrox, que tenia dos ordres d'allunyament vigents: una, d'una parella anterior i l'altra, del seu presumpte assassí. Els experts alerten que cada vegada hi ha més multimaltractadors, homes condemnats per maltractaments que tornen a cometre el mateix delicte una vegada han complert la pena. La fiscal delegada de Violència sobre la Dona a Andalusia, Flor de Torres, creu que una de les qüestions que està fallant en aquesta lluita és la "difícil" reinserció d'aquests delinqüents. "No assumeixen la seva conducta i això és la base essencial per al canvi". Als jutjats especialitzats, apunta, cada vegada hi ha més casos així i aquesta falta de reintegració social deriva cada vegada més en el trencament de les ordres de protecció i d'allunyament que dicta un jutjat. Segons la fiscal, encara que no existeixen estadístiques, per la seva experiència calcula que entre el 50% i el 60% d'aquestes mesures es trenquen.

Una petició constant de De Torres és la supressió per a les víctimes de la dispensa que existeix de declarar contra un familiar directe (pares, fills o parelles), recollida en l'article 416 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, del segle XIX, i que no s'ha tractat en el pacte d'Estat. Un percentatge elevat de dones presumptament maltractades, el testimoni de les quals és fonamental per aconseguir una possible condemna, opta pel silenci. "No podem posar tota la càrrega moral sobre les víctimes […] Elles no estan fortes en aquest procés, no estan empoderades, tenen por", justifica, i adverteix que aquestes dues situacions estan creant "macrovíctimes", dones que tornen a patir maltractaments pels seus propis agressors o per altres maltractadors reincidents.

Les conseqüències d'aquestes deficiències estructurals, apunta Octavio Salazar, són morts de dones pel simple fet de ser dones. "Hi haurà alguna mesura disciplinària? Algun canvi?".


Aquest reportatge s'ha elaborat amb informació d'Isabel Valdés, Pilar Álvarez, Pedro Gorospe, Esperanza Codina, Javier Arroyo i Reyes Rincón.

Una seqüència d’errors letal

Un total de 38 dones i 3 menors morts. Les cinc víctimes de violència de gènere registrades aquesta setmana han elevat la xifra a 38 dones i 3 menors morts en el que va d'any. Un total de 962 des que hi ha xifres oficials. Les tres assassinades i la mare que ha perdut les seves dues filles havien denunciat els seus maltractadors.

Castelló. Un home va matar dimarts les seves dues filles a Castelló. Havia amenaçat la seva dona que ho faria i ella l'havia denunciat. Una jutgessa va arxivar aquesta i una altra denúncia i va negar l'ordre de protecció.

Maracena. Nuria Alonso, assassinada dimarts per la seva exparella a Maracena (Granada), havia interposat una denúncia per vexacions contra el seu exmarit, però ni es va valorar el risc que corria ni tenia ordre de protecció. Ell va ser absolt pel jutjat de violència sobre la dona número 2 de Granada.

Bilbao. Maguette Mbeugou, senegalesa, va ser assassinada també dimarts suposadament pel seu marit, B. N., també senegalès. Ella havia sol·licitat protecció a la justícia, però una jutgessa de violència de gènere de Bilbao la va rebutjar perquè entenia que no complia el perfil de risc. Ho va fer sense tenir a les seves mans l'informe pericial. La unitat que havia d'expedir-lo concedeix cita al cap d'uns mesos per la sobrecàrrega de treball.

Torrox. Una dona va morir ahir a El Morche, al municipi malagueny de Torrox. Havia denunciat el seu agressor per amenaces i coaccions i un jutjat havia dictat ordre d'allunyament, infringida per tots dos, que van tornar a conviure. No existia control telemàtic. La dona va tenir una relació anterior amb un altre maltractador per al qual també va sol·licitar una ordre d'allunyament.

Torremolinos. Un home de 37 anys va ser detingut dimecres a Torremolinos (Màlaga) per apunyalar una dona que es va negar a sortir amb ell. L'agressor es va entregar i va confessar que havia matat la seva “nòvia”. La dona ha sobreviscut.

MÉS INFORMACIÓ