_
_
_
_
_

El cuer ridiculitza el líder

El Leganés remunta en un minut el gol inicial de Coutinho en un partit marcat pels errors defensius continus dels blaugrana

En-Nesyri celebra el seu gol davant de la impotència de Ter Stegen.
En-Nesyri celebra el seu gol davant de la impotència de Ter Stegen.G3-SFP (©GTRESONLINE)

Al Barça no li serveix de res tenir el millor davanter del món perquè té la pitjor defensa dels aspirants a guanyar la Lliga. Ningú s'explica el canvi de l'equip de Valverde, tan consistent quan va aconseguir el doblet amb una sola derrota en l'últim partit com fràgil des que ha començat la temporada, víctima possiblement de la síndrome de Roma. Al·lèrgic als canvis, no sap administrar els gols a favor, li crema la pilota i es venç de manera irremeiable, com si els jugadors s'alineessin igual que les fitxes de dòmino, des del moment en que plega el genoll Ter Stegen. Ningú hauria dit que el Barça era el líder quan va arribar a casa del cuer a Butarque. La caiguda ha estat tan inesperada com majúscula, amb els futbolistes paralitzats, sense qualitat ni rebel·lia, per no dir ànima, rendits a la fatalitat, derrotats sense remissió a Leganés.

Les rotacions ajuden a refrescar l'equip, assenyalats els titulars per Valverde, i serveixen per mesurar la plantilla i la política de fitxatges, discutida al Barça. Munir no és ni serà Luis Suárez i Alba no té un recanvi natural, sobretot mentre no progressi i s'aposti per Miranda, circumstància que va portar Vermaelen a ocupar la banda esquerra a Butarque. Les novetats van castigar l'equip a la seva àrea al mateix temps que l'animaven en la seva ofensiva, perquè el Barça va atacar de sortida de manera contínua i fluida, amb Dembélé molt obert i Coutinho alegre, associat a Messi.

Situat com a fals 9, el de Rosario es va arrencar amb una jugada magnífica que va acabar als peus del brasiler, erràtic en el control i, en canvi, exquisit en el xut des del balcó de l'àrea, ajustat al pal esquerre de Cuéllar. Coutinho té una excel·lent rematada de mitja distància que és una sort per a un equip de vegades massa tou i encaramel·lat en el seu joc, poc resolutiu si no intervé Messi. La parella Messi-Coutinho va dinamitar la inèdita defensa de cinc disposada per Pellegrino. Al Leganés li falta gol i no va tenir sort, condemnat per accions episòdiques, també a Butarque.

No va ser exactament el cas del Barça. Messi va tenir dues ocasions franques després del gol de Coutinho: va rematar a la creueta —el cinquè xut a la fusta, el sisè de l'equip a la Lliga— i va fallar un xut senzill davant de Cuéllar abans que En-Nesyri arribés davant de Ter Stegen. La benevolència del 10 va animar el Leganés. El Barça no sabia què fer, maldestre i desorientat fins i tot amb el mig del camp titular, i els nois de Pellegrino van començar a pressionar de manera més sincronitzada i atacar millor. No hi ha partit en què el planter de Valverde no passi per moments de dificultat, decisius a Leganés.

No s'intimidaven els davanters blaugrana. Munir estava més pendent de facilitar la feina a Messi i afavorir el seu diàleg amb Coutinho i els migcampistes no recuperaven la pilota per a sort del Leganés. El partit va canviar en la mateixa línia que el de diumenge contra el Girona. Les concessions defensives són contínues al Barça. Rep els gols de dos en dos —ja en sumen set— en un minut: El Zhar i Óscar van capgirar el marcador en dues jugades consecutives que van expressar la fragilitat dels laterals i la desconnexió de Piqué. Silva li va prendre l'esquena a Sergi Roberto i la seva centrada la va rematar de cap El Zhar davant dels nassos de Vermaelen, i Piqué li va donar la pilota a Óscar perquè rematés a Ter Stegen.

Una ocasió

El Barça va jugar des de llavors amb el retrovisor posat, descol·locat i fora de lloc, incapaç de reaccionar, sense coratge ni futbol, a la mercè d'un adversari que es va adornar fins i tot amb algun túnel davant de l'admiració de Butarque. Pellegrino va saber tancar el partit, últim vencedor al Camp Nou amb l'Alabès, i no va haver-hi més notícia del Barça que una doble rematada de Coutinho i Rakitic que va treure magistralment Cuéllar.

No va haver-hi més resposta blaugrana, ni tan sols amb Luis Suárez, com si els jugadors s'avergonyissin de les errades comeses, retratats en l'última jugada quan a la rematada d'un córner va aparèixer Ter Stegen. No oblidarà Messi el seu partit 700 amb el Barça. Més que un reajustament, l'equip necessita una intervenció ràpida de Valverde. No és sòlid ni reacciona a l'adversitat i no funciona el canvi de dibuix, el 4-3-3 no té l'efecte del 4-4-2. Els blaugrana han perdut cinc punts en dos partits després de tenir un coixí de +2. La prioritat de la Champions exigeix competir a la Lliga. Encara que comptades, les derrotes del Barça de Valverde són tan sagnants que immobilitzen un gegant com Messi, acusat de tímid quan l'escenari convida al rampell, com a Butarque. Ningú escapa al ridícul al Barça.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_