_
_
_
_
_

Ernest Maragall no tanca la porta a un pacte postelectoral amb Ada Colau

El candidat a l’alcaldia de Barcelona d’ERC rebutja una llista unitària amb el PDeCAT

Clara Blanchar
Ernest Maragall, al Parlament, el 13 de setembre.
Ernest Maragall, al Parlament, el 13 de setembre. m. Minocri

El conseller actual d’Acció Exterior de la Generalitat i amb tota probabilitat candidat d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, va començar a desvetllar qüestions clau del seu projecte durant el cap de setmana passat. En síntesi, ha tancat una porta al mateix temps que n’obria una altra. D’una banda, descarta la idea d’una llista unitària de l’independentisme, en la qual ERC i PDeCAT es presentin conjuntament per fer-se amb l’alcaldia de la capital catalana. I de l’altra, no tanca la porta a un futur pacte postelectoral amb l’alcaldessa Ada Colau.

“Crec que en aquest moment tot indica que Barcelona vol disposar d’una orientació republicana i progressista explícita per a la seva governança i això és el que provarem de servir”, va respondre Maragall ahir durant una entrevista a Catalunya Ràdio quan li van preguntar si s’imagina governant amb Barcelona en Comú. “Que Barcelona s’ha definit en termes de progrés i d’ideologies de reforma, transformació social i respecte als drets bàsics és evident. [Però] Les fórmules polítiques depenen dels resultats electorals”, va apuntar.

El conseller fins i tot va lloar la gestió de l’alcaldessa Colau: “Ve d’una realitat social i política que té acreditats serveis llargs. Ha representat amb coherència i dignitat aquesta tradició”. Unes paraules amables que contrasten amb les crítiques dures a l’alcaldessa del cap de files d’ERC al Consistori, Alfred Bosch, que acaba de renunciar a ser l’alcaldable per cedir el lloc a Maragall.

Sobre les trucades reiterades des del PDeCAT a ERC per presentar-se a Barcelona amb una llista unitària, Maragall va deixar clar, com va fer dissabte, que la llista serà d’ERC, però estarà oberta a independents per eixamplar la base del projecte sobiranista, “maximitzar els vots republicans”. Maragall, sense pronunciar la paraula independència, va parlar d’una “llista oberta de ciutat, compartida, potentíssima, com a reflex d’una visió de Barcelona”.

Durant la jornada castellera de la Mercè, el regidor republicà actual al Consistori, Jordi Coronas, va defensar “una candidatura forta, que reuneixi molta gent” per “rellançar la ciutat” i va insistir a presentar-se “amb una marca pròpia”. Tot el contrari que l’exalcalde i líder del PDeCAT al Consistori, Xavier Trias, que va advocar perquè l’independentisme es presenta conjuntament a les eleccions. Per part del govern de Colau, el seu número dos, Gerardo Pisarello, va celebrar “que el canvi [de candidat d’ERC] serveixi per aconseguir acords beneficiosos per a la ciutat”. Pisarello va demanar que les candidatures posin a “la ciutat en el centre”, va defensar una gestió que prioritzi les polítiques socials i les polítiques econòmiques de projecció internacional, i va parlar de “acords sobre la base de polítiques concretes”, pel que fa a pactes eventuals.

Sobre la candidatura que dimarts que ve presentarà l’ex-primer ministre francès Manuel Valls va defensar candidats forts amb els quals poder confrontar: “Estic en contra que com pitjor siguin, millor; volem els millors candidats”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_