Selecciona Edició
Connecta’t

La pugna a França pel barri dels gitanos catalans a Perpinyà

Els plans per rehabilitar Sant Jaume, el centre urbà degradat de la ciutat catalanofrancesa, topen amb la resistència dels líders locals i d’aliats de Macron

Quatre veïns reunits en una plaça del barri de Saint Jacques, a la ciutat francesa de Perpinyà.
Quatre veïns reunits en una plaça del barri de Saint Jacques, a la ciutat francesa de Perpinyà.

L’anomenen Os de Peluix, Nounours en francès, parla un català genuí i tancat, té un talent estrany per intimidar i afalagar alhora, i, amb la seva batalla per aturar la destrucció d’edificis al barri medieval de la seva ciutat, Perpinyà, ha posat en escac l’Ajuntament i ha arribat a mobilitzar per a la seva causa consellers del president Emmanuel Macron. El seu nom real és Alain Gimenez i és un dels líders de la comunitat de gitanos catalans a la capital de la Catalunya francesa i del departament dels Pirineus Orientals.

Nounours té una armada de joves al seu costat. Una barreja: hi ha àrabs, gitanos, paios. Esperen que els faci un senyal per fer el que sigui”, diu Nick Gimenez, l’oncle de Nounours i patriarca a Sant Jaume, el barri dels gitanos catalans al centre de Perpinyà.

El que sigui?

“Protestar”, contemporitza Nick Gimenez. “Trencar coses, no”.

Sant Jaume és un laberint de carrers estrets on els nens volten fins a la nit, les dones veuen passar la vida assegudes en cadires plegables, les colomes voletegen entre la brutícia que s’acumula i les poques places que hi ha són de ciment. També és un dels barris més pobres de França: un 60% dels seus habitants viu per sota del llindar de la pobresa, l’atur juvenil arriba al 90% i l’absentisme escolar és el 60%. La tradició clientelista de la política local no ha ajudat.

I a això s’afegeix una particularitat cultural. El català melodiós dels gitanos de Perpinyà, que s’enorgulleixen de portar segles vivint aquí, està amanit amb arcaismes i gal·licismes. Sant Jaume és una illa catalanoparlant a la França jacobina que va afeblir, si no va destruir, les seves llengües regionals. “Sense aquest barri, Perpinyà no és Perpinyà”, diu Nick Gimenez. “És la nostra vida, el nostre poble. En un altre barri estaríem perduts”.

El conflicte fa mesos que s’arrossega, però no va esclatar fins al 27 de juliol passat al matí, quan va començar la demolició d’una illa, o quadra de cases, al costat de la plaça del Puig. Aquesta plaça és l’àgora del barri, el teatre de tertúlies infinites i el mercat nocturn per a tripijocs de tota mena.

“Aquell dia van atacar un símbol”, recorda Jean-Bernard Mathon, president de l’associació per a la salvaguarda del patrimoni artístic i històric rossellonès. Mathon explica que, des del 2015, s’han derruït 59 edificis a Sant Jaume i que, d’aquests, 18 S’haurien d’haver preservat.

La tarda del 27 de juliol, quan la demolició ja havia començat, van arribar a la plaça Nounours i un grup de joves. Os de Peluix els va dir als seus acompanyants: “Digueu-los que parin”. Els obrers van parar la construcció. El pla de 100 milions d’euros en set anys per renovar el barri va quedar suspès.

Alain Giménez, un dels líders de la comunitat gitano-catalana del barri de Saint Jacques.
Alain Giménez, un dels líders de la comunitat gitano-catalana del barri de Saint Jacques.

El contenciós es va elevar a causa nacional. Un enregistrament que va obtenir el periodista perpinyanès Fabien Palem i que va publicar el diari Mediapart va revelar que, després de l’incident, el diputat Romain Grau va animar els gitanos a mobilitzar-se davant la Prefectura, que és la representació de l’Estat als territoris. Grau és membre de la República en Marxa, el partit de Macron, i va estudiar amb ell a l’Escola Nacional d’Administració, on es formen les elits d’aquest país. “No vull incitar-vos a la violència, però cal ficar-los pressió”, els va aconsellar Grau. La pressió va funcionar. El prefecte, Philippe Chopin, va agafar les regnes de la negociació.

La intervenció més sorollosa ha estat la de Stéphane Bern, que a més de ser una estrella de la televisió, aconsella Macron en qüestions de patrimoni. “Seria més intel·ligent rehabilitar aquestes cases que destruir-les. Per què els afectats haurien de viure en habitatges protegits moderns?”, es va preguntar a la cadena RMC.

Bern ha topat amb l’alcalde adjunt de Perpinyà, Olivier Amiel, membre de Los Republicanos, el gran partit de la dreta. Amiel va titllar de “bufó” a Bern, i diu d’ell que és “un presentador de la tele que es creu [André] Malraux”, el gran escriptor que també va ser ministre de Cultura i es va ocupar del patrimoni.

L’alcalde adjunt sosté que la renovació del barri és una urgència urbanística, per la degradació dels habitatges, i humana, per l’aïllament i la degradació social. Explica que, dels 1.600 habitatges que hi ha a Sant Jaume, 588 presenten problemes d’estructura o insalubritat i han de ser rehabilitades, o destruïdes i reconstruïdes. Les famílies afectades han de tenir la possibilitat de continuar vivint al barri al final del procés.

“Mai hem volgut gentrificar, com altres ciutats de França i el món”, es defensa, en referència a l’aburgesament de barris populars que implica una pujada dels lloguers i, finalment, el desplaçament dels habitants originaris. Alguns gitanos temen que es construeixin cases noves per als estudiants de la universitat veïna. “Volem mantenir a la població, però en condicions dignes. I això implica fer modificacions en els immobles”.

L’última reunió amb el prefecte i l’alcalde, dimecres, es va acabar amb l’èxit dels gitanos i els seus aliats. Les obres de demolició continuen paralitzades. A la sortida de la Prefectura, es va formar una rotllana. Els participants comentaven la jugada. “Si fan malbé aquesta casa, els nostres joves faran malbé la universitat”, va dir Alain Gimenez, Nounours, a la sortida de la Prefectura.

El seu oncle Nick, va intervenir per concretar: “Poden fer malbé”. Va subratllar el “poden”. I va afegir, assenyalant Nounours, a qui anomenen així per la sèrie infantil que veia de petit: “Nosaltres els calmem”.

Fe d'errades

En una versió anterior del text es feia referència al barri amb el nom de Saint Jacques, però en català és conegut com a Sant Jaume.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >