Selecciona Edició
Connecta’t

Sánchez es planteja mesures “coercitives” contra els propietaris de pisos buits

El Govern espanyol vol evitar la venda d'habitatges de lloguer adjudicats a famílies en situació vulnerable a "persones jurídiques amb ànim de lucre"

Viviendas vacias
Panoràmica de Barcelona.

El Govern espanyol vol donar un gir a la regulació de l'habitatge “com un servei públic d'interès general”. I una via per aconseguir-ho serà adoptar “mesures de caràcter coercitiu” contra els propietaris d'habitatges buits. Així ho assegura un informe intern sobre la situació de l'habitatge social elaborat per la Secretaria General d'Habitatge i al qual ha tingut accés EL PAÍS. Aquestes mesures no es limitaran als immobles propietat de bancs o promotores, sinó també a “persones físiques”, segons aquest document, que insisteix també a regular la funció social de l'habitatge i donar-li rang de llei estatal.

A Espanya es calcula que hi ha 3,4 milions d'habitatges buits, segons el Cens de Població i Habitatges de l'INE de l'any 2011, l'últim disponible. “Aconseguir mobilitzar” aquesta borsa d'habitatge buit és un dels principals objectius que s'ha marcat el Ministeri de Foment. En un informe datat l'11 de setembre, que ja ha estat presentat al Consell de Ministres, Foment insisteix que cal que hi hagi una normativa homogènia i que l'única manera de garantir-la és la legislació bàsica estatal. Només així s'evitaria la situació actual de “desigualtat”: hi ha comunitats que han engegat mesures com les sancions, la cessió i el lloguer forçosos, i fins i tot l'expropiació temporal de l'ús; n'hi ha que apliquen aquestes mesures a bancs i societats d'actius immobiliaris, i d'altres, a qualsevol propietari, i també es dona el cas d'administracions que han venut parcs públics d'habitatge a societats d'inversió.

Els tribunals ja reconeixen la funció social

Els tribunals estan començant a reconèixer la funció social dels parcs públics d'habitatge. Un jutjat madrileny acaba d'estimar el recurs col·lectiu de la Plataforma d'Afectats i Afectades per l'Habitatge Públic i Social (PAVPS) contra la venda de 2.935 habitatges de l'antic Institut de l'Habitatge de la Comunitat de Madrid (Ivima) al fons d'inversió Encasa Cibeles.

Al maig, un altre jutjat de Madrid va criticar que “no s'ofereix ni justifica la raó o el perquè deixen de ser necessàries aquestes promocions [...] quan compleixen una funció social, com és la de proporcionar a classes desfavorides un habitatge digne”. Tant la sentència de maig com aquesta última consideren que la venda va produir una “vulneració dels principis de protecció a la família, de protecció als menors i del dret a un habitatge digne”.

El Govern espanyol, segons aquest full de ruta, pretén que l'habitatge es deixi de considerar un bé especulatiu. Per fer-ho la regulació bàsica dels patrimonis públics d'habitatge social inclourà la protecció “davant de possibles alienacions a persones jurídiques amb ànim de lucre” i que no respectin aquesta funció social. Un dels casos més sonats va ser l'alienació, en plena crisi econòmica, de 5.000 habitatges socials de lloguer adjudicats a famílies en situació vulnerable per part de la Comunitat i l'Ajuntament de Madrid. Els van comprar els fons de Goldman Sachs i Blackstone, i van començar a apujar les rendes i a desnonar els qui no les podien pagar.

Evitar aquests casos és una de les prioritats de l'estratègia governamental, que també planteja modificar l'actual Pla Estatal d'Habitatge, l'instrument amb el qual l'Estat pot influir en una competència que tenen les comunitats autònomes. El Govern central vol “aprofundir en el caràcter social dels programes d'ajudes” i, més concretament, incrementar el parc públic d'habitatge en lloguer i “protegir-lo” per assegurar en el temps el seu caràcter de servei d'interès general. L'actual pla d'habitatge tracta de la mateixa manera els promotors públics i privats i estableix el mateix termini de protecció d'un habitatge finançat amb fons públics: 25 anys. La intenció de l'Executiu és posar fi a aquesta situació i establir terminis de gestió social “de molt llarga durada”. Una vegada finalitzats aquests terminis, els habitatges ja es regirien pel nou règim jurídic, és a dir, mai perdrien la finalitat per a la qual van ser construïts amb fons públics.

Línia d’ajuda

Foment parla en el document presentat al Consell de Ministres de crear una línia específica d'ajudes per crear parc d'habitatges sobre sòl públic “amb una protecció dels llogaters durant un termini molt superior a l'actualment previst”. També preveu una altra línia de finançament per ampliar els parcs públics d'habitatge mitjançant la compra. Ja sigui adquirint al mercat o bé exercint el mecanisme del tempteig i retracte per evitar que fons amb ànim de lucre es puguin fer amb promocions públiques.

El titular de Foment va avançar algunes d'aquestes mesures en la seva compareixença al Congrés al juliol. Allí ja va anunciar que la durada dels contractes, que es va reduir a tres anys amb la reforma de la Llei d'Arrendaments Urbans del 2013, tornarà a ser de cinc anys per donar més seguretat als llogaters. També va presentar un pla de xoc per promoure la construcció de 20.000 habitatges en zones amb alta demanda i on els preus del lloguer són tan alts que expulsen les classes treballadores i mitjanes. El document no dona més detalls i parla tant de provisió com de “rehabilitació”. Precisament la rehabilitació d'habitatge, especialment per afavorir el lloguer, tindrà finançament a través de línies específiques de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), segons l'informe.

Cap a un acord ampli per l’habitatge digne: llei o pacte d’Estat

“El dret a l'habitatge és, sens dubte, un dret social”, afirma el document de treball que resumeix els objectius del Ministeri de Foment sobre la situació de l'habitatge social a Espanya. Partint d'aquesta base, i sumant la idea que accedir a una llar digna i adequada “ha de ser un servei públic d'interès general”, el Govern de Pedro Sánchez vol sumar els màxims consensos possibles per engegar l'elaboració d'una llei estatal en matèria d'habitatge. Entre altres coses, l'Executiu valora incloure en el text legislatiu la definició i el règim jurídic de l'habitatge social, la planificació d'habitatge que correspon a l'Estat i la vinculació del sòl amb ús residencial a l'efectivitat del dret a un habitatge.

La minoria parlamentària del Partit Socialista i la curta durada de la legislatura compliquen tirar endavant aquesta proposta legislativa. L'Executiu també valora la possibilitat d'intentar sumar suports i apostar per un pacte d'Estat per l'habitatge digne. El president, Pedro Sánchez, va escriure la setmana passada al seu compte de Twitter: “Faig una crida a totes les forces polítiques per aconseguir un pacte que converteixi l'habitatge en un dret de ciutadania, lluny de l'especulació”.

Fonts de l'Executiu central han destacat que el pla se centrarà en els règims de tinència i que no entrarà en les competències de les comunitats autònomes. “Definirem, com han fet els nostres veïns europeus, el que és lloguer social i un lloguer assequible”, afegeixen aquestes fonts.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ha traslladat aquest mes a Pedro Sánchez tres propostes “molt concretes” per abaixar el preu dels lloguers: obligar els grans tenidors a posar habitatges al mercat, que les socimis (societats immobiliàries cotitzades amb avantatges fiscals per als inversors) deixin de tributar al 0% i que els ajuntaments puguin regular el preu del lloguer “en aquelles àrees on el mercat està més tensionat”.

El Govern ja ha engegat un grup de treball interministerial “per al desenvolupament de mesures urgents en matèria d'habitatge i lloguer” que aquest dilluns es va reunir per primera vegada amb un ordre del dia que va incloure la presentació de l'informe elaborat per la Secretaria General d'Habitatge. En el grup estaven representats vuit ministeris. El president és el secretari d'Estat d'Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >