_
_
_
_
_

A la sanitat pública, per tractar tumors i a la privada, per a les malalties de baix risc

Un estudi revela que el 80% de la cirurgia cardíaca o dels tumors es tracten en hospitals públics

Sala d'espera a l'hospital de Bellvitge.
Sala d'espera a l'hospital de Bellvitge.Gianluca Battista

Quan la salut està en perill, els catalans prefereixen anar a la sanitat pública. Els centres privats es reserven per a tractaments més lleus, on les llistes d’espera desesperen més que la malaltia. Així ho constata un informe del Servei Català de la Salut (CatSalut), que sosté que com més complex o com més risc vital impliqui el procediment al qual s’ha de sotmetre el pacient, més tendeix a recórrer a la sanitat pública.

L’estudi, que analitza la utilització real dels serveis sanitaris entre el 2005 i el 2017, revela que les operacions relacionades amb tumors malignes es duen a terme, de manera prioritària (més del 80%), en la sanitat pública. De fet, les intervencions en centres privats han anat caient durant el període estudiat: les de càncer de pulmó que es feien en hospitals privats han baixat del 20% el 2005 al 15% el 2017 i les de recte i còlon han passat del 18%, a l’inici del període analitzat, al 12% i 16%, respectivament, l’any passat.

Les intervencions d’alta complexitat analitzades en l’estudi, com els trasplantaments, també corresponen, gairebé íntegrament, a la sanitat pública. Això s’explica, també, per què gairebé el 100% dels trasplantaments sòlids es fan a partir de donants cadàver, per la qual cosa els receptors han d’estar inscrits i seguir els protocols de l’Organització Catalana de Trasplantaments. “Els òrgans es distribueixen segons els criteris pactats entre els centres de titularitat pública”, afegeix l’estudi. Així mateix, els procediments d’alt risc vital, com la insuficiència cardíaca i la fractura de fèmur, es realitzen, en el 90% dels casos, en la sanitat pública.

La sanitat privada es reserva per a les intervencions que desesperen per la seva llista d’espera. Així, a partir del 2014, l’estudi assenyala que les intervencions per cataractes, pròtesis de genoll i colecistectomies incrementen bastant tant en l’activitat pública com en la privada. Tot i que hi ha un temps màxim d’espera de sis mesos garantit per llei, les llistes d’espera per fer operacions de cataractes i pròtesis de genoll es va multiplicar en nombre de pacients i dies de demora durant les retallades executades pel govern d’Artur Mas el 2011.

En la sanitat de pagament també es realitzen gairebé un terç dels parts. “Aquest percentatge va augmentar aquells anys, un fet que podria explicar que la crisi no va afectar de la mateixa manera els usuaris de l’assistència sanitària pública que els de la privada”, fan notar els investigadors. El 75% de la cirurgia reparadora de mama també es fa en centres privats.

L’estudi apunta també el perfil d’usuari de la xarxa pública i de la privada. “En la sanitat pública predominen els pacients més grans de 70 anys, mentre que en la privada predominen les dones d’entre 25 i 45 anys”, sosté l’estudi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_