El llibre de Pedro Sánchez i Carlos Ocaña copia paràgrafs de la conferència d’un diplomàtic
La Moncloa sosté que es tracta d'"un error involuntari" i els coautors es comprometen a esmenar-ho "al més aviat possible"
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i l'economista Carlos Ocaña reprodueixen en el seu llibre del 2013, sense citar entre cometes la font original, paràgrafs de cinc de les set pàgines d'una conferència que el diplomàtic espanyol Manuel Cacho va pronunciar en un simposi de la Universitat Camilo José Cela (UCJC) el 25 de febrer del 2013. En total, citen sense referir 454 paraules. Cacho, actual ambaixador a Austràlia, ha confirmat a aquest diari que ningú el va consultar per utilitzar aquest material. "És la primera notícia que en tinc", ha respost en conversa telefònica. La Moncloa ha assegurat a EL PAÍS que es tracta d'"un error involuntari". "Els coautors únicament poden lamentar aquest fet i comprometre's a esmenar-lo al més aviat possible. En les següents edicions de l'obra s'inclourà correctament la cita", precisen. Ocaña, coautor de l'obra, no ha volgut fer declaracions.
L'ambaixador Manuel Cacho va pronunciar la seva conferència en les jornades Marca Espanya i la diplomàcia econòmica, que es van fer nou mesos abans de la publicació del llibre. Pedro Sánchez, que llavors acabava d'accedir a un escó al Congrés dels Diputats, va organitzar aquell acte i va exercir de moderador en una de les taules rodones. El llibre La nueva diplomacia de la economía española, de 229 pàgines, signat per Sánchez i Ocaña –de 38 anys i avui directiu del Reial Madrid– recull la tesi doctoral del president llegida el novembre del 2012, i hi afegeix noves aportacions. És aquí on es troben almenys 18 pàgines amb passatges de fonts alienes sense citar ni referenciar. El discurs de Cacho és el més cridaner, tot i que n'hi ha almenys cinc més d'origen diferent, segons ha comprovat EL PAÍS.
Diversos fragments de vuit paràgrafs de la conferència de l'ambaixador coincideixen amb el text del llibre. Hi ha fins i tot una errata –ente en lloc d'entre– en el discurs que es repeteix fil per randa al llibre de Sánchez a la pàgina 65, al final d'un llarg paràgraf idèntic a 16 línies de la conferència: “… se intercambian impresiones, ideas y se ve desde ambos lados cómo se puede incrementar la colaboración empresarial, cultural, académica… ente un país y otro”.
La tesi doctoral de Sánchez va ser objecte de polèmica la setmana passada, però fins a tres programes informàtics utilitzats per aquest diari no han trobat indicis d'obres alienes sense atribuir. No obstant això, no passa el mateix amb el llibre posterior del president i Carlos Ocaña. La conferència de Manuel Cacho és el cas més notori. Les ponències es troben en un document allotjat al web de la Camilo José Cela i la universitat també confirma que es tracta de la transcripció de les intervencions. Fins a cinc pàgines del llibre, de la 62 a la 66, en el quart capítol, reprodueixen bona part del discurs del diplomàtic. S'utilitzen cinc dels set folis de la intervenció. Es desconeix quines parts del llibre, fora de la tesi doctoral, són collita de Sánchez o d'Ocaña, que va ser entre el 2008 i el 2011 cap de gabinet del llavors ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, autor del pròleg del llibre. Cap dels dos autors ho ha volgut aclarir.
L'actual ambaixador a Austràlia confirma a aquest diari que va participar en aquelles jornades i que no va llegir cap text escrit. “No tenia temps i em vaig preparar un guió, va ser una cosa improvisada. Després em van enviar uns esborranys de la universitat amb la transcripció per publicar a la pàgina web”, explica Cacho. Desconeixia quina part de la seva intervenció havia acabat en el llibre de Sánchez. Ningú li va demanar permís per fer-ho, sosté, tot i que ha preferit no entrar a fer valoracions.
Un altre passatge del discurs, de 14 línies, està inclòs amb lleus variacions en el volum, a la pàgina 65. El final d'aquest extracte és el següent: “Finalmente, las fundaciones desarrollan colaboraciones puntuales con distintas instituciones de los países para los que están pensadas. Pienso por ejemplo en la colaboración con el China Club Spain o con la Japan Foundation. Todo ello, en definitiva, lo que busca es el acercamiento entre sociedades civiles”. El llibre repeteix el paràgraf amb petits retocs: “Finalmente, las fundaciones desarrollan colaboraciones puntuales con distintas instituciones de los países. Así, existe colaboración con el China Club Spain o con la Japan Foundation. Todo ello, en definitiva, con el propósito de lograr el acercamiento entre sociedades civiles”.
Les parts copiades de la intervenció de Cacho componen el nucli argumental i bona part de l'epígraf 4.2 del llibre, i la resta coincideix amb el publicat en la tesi doctoral de Sánchez. Estan inserides entre fragments d'un article del líder del PSOE, el titulat La diplomacia comercial en el centro de la diplomacia comercial española, que Sánchez va publicar el setembre del 2012. La transcripció del text és pràcticament literal, excepte en alguns girs i expressions que en el llibre es canvien per sinònims. Per exemple, aquesta frase de Cacho: “… con los países de la Unión Europea tenemos canales de sobra…” es converteix en “con los países europeos existen canales sobrados…”
Còpies d’altres textos
A més d'aquesta conferència, el llibre de Sánchez i Ocaña també recorre a altres textos aliens, sense atribuir la font ni incloure-la en la bibliografia final. Els més destacats, per la seva extensió, en són cinc: un discurs al ple del Congrés del llavors ministre Miguel Sebastián (pàgines 55 i 56 del llibre); una resposta parlamentària (pàgina 154 i 156); un informe del Ministeri d'Economia (pàgines 87 i 88); un teletip d'agència d'un acte oficial (pàgines 146 i 147), i un comunicat de premsa del Consell de Ministres (pàgines 57 i 59).
Pel que fa a aquests cinc textos, la Moncloa afirma que “està tot en ordre”. “Està permesa la utilització d'iniciatives i documents de caràcter parlamentari, que són d'ús públic”, argumenta aquesta font. “Es tracta de documents que no generen drets d'autor perquè no tenen la consideració d'obres, ja que són d'ús públic en formar part del debat polític, que ha de ser difós a tots els ciutadans”.
El Govern espanyol sosté que l'article 33 de la Llei de Propietat Intel·lectual “exclou explícitament els discursos pronunciats en sessions parlamentàries”. “Per tant, són documents públics de consulta oberta a tothom, de manera que està tot en ordre”, conclou la Moncloa.
Ha col·laborat en aquest article Borja Andrino.
Consulteu aquí el text íntegre de la transcripció de la conferència impartida per Manuel Cacho a la Universitat Camilo José Cela el febrer del 2012.
Consulteu aquí les pàgines del llibre La nueva diplomacia de la economía española on apareixen els paràgrafs que coincideixen amb la conferència.
