Selecciona Edició
Connecta’t

Els dies que van sacsejar Catalunya

La celebració del referèndum independentista va derivar ara fa un any en una sèrie d'esdeveniments inèdits fins llavors

Un ferit per les càrregues l'1-O a Barcelona.
Un ferit per les càrregues l'1-O a Barcelona.

Un referèndum irregular sobre la independència de Catalunya, càrregues policials contra votants, dues vagues generals, un president que es refugia a l'estranger amb part del Govern, mentre la resta va a la presó, la suspensió de l'autonomia... Una successió vertiginosa d'esdeveniments que des de fa un any han sacsejat Catalunya i un panorama que pocs podien haver vaticinat. A continuació en repassem les dates clau.

20 de setembre. Escorcoll a Economia

La Guàrdia Civil posa en marxa una sèrie d'escorcolls a les seus dels departaments d’Economia, d'Afers Exteriors, de Treball i Afers Socials i de Governació del Govern, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat i la Fundació puntCAT. L'objectiu era desmuntar l'organització del referèndum i impedir la votació. La intervenció policial provoca concentracions davant del Departament d'Economia, que posteriorment serien el motiu per empresonar els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

1 d’octubre. El referèndum

Tot i la suspensió per part del Tribunal Constitucional, se celebra el referèndum independentista, marcat per les ocupacions dels col·legis electorals per evitar que fossin clausurats per la policia, però sobretot recordat per les dures càrregues policials contra els ciutadans que esperaven per votar. Les imatges van fer la volta al món. El sí a la independència va obtenir 2,2 milions de vots, el 90% de les paperetes dipositades.

3 d’octubre. Vaga general

Dos dies després del referèndum, es produeix una vaga convocada per sindicats minoritaris i "l'aturada de país" promoguda per UGT i CCOO per protestar contra les càrregues policials. La patronal de pimes xifra en un 90% el seguiment a les botigues, mentre que a la indústria l'aturada es nota poc.

3 d’octubre. Polèmic discurs del Rei

El mateix dia de la vaga general, al vespre, en una aparició excepcional a la televisió, el Rei pronuncia un discurs on fa una ferma defensa de l'ordre constitucional i justifica les càrregues policials que es van produir durant el referèndum. “És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional”, assenyala el monarca.

16 d’octubre. Empresonament dels ‘Jordis’

La judicialització del procés independentista genera el primer cop d'efecte: la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, envia a presó incondicional Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de l'ANC i Òmnium Cultural, respectivament, imputats per un delicte de sedició. La magistrada ho justifica "per la capacitat de convocatòria" dels Jordis, en referència a les concentracions davant del Departament d'Economia el 20 de setembre.

27 d’octubre. Declaració fallida d’independència

El Parlament aprova, per 70 vots a favor, deu en contra i dues abstencions, la proposta de Junts pel Sí i la CUP que proposa declarar la independència i obrir un procés constituent que "acabi amb la redacció i aprovació de la constitució de la República". La resolució tira endavant en una votació secreta i amb l'absència de Ciutadans, el PSC i el PP.

27 d’octubre. Activació del 155

El president espanyol, Mariano Rajoy, actua de seguida i destitueix Carles Puigdemont i tot el Govern de la Generalitat, així com la cúpula dels Mossos. Rajoy suspèn l'autogovern de Catalunya i convoca eleccions autonòmiques per al 21 de desembre. El Senat aprova l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

30 d’octubre. Fugida de Puigdemont

El president Puigdemont i cinc exconsellers (Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Toni Comín, Dolors Bassa i Meritxell Serret) marxen a Bèlgica per fugir de la justícia espanyola.

2 de novembre. Junqueras i altres consellers, a la presó

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela dicta presó incondicional per a vuit exconsellers de la Generalitat de Catalunya, acusats de rebel·lió, sedició i malversació. Entre els empresonats hi ha Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Dolors Bassa.

8 de novembre. Segona vaga general

La nova vaga amb els CDR com a protagonistes, que aconsegueixen col·lapsar Catalunya tallant més de 50 trams de carretera i part de la xarxa ferroviària. Al vespre, una manifestació aplega més de 25.000 persones per reclamar l'alliberament dels polítics presos.

4 de desembre. Alliberament d’alguns presos

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, deixa en llibertat els exconsellers Carles Mundó, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Meritxell Borràs, després de pagar una fiança de 100.000 euros. Però manté en presó incondicional Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

21 de desembre. Eleccions autonòmiques

Ciutadans guanya les eleccions, però l’independentisme manté la majoria. Junts per Catalunya, ERC i la CUP sumen 70 diputats. El partit d'Inés Arriimadas obté 36 escons; JxCat, 34; ERC, 32; el PSC, 17; Catalunya en Comú-Podem, 8; la CUP, 4, i el PP, 4. 

17 de gener. Constitució del Parlament

Després de les eleccions es constitueix el nou Parlament, encara amb l'article 155 en vigor. Roger Torrent és nomenat nou president de la Cambra.

20 de febrer. Anna Gabriel es refugia a Suïssa

La dirigent de la CUP Anna Gabriel anuncia en una entrevista al mitjà suís Le Temps que no tornarà a Espanya i es queda a Suïssa, després que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'hagi citat com a imputada en la causa contra els dirigents del procés.

1 de març. Pas al costat de Puigdemont

Carles Puigdemont anuncia que renuncia "provisionalment" a tornar a ser investit president i assenyala com a candidat a president Jordi Sànchez, número dos a les llistes de Junts per Catalunya, expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que es troba a la presó. Sànchez renunciarà posteriorment com a candidat en favor de Jordi Turull.

22 de març. Investidura fallida de Turull

El candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a la investidura, Jordi Turull, no aconsegueix els suports necessaris, a causa de les abstencions de la CUP i els vots en contra de Ciutadans, el PSC, els comuns i el PP. La CUP va assegurar que només donaria suport a la investidura de Puigdemont.

23 de març. Els exconsellers tornen a la presó

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena envia a la presó Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa perquè considera que existeix el risc que reincideixin en els seus delictes o fugin de la justícia.

23 de març. Marta Rovira fuig a Suïssa

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, no es presenta davant del Tribunal Suprem i marxa a Suïssa. Rovira envia una carta a la militància explicant els motius de la seva decisió de fugir a un altre país.

25 de març. Puigdemont, detingut a Alemanya

Carles Puigdemont és detingut per la policia alemanya quan acabava de creuar amb cotxe la frontera des de Dinamarca, on havia arribat procedent de Finlàndia. Dies abans el jutge Pablo Llarena havia enviat a Finlàndia l'ordre internacional de detenció de l'expresident de la Generalitat. Puigdemont és alliberat el 5 d'abril.

14 de maig. Quim Torra, investit president

Quim Torra és investit president de la Generalitat de Catalunya amb 66 vots a favor (Junts per Catalunya i Esquerra), 65 en contra (Ciutadans, el PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP) i quatre abstencions (CUP).

1 de juny. Nou de Govern i fi del 155

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica el decret de nomenament del vicepresident i dels consellers que formaran el Govern i que va signar el president Quim Torra el 29 de maig. Es posa punt i final a la intervenció de la Generalitat arran de l'article 155.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >