Selecciona Edició
Connecta’t

Borrell creu que es trigarà dues dècades a resoldre la divisió en la societat catalana

El ministre espanyol d'Exteriors adverteix de l’amenaça per a Europa d'afebliment del multilateralisme per Trump

Josep Borrell i el professor J.H.H. Weiker, director del Centre Jean Monnet.
Josep Borrell i el professor J.H.H. Weiker, director del Centre Jean Monnet. EFE

Josep Borrell va dir dijous en un debat a Washington que es trigarà dues dècades a resoldre la ruptura emocional que va provocar en la societat catalana el referèndum de l'1 d'octubre, "si hi ha èxit". No creu que el problema sigui entre Espanya i Catalunya, sinó que la societat catalana va quedar dividida, "hi ha una confrontació entre la gent”. L'única manera d'evitar que les coses vagin a pitjor, va dir, “és amb més diàleg” i mirant de bastir ponts.

El ministre va insistir que al referèndum de l'1 d'octubre només va votar el 47% dels catalans i que cap Govern del món reconeixerà una declaració unilateral d'independència. “Catalunya no és colònia, ni està ocupada militarment, ni pateix una violació sistemàtica dels drets humans”, va aclarir. Per això va deixar clar en la conferència que “si l'única proposta és que volen independència, això no s'acceptarà”.

En aquest sentit, va explicar que el Govern de Pedro Sánchez va oferir “escriure un nou Estatut” d'autonomia. Però per elaborar-lo, va precisar, abans hi ha d'haver un acord entre els catalans per poder saber “amb qui” es negocia. “Si volem que les parts siguin una sola comunitat”, va concloure citant el president del Govern català, Quim Torra, “aquesta divisió s'ha de resoldre”.

Pel que fa a la situació internacional, Borrell va constatar que els Estats Units tanquen el paraigua i ara correspon a Europa obrir-lo. El ministre d'Exteriors va advertir que el risc extern més alt per a la Unió Europea és l'afebliment del multilateralisme per les polítiques de Donald Trump. “És la principal amenaça per a nosaltres”, va reiterar. Per aquest motiu, i sumat al Brexit, va defensar en un debat a la Universitat de Nova York que la Unió Europea faci un pas endavant i abanderi el procés per reinventar el multilateralisme.

“El nostre gran amic ja no és aquí”, va dir el cap de la diplomàcia espanyola. Va posar com a exemple la decisió del nou president dels EUA d'abandonar el pacte global del clima i l'acord nuclear amb l'Iran i la reconfiguració dels acords comercials regionals. Aquest distanciament d'Europa, va recordar, ja va començar amb Barack Obama. En aquest sentit, va reconèixer que Washington pugui tenir ara un altre interès i entén que dirigeixi tota la seva atenció cap al Pacífic, per la Xina.

Però també veu aquest replegament com una oportunitat perquè Europa reclami el paper que li correspon en l'escena global i mostri la seva força política. “Volem funcionar en un món multilateral”, va reiterar, “de manera que hem de fer el que cal fer per crear un món on hi hagi cert ordre”. Sense el Regne Unit, va afegir, el procés d'integració pot avançar més ràpid.

Durant la conversa amb el professor J.H.H. Weiler, el ministre va destacar la necessitat que en aquest context se segueixi avançant cap a la unificació de la defensa europea, per crear una capacitat estratègica comuna. No va arribar a dir que l'eix transatlàntic estigui acabat, però sí que creu que la UE ha de donar una resposta a l'amenaça que suposa l'afebliment del multilateralisme.

La trobada es va organitzar per debatre sobre l'estat de la Unió Europea. El repte també és intern, perquè a la ferida que va obrir la crisi econòmica en la societat s'hi afegeix el problema derivat de la crisi d'identitat que està alimentant el fenomen migratori. Això està fent que hi hagi dues visions diferents a la Unió, que portarà a una diferenciació en el procés d'integració política, com es va fer amb l'euro.

Al mateix temps, Borrell va reconèixer que el ciutadà no entén bé com funciona l'entramat institucional de la Unió Europea. Va explicar que al principi es va permetre la transferència de sobirania “perquè no tocava res vital” i “perquè semblava funcionar”. “Però ara la gent no sap qui és qui i qui fa què”, va afegir, per això considera que s'ha de fer política en l'àmbit europeu i trencar amb la idea que Brussel·les és un lloc de negociació permanent entre veïns.

MÉS INFORMACIÓ