Selecciona Edició
Connecta’t

Un de cada 10 universitaris té idees suïcides el primer any de carrera

Un estudi internacional revela que el 30% dels estudiants pateix algun trastorn mental durant el primer curs a la universitat

Dia Internacional para la Prevencion del Suicidio pulsa en la foto
Una aula buida.

El trànsit a l'etapa universitària és un procés especialment sensible per als joves. A mig camí entre l'adolescència i l'edat adulta, els joves s'enfronten a un cicle de canvis emocionals i socials que poden passar factura a la seva salut mental. Així ho constata un estudi coordinat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) de Barcelona, que revela que un de cada 10 universitaris espanyols ha tingut idees o pensaments suïcides durant el seu primer any de carrera. Els experts alerten que diversos factors, com l'estrès o els antecedents familiars, estan al darrere del risc de patir aquestes ideacions i, en última instància, dur-les a terme.

"L'inici de la universitat és com una petita crisi vital. Estàs en un medi nou, molt més exigent i això genera un estrès important que pot ser el desencadenant", apunta el doctor Jordi Alonso, director del programa d'epidemiologia i salut pública de l'IMIM i coordinador del projecte Universal, on s'emmarca aquesta investigació. L'estudi, publicat a la revista Suicide and Life-Threatening Behavior, es va fer mitjançant enquestes a 2.118 alumnes de cinc universitats espanyoles (la Pompeu Fabra de Barcelona, la de les Illes Balears, la del País Basc, la de Cadis i la Miguel Hernández). 

Els investigadors van fer servir "instruments d'avaluació de suïcidalitat", explica Alonso, en forma de qüestions vinculades a aquest tema: es tracta de preguntes com ara si han tingut el pensament de matar-se en els últims 12 mesos, si han pensat com fer-ho, si alguna vegada han ideat un pla o si s'han lesionat d'alguna manera amb intenció de matar-se. L'estudi ha avaluat els pensaments suïcides i també les temptatives.

Els resultats revelen que la prevalença d'ideació suïcida és més elevada entre els universitaris durant el primer any de carrera que en la població general d'aquest rang d'edat. "En la població general, la prevalença és del 4% en els últims 12 mesos i en universitaris és del 10%. Això ens porta a pensar que es tracta d'un grup sotmès a un especial estrès", assenyala Alonso. Les temptatives de suïcidi entre els universitaris ronden l'1%. Els investigadors no han trobat diferències entre homes i dones.

L'estudi també avalua factors de risc o de protecció. Per exemple, una xarxa social i familiar consistent i relacions socials positives ajuden a protegir contra aquestes situacions. "Hi ha factors de risc ambientals, per exemple, les adversitats infantils, com maltractament, abusos, abandonament, psicopatologies dels pares, famílies disfuncionals... També hi influeixen experiències estressants o adverses en els últims 12 mesos, com morts properes, bullying o ruptures sentimentals, o si aquest estudiant ha tingut algun trastorn mental al llarg de la vida", apunta Alonso. Malgrat tot, l'investigador matisa que, tot i que s'han trobat associacions que predisposen o protegeixen d'aquestes situacions,  "no es poden extreure conclusions causals".

Més trastorns mentals

Un altre estudi internacional que s'ha fet en el marc del projecte Universal també revela més prevalença de trastorns mentals entre universitaris durant el primer any de carrera. La investigació, coordinada també per l'IMIM i en la qual han participat estudiants de vuit països, apunta al fet que un 31,4% dels estudiants universitaris han patit algun problema de salut mental durant el primer curs. 

Els investigadors han trobat, a més, que en un 20% dels casos amb trastorn mental, la patologia els generava problemes de desenvolupament, no només en l'àmbit acadèmic, sinó també en les relacions socials i personals.

“La impulsivitat hi juga en contra”

Els experts assenyalen que les conductes suïcides són "un contínuum". "Comença amb la desesperança, com el fet que la vida no li ve gaire de gust, i va pujant fins a un tedi vital, que no li importa morir. Després ve el desig de morir, encara que no pensa a com ho pot fer. Després, sí que busca ja com morir i finalment ho intenta", explica Thaïs Tiana, psicòloga del Programa de Detecció i Prevenció del Suïcidi de l'Hospital Sant Pau de Barcelona. Segons l'especialista, l'estudi coordinat per l'Hospital del Mar ja se centra en "el contínuum més greu" i apunta que els universitaris de primer any són "adolescents tardans i estan en una època on tot ho viuen d'una manera molt intensa, per bé i per mal". "No només és el canvi a la universitat, pensar si has escollit la carrera correcta o si tindràs feina, sinó també que han de deixar el domicili familiar, el nucli familiar o la xarxa social més propera. És una època d'incertesa i estrès", afegeix.

La Generalitat de Catalunya disposa d'un protocol, el Codi Risc Suïcidi, per mobilitzar tots els dispositius sanitaris que es necessiten quan hi ha una temptativa. El Sant Pau va ser un dels primers hospitals que el va implantar. "El Codi ens posa sobre avís. Intentem saber què ha passat i si ha passat més vegades, si la persona no sap gestionar l'estrès i té nivells molt alts de desesperança. Els demanem que durant un temps no intentin fer res per intentar estabilitzar aquest patiment i així identifiquem factors de risc. Al nostre favor juga que són joves i tenen molta capacitat d'aprenentatge, però en contra nostre hi ha el factor de la impulsivitat", puntualitza l'experta.

MÉS INFORMACIÓ