Selecciona Edició
Connecta’t

D’Hollande a Le Pen, la candidatura de Valls causa reaccions discordants

L'expresident "respecta" la decisió de presentar-se a Barcelona, i la líder de l'extrema dreta l'insta a dimitir a França

Manuel Valls.
Manuel Valls. AFP

Manuel Valls, l'ex-primer ministre i exministre de l'Interior francès nascut a Barcelona, ha sacsejat la política catalana amb la seva imminent candidatura a l'alcaldia de Barcelona. Les rèpliques se senten a París.

Pesos pesants de la política francesa han intervingut en les últimes hores i dies per opinar sobre el moviment i sobre les seves derivades a França. De l'expresident François Hollande a la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen, passant pel cap de l'esquerra populista Jean-Luc Mélenchon, la nova carrera política de l'ex-primer ministre provoca una barreja d'estranyesa, curiositat i franca hostilitat.

Diumenge, en unes declaracions a la premsa al seu vell feu de Tula, al departament de Corresa, Hollande va valorar per primera vegada en públic el salt a Barcelona de qui va ser el seu primer ministre entre el 2014 i el 2016. El to era sobri, descriptiu: més un gest d'aprovació que no pas un suport entusiasta. “Va ser un home polític que va tenir un paper al nostre país. Ministre de l'interior, primer ministre… també va tenir responsabilitats locals. Sé quines són les seves arrels a Espanya i a Barcelona. Ha fet una elecció de vida, la respecto”.

L'ex-primer ministre va apreciar la declaració del seu antic cap, amb qui les relacions no sempre van ser senzilles. Tots dos es troben entre els damnificats de les eleccions presidencials del 2017; tots dos van ser víctimes de l'onada que va portar al Palau de l'Elisi Emmanuel Macron, el jove exministre d'Economia d'Hollande i Valls. Valls, com a diputat ras sense partit, encara que adscrit a la República en Marxa (LREM) de Macron. Hollande, com a president d'un sol mandat i avui prejubilat amb nostàlgia de la intensitat política.

“Gràcies, estimat François, per les teves paraules càlides i justes respecte a mi”, va escriure Valls a la xarxa social Twitter.

Altres reaccions han estat menys amables. Aquest argument, vingui de l'esquerra o de la dreta, és similar: Valls hauria d'abandonar l'escó a l'Assemblea Nacional francesa si es presenta a Barcelona.

Res l'obliga a fer-ho. La llei que prohibeix l'acumulació de mandats –des del 2017, a França, ja no es pot ser alcalde i diputat alhora– no s'aplica a mandats a l'estranger. Fins i tot a França, només s'aplicaria en el cas que Valls sortís triat. El retret és que segueixi figurant, i cobrant, com a diputat francès mentre fa campanya en un altre país. Però el diputat encara no ha llançat oficialment la seva campanya a Barcelona, tot i que fa mesos que prepara el terreny. I ha donat indicis que la seva candidatura suposarà un canvi de vida –laboral, també, ja que farà classes a l'escola de negocis barcelonina Esade– que implicarà la renúncia a l'escó.

“Candidat a les municipals en una ciutat estrangera, el diputat adscrit a LREM @manuelvalls tindrà la decència de dimitir de l'Assemblea Nacional?”, va escriure Le Pen a Twitter, subratllant, tota amb majúscules, la paraula nacional.

“Gran tripijoc de la macronia per evitar una elecció legislativa parcial després de la dimissió de #Valls. La por al poble provoca pànic a l'Elisi”, va escriure Mélenchon. El líder de la França Insubmisa –el més semblant en aquest país a Podem a Espanya– sembla insinuar que l'equip de Macron conspira per evitar unes eleccions legislatives anticipades al districte de Valls en el cas que aquest deixi l'escó.

La realitat és que Macron no s'ha prodigat en elogis a Valls. Les seves relacions al Govern van ser difícils i mai es van reparar una vegada que Macron es va imposar i va acabar sent president.

Les reaccions de l'Elisi a la candidatura barcelonina han estat, fins ara, molt contingudes. “Si finalment hi va, almenys això demostra que Europa és una realitat”, va dir fa uns dies el portaveu del Govern, Benjamin Griveaux, segons paraules recollides pel diari suís Le Temps (sí, els ecos també arriben a Suïssa, país natal de la mare del candidat in péctore; el seu pare era català).

En una entrevista radiofònica, el ministre de Transició Ecològica, François de Rugy, va considerar que era “inèdit” que un diputat francès es presentés a l'estranger. I es va declarar “orgullós” que França hagi tingut un primer ministre francès nascut a l'estranger. Ara, podria haver afegit, torna a la seva ciutat natal. Roda el món i torna al Born.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ