_
_
_
_
_

El Suprem creu que el procés busca perjudicar la justícia espanyola

El Tribunal insisteix que la causa de l’1-O tracta sobre delictes greus, no sobre política

Fernando J. Pérez
Un pòster a Barcelona demana la llibertat de Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica.
Un pòster a Barcelona demana la llibertat de Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica.JOSEP LAGO (AFP)

El Tribunal Suprem considera que les raons esgrimides pels polítics processats per l’intent de secessió de Catalunya per recusar els cinc magistrats que els han de jutjar “no tenen cap justificació” i “només busquen entelar l’honorabilitat de la justícia espanyola”. L’anomenada sala especial del 61, que tracta les recusacions dels magistrats de l’alt tribunal, va avançar el 5 de setembre que rebutjava la petició dels processats d’apartar els cinc jutges encarregats d’enjudiciar-los per rebel·lió, sedició i malversació de fons pels fets de l’octubre passat. Ahir, la sala va publicar la interlocutòria en què raona la denegació.

Más información
El jutge envia a presó sense fiança Turull, Romeva, Rull, Bassa i Forcadell

Els jutges rebutgen que la causa, que arribarà a judici, previsiblement, a finals d’aquest any, sigui una persecució política, com argumenten les defenses d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. “Que algú busqui un objectiu polític, com és la secessió de Catalunya, no exclou que pugui cometre delictes greus per aconseguir-lo. Sobre això tracta únicament aquesta causa, no sobre objectius polítics”, recorda la interlocutòria.

Les defenses dels polítics van acusar de falta d’imparcialitat al tribunal d’enjudiciament, presidit per Manuel Marchena. Segons ells, el mètode de designació dels membres del Consell General del Poder Judicial, que nomena, al seu torn, els magistrats del Suprem, suposa una politització d’aquest organisme.

La interlocutòria recorda que en “molts tribunals suprems, constitucionals i supranacionals del món liberaldemocràtic (…) els nomenaments d’alts càrrecs judicials se solen fer amb participació d’òrgans no aliens a la política, o bé els fan directament ells mateixos”. I posa com a exemple el Tribunal Europeu de Drets Humans. Els magistrats del Tribunal d’Estrasburg, recorda la sala del 61, “els proposen i els trien polítics en actiu (…), i ningú pensa que això posi en dubte la seva imparcialitat”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_