Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont obre la porta a un referèndum sobre Catalunya a tot Espanya

L'expresident insisteix a europeïtzar la crisi catalana en un llibre presentat aquest dimarts

Puigdemont durant la presentació del seu llibre a Brussel·les, aquest dimarts.
Puigdemont durant la presentació del seu llibre a Brussel·les, aquest dimarts.

En català, holandès i francès. Els idiomes en què està disponible el nou llibre de Carles Puigdemont són una declaració d'intencions sobre el seu interès per portar el discurs independentista a nous racons d'Europa. Aprofitant el potent altaveu mediàtic que té a Brussel·les, on hi ha acreditats més de 1.000 periodistes, l'expresident de la Generalitat vol intensificar el vessant continental del debat català perquè no quedi relegat a un assumpte interior d'Espanya. I ho fa des del títol de l'obra: La crisi catalana, una oportunitat per a Europa. Nascut de les seves converses amb el periodista belga Olivier Mouton, l'escrit inclou revelacions sorprenents. Entre aquestes, la seva disposició a dialogar sobre la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya en la qual no només poguessin votar els catalans, sinó tots els espanyols. "Si Espanya ho proposés, estaríem disposats a parlar-ne. Jo no tancaria aquesta porta (...). Encara que perdéssim aquesta consulta, hi sortiríem guanyant", afirma.

La frase té una aparença sobretot de treta estratègica. La consulta a tot el país com a primer pas per a una altra de futura únicament a Catalunya, com si es tractés d'un simple entrenament democràtic abans del partit decisiu. Però en la presentació del llibre, que s'ha fet aquest dimarts al matí, ha repetit la seva oferta. "El nostre propòsit és fer-la només a Catalunya. La majoria de referèndums s'han fet al territori que vol ser un Estat, amb l'excepció del sufragi dels ciutadans francesos sobre la independència d'Algèria. Però si Espanya creu que s'ha de votar al conjunt del país, podem discutir-ho. Seria un gran progrés", ha assenyalat.

Sobre si acceptaria que algun territori favorable a seguir formant part d'Espanya deixés la futura Catalunya independent –com proposa el moviment Tabàrnia–, ha recordat el règim especial que té la Vall d'Aran, i ha dit que les fronteres "no són lleis divines". Això sí, s'ha preguntat si aquesta possibilitat s'admetria també en l'altra direcció, posant com a exemple l'eventual desig d'algun municipi valencià d'unir-se a la hipotètica República catalana.

A les pàgines del llibre apareixen les dosis de pólvora habituals contra l'actuació de l'Estat i la justícia espanyola després del referèndum il·legal de l'1-O. "Ja fa moltes setmanes que estic mentalitzat que estem en guerra contra Espanya. En entrar a la presó he tingut la sensació que tornava a la infantesa, quan vivia en un internat en època de Franco", diu un dels seus fragments més bel·ligerants.

El llibre de moment no ha estat traduït al castellà, atès que, segons el seu editor, Maarten van Steenbergen, "no hi ha hagut cap editor espanyol interessat". En la seva presentació hi han assistit entorn de mig centenar de periodistes, entre els quals hi havia reporters d'algunes de les principals capçaleres europees. L'acte s'ha fet a les instal·lacions d'un centre internacional de premsa prop de les institucions comunitàries, que fins ara han ignorat la presència del líder independentista al principal centre de poder europeu. I cap a ells té també paraules en el seu llibre, on corteja el polonès Donald Tusk, president del Consell Europeu, sobre el qual diu: "És l'únic que s'ha expressat d'una manera molt correcta". Un missatge contra el suport clar i explícit a Espanya dels presidents de l'Eurocambra, Antonio Tajani, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Una cel·la al cor de la UE

Cel·la col·locada davant de la Comissió Europea, a Brussel·les, aquest dimarts.
Cel·la col·locada davant de la Comissió Europea, a Brussel·les, aquest dimarts.

Les organitzacions independentistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural han fet aquest dimarts una performance al costat de les institucions comunitàries per recordar els polítics empresonats. Un camió ha portat des de Vic fins a Brussel·les una presó simulada en un trajecte de 18 hores per carretera –inicialment escortada per 40 motoristes– fins a la capital belga. La instal·lació, sobre la qual s'han col·locat les fotografies dels polítics presos, ja va estar activa a Vic, on fins i tot convidaven el públic a tancar-se a l'interior. En aquest cas s'ha mantingut inaccessible, i Puigdemont, que ha evitat en tot moment fotografiar-s'hi al davant, ha pres la paraula al costat. "Si Europa no vol venir a les presons, nosaltres les portarem a Europa", ha afirmat en una crítica als organismes comunitaris. Mig centenar de simpatitzants independentistes han assistit a l'acte, al qual també han participat un petit grup d'eurodiputats, el raper fugit d'Espanya Valtònyc, o el jove dels anomenats Comitès de Defensa de la República Adrià Carrasco, també fugit d'Espanya. L'homenatge als presos ha acabat amb el cant d'Els segadors.