_
_
_
_
_

El Govern recorre a les famílies perquè acullin menors sensepapers

El Departament d'Afers Socials demana als voluntaris del Pla català de refugi que acullin o acompanyin els menors estrangers sense referents familiars

El sistema d'atenció als menors sense referents familiars està sobrepassat. Aquest any, segons ha assegurat aquest dimecres el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, arribaran a Catalunya 3.000 menors estrangers no acompanyats (MENA), i el Govern, ha admès, no pot generar places d'acolliment al mateix ritme que les arribades. Davant del col·lapse dels centres d'atenció, el conseller ha explicat que el Govern recorrerà a les famílies voluntàries que en el seu moment es van postular com a “mentors” de persones refugiades perquè ajudin en l'acolliment dels MENA. Aquesta mateixa tarda el departament s'ha reunit amb 68 d'aquestes famílies.

Más información
El Govern admet que calen 1.200 places per a menors migrants
L’Estat ofereix al Govern un edifici per acollir els menors ‘sense papers’

L'allau de menors que arriben a Catalunya sense referents familiars ha posat la Generalitat contra les cordes. Si entre el 2010 i el 2015 el nombre de menors no acompanyats oscil·lava entre els 300 i els 400 anuals, el 2016 van ascendir fins als 700. El 2017 es van disparar fins als 1.700 i aquest any es preveu tancar per sobre dels 3.000 menors arribats.

El conseller El Homrani ha comparegut a petició pròpia en la Comissió d'Afers Socials al Parlament per reconèixer que la situació és “d'emergència”. En els últims mesos, la falta de places d'acolliment per a aquests menors ha deixat imatges de desenes de joves dormint en comissaries dels Mossos d'Esquadra o passant les hores mortes a la porta de les dependències policials, on no tenen un llit on dormir ni atenció mèdica. Dimarts a la nit, segons ha informat El Homrani, van ser més de 50 els menors que van passar la nit en comissaries.

El Homrani ha reconegut en la comissió parlamentària que, davant l'arribada de menors migrants, el departament ha tingut una falta de coordinació i planificació, especialment en la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), l'organisme de la Generalitat que garanteix la protecció dels menors. “El sistema d'infància no estava pensat per això”, ha dit.

La DGAIA té actualment unes 2.000 places específiques per atendre el col·lectiu dels MENA, distribuïdes en un centenar de centres diferents, des dels centres d'emergència, centres de primer acolliment, pisos tutelats o residències per a joves. El Homrani ha detallat que, des del juny, s'han creat 1.400 places, i ha anunciat la creació de cinc centres d'emergència en les properes setmanes (un per província i dos a Barcelona). “Hem de tenir aquesta capacitat de donar resposta a aquesta emergència, que continuarà, com a mínim, durant dos mesos”, ha afirmat.

Per això, El Homrani ha anunciat que, abans del 2019, el seu departament “redefinirà” l'atenció dels menors migrants a la DGAIA, tot i que ja s'hagin destinat 68 milions d'euros addicionals a aquesta finalitat. La reforma de l'organisme, ha explicat El Homrani, es farà conjuntament amb les entitats socials per adaptar-la a “l'emergència social” dels menors migrants.

Una de les mesures concretes que ha avançat el conseller és la possibilitat que famílies voluntàries s'afegeixin al sistema d'acolliment o d'acompanyament dels MENA. El conseller s'ha referit a les famílies que es van presentar al Programa català de refugi per ser mentors de les persones refugiades. Aquesta la tarda el departament ha reunit 68 d'aquestes famílies per abordar aquesta possibilitat.

La de les famílies d'acolliment, no obstant això, és la solució que menys s'ha utilitzat per a l'atenció als menors que arriben sense referents familiars. A data 1 de juny del 2018, segons la informació que va proporcionar el conseller en resposta a una pregunta parlamentària, només hi ha 12 menors estrangers sense referents familiars acollits en una família extensa (és a dir, en una llar en què hi ha algun membre de la família del menor), un en una família aliena, un en acolliment preadoptiu i quatre en tràmit. No obstant això, la majoria van arribar abans de l'allau de MENA dels últims anys. Dels que van arribar el 2017, només un va ser acollit en una família extensa a data de 31 de desembre. Cap dels nois arribats el 2017 estava acollit en una família aliena a 31 de desembre, però n'hi havia un que es trobava en tràmits. Dels que van arribar entre el gener i el juny del 2018, només dos estan acollits en una família extensa i cap en una família aliena. La directora de la DGAIA, Georgina Oliver, ha demanat en diverses ocasions que les famílies es posin en contacte amb la institució.

Les entitats socials han celebrat, en un comunicat, que l'Administració lideri la gestió de la crisi, tot i que han alertat que cada minut que passa sense que els menors estiguin atesos en les condicions necessàries suposa una dificultat per garantir una inclusió digna dels joves. Els grups de l'oposició han criticat en la comissió parlamentària que la crisi no s'hagi abordat abans. “El pecat original és deixar-ho tot en mans d'una DGAIA amb pocs recursos”, ha afirmat Marta Ribas, de Catalunya en Comú-Podem. Raúl Moreno, del PSC, ha criticat que la falta de previsió fa que “ara s'hagi de córrer”, mentre que Vidal Aragonès, de la CUP, ha assegurat que la gestió privada, per part d'entitats, del 80% de les places d'acolliment “és part del problema”.

Ensenyament va destinar tres centres a l’acolliment

El conseller d'Ensenyament de la Generalitat, Josep Bargalló, va explicar dimecres en un esmorzar informatiu que el seu departament va posar a disposició aquest estiu diversos centres educatius per a l'acolliment de menors estrangers no acompanyats, quan els centres no estaven ocupats per alumnes perquè no hi havia classe. En concret, van ser el CAR de Sant Cugat, una residència estudiantil a Tarragona i una antiga escola a Barcelona. Bargalló va assegurar que “quan és possible” el seu departament posa els centres a la disposició de la DGAIA. El titular d'Ensenyament va explicar, a més, que els menors de 16 anys “són escolaritzats en centres ordinaris habitualment”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_