Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern espanyol i la Generalitat obren més vies per parlar gairebé de tot

L'Executiu català està disposat a discutir la pregunta que es podria plantejar a tot Espanya sobre el seu mandat de l'autodeterminació

Manifestació de l'associació Hablamos Español a Barcelona.
Manifestació de l'associació Hablamos Español a Barcelona.

El Govern de Pedro Sánchez i la Generalitat que presideix Quim Torra són conscients que han d’“aprofitar aquest moment polític” que potser trigarà a repetir-se. I estan oberts a dialogar de gairebé tot. Hi ha hagut 15 reunions entre ministres i consellers, d'almenys vuit carteres diferents. I n’hi haurà més de manera immediata. La Generalitat està disposada a discutir el tipus de pregunta que podria plantejar-se a tot Espanya sobre el seu mandat de l'autodeterminació.

L’ensopegada aquesta setmana passada en la moció plantejada i després retirada del PDeCAT al Congrés sobre la procedència d'un diàleg sobre Catalunya “sense imposicions ni impediments dins de la llei” ha estat, ara com ara, la demostració de com de fràgils són els ponts que estan intentant construir entre l’Executiu central i el català. Però ni el Govern ni la Generalitat pensen renunciar a aquesta via davant la primera derrota, segons fonts de totes dues administracions. En els dos executius asseguren al màxim nivell que la negociació no s'ha tallat, que continua en múltiples fronts i que s'anirà precisant i concretant en imminents cites bilaterals.

La moció signada pel portaveu nacionalista Carles Campuzano va ser desautoritzada per la cúpula del seu partit i per l'expresident Carles Puigdemont però més “per l'inoportú del moment, just l'endemà de la Diada, i per la falta d'una explicació suficient del seu context”, que per l'excusa que es va buscar, i que va confirmar ERC, sobre un suposat discurs dur del diputat del PSC, José Zaragoza, que la va esmenar. Es reprendrà, ratifiquen al PDeCAT, la Generalitat i el PSOE, “perquè la vida política no passa per aquesta resolució registrada fa mesos i tots entenem que cal aprofitar aquesta conjuntura política”.

Fonts oficials de la Generalitat conclouen que tant aquest Govern català com “la immensa majoria dels ciutadans no està en contra d'explorar la via del diàleg i la negociació, i d'aprofitar l'oportunitat i el moment que es dona amb el Govern de Pedro Sánchez que no és el monolític de Mariano Rajoy”. Tots els fòrums i trobades es consideren importants. I s'està a l'espera de propers moviments del Govern, abans de tancar la data per a una altra cimera a Barcelona del president Sánchez amb Torra.

La situació dels polítics presos o fugits i la negociació dels pressupostos són els grans esculls en el que es defineix com “un camp de mines” per a la negociació. Però no es vol tancar cap porta i s'han refet moltes relacions personals trencades.

En el bàndol de la Generalitat deixen clar que no està a les seves mans renunciar al mandat expressat al carrer, a la Diada i en enquestes, sobre el dret d'autodeterminació però apunten que si el diàleg és “franc, lleial, flexible i intel·ligent es podria parlar de tot”. I amb aquest avís volen dir que la paraula autodeterminació hauria de figurar en una hipotètica futura pregunta d'una consulta que, accepten, podria tenir un àmbit a tot Espanya sempre que després ells poguessin desagregar el seu resultat per destacar les dades registrades a Catalunya.

Consulta nacional

Els nacionalistes podrien arribar a assumir al final de la negociació aquest tipus de format de consulta nacional, segons fonts oficials de la Generalitat.

Míriam Nogueras, línia dura i vicepresidenta del PDeCAT, va piular fa cinc dies una informació sobre un poble de Zamora que vol ser gallec: “Si 232 zamoranos poden votar dins del marc legal deixar de formar part de Castella i Lleó (sense rebre visita de piuets), 7,5 milions de catalans han de tenir el mateix dret”.

Els gestos de distensió se succeeixen, fins al punt de valorar-se des de Catalunya que el canal 24 hores de RTVE oferís imatges aèries de la manifestació de la Diada. Però es barregen amb posicions més dogmàtiques i, sobretot, amb el llast dels polítics presos, difícilment salvable. Al Govern insisteixen en la separació de poders i la independència judicial. A la Generalitat recorden que l'acusació de malversació contra aquests presos la va formular l’Advocacia de l’Estat i que es podria retirar perquè fins i tot l'exministre del PP, Cristóbal Montoro, la va posar en dubte.

Un dels àmbits que està més avançat en les negociacions en marxa entre el Govern central i el català és el de la retirada de recursos interposats davant el Tribunal Constitucional per l'anterior executiu de Mariano Rajoy. Va haver-n’hi 14. Ja es va concretar, el divendres passat al Consell de Ministres, el que anava contra la llei catalana que va retornar la sanitat a tots els seus ciutadans. I ja està perfilada la retirada del següent: el que es va posar davant el Constitucional el 25 d'octubre passat, dos dies abans que el Parlament declarés la creació d'una República Catalana, contra la llei catalana de Mesures de Protecció del Dret a l’Habitatge, que s'havia aprovat el desembre del 2016 per unanimitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >