Selecciona Edició
Connecta’t

“Sherlock Holmes és una oportunitat per crear nous espectadors de teatre”

Arnau Puig dona vida al detectiu a 'Sherlock Holmes y el destripador', una obra de misteri a ritme de tebeo

Arnau Puig com a Sherlock Holmes.
Arnau Puig com a Sherlock Holmes.

Música d'espies (molt James Bond), baralles a (sonors) cops de puny, agressions esgarrifoses (com quan a una de les prostitutes de Whitechapel li arrenquen el cor), somnis que produeixen monstres (en forma –onírica, esclar– de Moriarty), una dona que reparteix cops a l'estil Terence Hill i Bud Spencer... La posada en escena de Sherlock Holmes y el destripador, que es pot veure al Teatre Apolo de Barcelona, dirigida per Ricard Reguant, és de tebeo. I en aquesta divertida successió de gags, acudits, jeroglífics i misteris destaca, evidentment, el protagonista absolut de l'obra, Arnau Puig, que dona vida a aquest detectiu setciències. "Estic dues hores en escena, m'he hagut d'entrenar físicament... i, tot i així, acabo cansat!", diu l'actor.

A més d'entrenar-se, ha fet un intensiu de Sherlock Holmes. "M'agradava el personatge, però no n'era un lector", reconeix. "M'he passat l'estiu llegint-lo, veient-ne sèries, pel·lícules... M'ho he passat molt bé! Portar-lo a l'escenari ja és més difícil. Al teatre no tenim el primer pla: aquella pupil·la ben oberta, o aquella comissura torta dels llavis que diuen molt en el llenguatge audiovisual aquí no les podem fer servir. Ha costat molt agafar la distància d'aquest personatge, que pot arribar a ser desagradable, la seva fredor, una certa misogínia..."

Puig té una llarga trajectòria al darrere, que té ben poc a veure amb el teatre més comercial. Encara és president del Teatre Kaddish; l'hem vist amb Josep Maria Flotats a Ser-ho o no, dissertant sobre jueus i palestins; amb La Calòrica fent la satírica L'editto bulgaro, amb Berlusconi i totes les seves circumstàncies com a protagonistes; amb el Pirates Teatre als surrealistes i divertidíssims Balnearis Maldà o a Nit de Reis; donant vida als clàssics amb Les Antonietes a Vània o a Stockmann... "És una altre tipus de teatre", remarca Puig. "En canvi, obres com aquest Sherlock o Y no quedará ninguno, d'Agatha Christie [també estrenada a l'Apolo], són importants perquè creen espectadors de teatre. L'altre dia una senyora em va dir a la sortida que era la primera vegada que anava al teatre a la seva vida...!"

El registre interpretatiu d'aquest llicenciat a l'Institut del Teatre és molt ampli. "No sé amb quina etiqueta em quedo", diu. Tan distant com aquest Sherlock és el Iago, per exemple, l'odiós i malvat conseller d'Othello a l'obra que, amb Les Antonietes, va estrenar abans del Grec a La Seca i ara s'estarà del 30 d'octubre a l'11 de novembre a la Villarroel (durant aquestes dates, s'interrompran les funcions de Sherlock). "Preparar-lo va ser un treball intensíssim", explica. "En saludar, la gent em mirava amb una cara de fàstic que m'encantava, perquè volia dir que li havia donat tota la maldat que volia".

Un altre aspecte que Puig valora molt és la participació en el procés creatiu. "Aquí [a Sherlock] la cosa està tancada. És el que és i no cal que ningú hi digui la seva. Per això s'agraeix la tasca de Ricard Reguant, que aconsegueix crear el millor ambient... es nota que va ser actor: sap què necessitem". Res a veure amb la feina en altres obres: "A Othello, El somni americà, Nit de reis, L'editto... s'escolta molt l'opinió dels actors". "Són companyies molt estables i tenen molt clar el que volen: Les Antonietes sovint recreen els clàssics per a què els puguem pair (una altra manera de fer nous espectadors de teatre); els Pirates són capaços d'inventar-se els musicals més divertits i La Calòrica tenen el do de denunciar els temes més injustos amb humor", assenyala l'actor.

Aquest homenatge al còmic ("és ben bé com la reproducció teatral de les revistetes de Batman, amb aquells bangs, fiuuu, plofff!", diu l'actor), però, ha fet patir Puig com poques vegades: "És molta responsabilitat, el públic està tota l'estona seguint el meu personatge..." Només surt dues vegades d'escena, qüestió de segons. "Per això porto dos micros: si un s'espatllés, no tindria manera d'arreglar-lo. M'activarien el segon".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ