_
_
_
_
_

El Govern espanyol farà més gestos cap a la Generalitat amb els presos

Pedro Sánchez és conscient que la crisi catalana, que ja va erosionar Mariano Rajoy, pot enfonsar el seu projecte

Pedro Sánchez, durant la seva trobada amb la col·lectivitat espanyola al Canadà. En vídeo, la delegada del Govern espanyol a Catalunya, partidària d'indultar els presos independentistesVídeo: Ballesteros/EFE | Catalunya Ràdio

No ha estat una casualitat. La successió de gestos de membres del Govern espanyol a favor de l’alliberament dels presos independentistes si s’endarrereix el judici i, fins i tot, la reobertura del debat sobre un possible indult formen part d’una estratègia molt mesurada, segons fonts de l’Executiu central, amb la intenció d’aturar a Catalunya les posicions més extremistes i ajudar els qui, sobretot a ERC, ara aposten per una línia més pragmàtica. El Govern espanyol continuarà, per tant, amb aquesta línia de gestos que ha rebut crítiques molt dures del PP, de Ciutadans i d’alguns jutges.

Els presos són el principal escull per a qualsevol negociació política a Catalunya. Això, per al Govern central, ja no és una opinió, sinó que és un fet que es constata en cada reunió amb dirigents independentistes. Totes les converses, fins i tot les més tècniques, sobre temes de gestió diària acaben de la mateixa manera: no es pot avançar mentre hi hagi presos. Per això el Govern espanyol, que assumeix el cost polític que té a la resta d’Espanya una posició que suposa una pressió afegida als jutges, ha decidit blanquejar aquesta realitat. I ha aconseguit la reacció que esperava: satisfacció de la Generalitat i indignació de l’oposició, del PP i Ciutadans.

Ara mateix al Govern de Pedro Sánchez el preocupa molt més la primera qüestió que no pas la segona. El president i el seu equip són conscients que la crisi catalana, que ja va acabar amb Mariano Rajoy, pot enfonsar el seu projecte, pot impedir que aprovin les seves propostes més importants, sobretot els Pressupostos, i pot forçar-lo a convocar eleccions. Per això, i perquè està convençut que la política espanyola no podrà avançar fins que no es reorienti el problema de Catalunya, Sánchez, que està de viatge aquests dies pel Canadà i els EUA, ha decidit llançar un missatge clar: que la crisi és política i només tindrà una solució política, i no judicial.

El que més el preocupa el Govern espanyol, en aquest moment, és la batalla dins de l’independentisme i el risc que s’imposin les tesis més dures, les que demanen la ruptura, les que no donen suport a res per forçar la caiguda de Sánchez i tornar a les decisions unilaterals, com al 2017.

El Govern central, amb els seus gestos a favor de la sortida dels presos a la presó preventiva —la vicepresidenta va ser molt clara i Sánchez va avalar des del Canadà les seves paraules—, vol reforçar els que estan apostant per donar una oportunitat al diàleg i, sobretot, per rebaixar el to i crear un ambient propici perquè els fiscals, durant el judici, puguin rebaixar les seves peticions de penes i els jutges, eventualment, decretin l’excarceració, per bé que amb mesures molt estrictes per evitar una fugida.

Tot això implica una operació d’alt nivell en la qual no només els presos sinó també la política catalana han de posar molt de la seva part per rebaixar el to de la discussió. Oriol Junqueras, el líder des de la presó d’aquesta estratègia per abaixar el to, va dir ahir a La Vanguardia que ell no fugiria com Carles Puigdemont. “Si demà pogués sortir de la presó, sense cap dubte em quedaria a Catalunya, al costat de la gent”. Tot un missatge per als jutges, que, en qualsevol cas, necessitarien garanties molt més fortes que una declaració de premsa, i tenen pressions enormes d’una i altra banda.

El PP ahir va fer servir totes les intervencions públiques de tots els seus portaveus per carregar contra el Govern de Sánchez per aquesta qüestió. El líder, Pablo Casado, va acusar l’Executiu de “contemporitzar” amb l’independentisme, i Sánchez, de ser “un ostatge” dels separatistes. No hi té cabuda el diàleg quan els independentistes tenen “una pistola sobre la taula”, va assegurar. El secretari general del partit, Teodoro García, va rematar la idea: “L’única cosa que li queda per fer al Govern és aixecar una pancarta demanant la llibertat dels presos [independentistes] i posar-se un llaç groc a la solapa”.

Els populars forçaran al Congrés una votació d’una proposició de llei per prohibir els indults per a casos de sedició o de rebel·lió, que obligarà el PSOE a definir-se. Ciutadans avala aquesta proposta, però si es reforma la llei, vol que es prohibeixin també els indults per corrupció, informa Elsa Garcia de Blas.

Mentrestant, les associacions de jutges més allunyades del Govern van criticar les paraules de la vicepresidenta. El president de l’Associació Judicial Francisco de Vitoria, Raimundo Prado, les va qualificar en declaracions a Europa Press “d’irresponsabilitat absoluta” i Manuel Almenar, de l’Associació Professional de la Magistratura, va demanar al Govern de Sánchez que sigui “extremadament respectuós amb la separació de poders i la independència judicial”.

Dues setmanes de gestos

Josep Borrell (11 de setembre): "Jo, personalment, preferiria que aquestes persones [els líders independentistes presos] estiguessin en llibertat condicional. Crec que hi ha altres maneres de prevenir que fugin".

Meritxell Batet (16 de setembre): "Seria millor que no hi haguessin presos. Perquè seria més fàcil aquest diàleg, aquesta agenda de normalitat [...] Per fer política, que és el que nosaltres volem fer, per descomptat que seria millor que no hi hagués presos. Però és una decisió judicial que hem de respectar".

Teresa Cunillera (22 de setembre): "Si es demana l'indult [dels líders separatistes], jo en soc partidària, és clar. Però ho han de demanar, eh?"

Carmen Calvo (23 de setembre): "Que siguin a la presó no ajuda. Si s'allarga molt la vista oral, es podrien prendre altres mesures. [...] Si es retardés molt seria allargar massa una situació de presó preventiva. I semblaria lògic que el jutge, en l'àmbit de les seves competències i amb total independència, sense pressió de ningú, pogués decidir que estiguessin en altres condicions".

José Luis Ábalos (23 de setembre): "L'Estat s'ha anat independitzant de Catalunya, i el va independitzar el PP [...] Ho veig en la inversió, ho veig en les polítiques [...] Són ells els que es van independitzar fa temps! Com és possible que el president del Govern trigui sis anys a veure's amb el president de la Generalitat?"

Pedro Sánchez (23 de setembre): "Falta empatia. Hi ha hagut durant massa anys un llenguatge de confrontació [...] A Catalunya hi ha ara mateix dos blocs molt separats, amb visions molt diferents del que ha de ser Catalunya, i el que necessiten és bastir ponts [...] El que proposa aquest Govern és que deixem de banda la via judicial i comencem a parlar de política".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_