Selecciona Edició
Connecta’t

Una cadena de recursos obliga el Suprem a ajornar fins a finals de gener el judici contra el procés

El tribunal tem que les parts dificultin que la sentència surti abans de les properes eleccions

Els caps de l'independentisme català estan dilatant l'inici del judici. Part dels advocats ho recorren gairebé tot. La idea del Tribunal Suprem era iniciar el judici a finals d'octubre o principis de novembre i publicar la sentència abans de les eleccions del maig vinent. Però la primera data ja no serà possible per la cadena de recursos que està rebent la sala penal de l'alt tribunal i les consegüents dilacions que això genera. I la segona, segons fonts jurídiques, dependrà del nombre de testimonis i de les traves que es posin a l'evolució del judici, que es preveu que duri diversos mesos i que serà a porta oberta en sessions de matí i tarda.

Romeva, Turull, Junqueras i Puigdemont, al Parlament.
Romeva, Turull, Junqueras i Puigdemont, al Parlament.

Des que la sala penal ha assumit per al judici les diligències elevades pel jutge instructor Pablo Llarena, la trentena de parts que conformen aquest macroprocés (25 advocats defensors, quatre fiscals i l'acusació popular de VOX) no han parat de fer arribar recursos davant de cada interlocutòria de preparació de la vista que realitza la sala, que presideix Manuel Marchena, el magistrat que dictarà la sentència. Aquest cúmul de recursos, bàsicament de les defenses, ha obligat el Tribunal Suprem a retardar el començament de la vista oral fins a l'any que ve. En concret, els interrogatoris dels líders secessionistes (excloent-ne els fugits) s'iniciaran previsiblement a finals de gener, calculen els citats mitjans.

L’interrogatori dels líders secessionistes (excloent-ne els fugits) s’iniciarà previsiblement a finals de gener, calculen fonts del Suprem

El tribunal instarà les parts a formular els seus escrits d'acusació i/o defensa. I llavors disposaran de tres dies per exposar les qüestions prèvies. És a dir, si consideren que s'han vulnerat drets fonamentals o que cal solucionar alguna llacuna o vici processal. Els magistrats volen resoldre aquestes qüestions en una vista que es farà a començaments de desembre. A aquesta vista només han de comparèixer les parts, no els processats, però si aquests ho demanen el tribunal els obrirà la porta, encara que no hi ha obligació legal per fer-ho. El Suprem vol tancar qualsevol escletxa que els afectats interpretin com a indefensió. Podrien estar presents, però sense intervenir.

El moment dels interrogatoris (és a dir, quan el president del tribunal insti el fiscal i els advocats a formular les seves preguntes als presos) serà a finals de gener. Davant d'aquesta fase, que és, de fet, l'inici real de la vista, el tribunal vol resoldre les qüestions prèvies. Malgrat que també hi ha la possibilitat que algunes parts plantegin al desembre algunes qüestions i es guardin d'altres per a aquesta segona fase de finals de gener. En aquest cas, previsiblement, els magistrats les resoldrien a l'hora de redactar la sentència.

Els magistrats volen resoldre les qüestions prèvies en una vista que es farà al llarg del mes de desembre

Ara com ara, l'actitud de molts advocats està sent recórrer contra gairebé totes les decisions del tribunal. Un exemple, segons assenyalen fonts del Suprem, és que el tribunal informa que una determinada resolució ha estat penjada al núvol, a la qual poden accedir a través d'internet; a totes elles se'ls ha facilitat una clau d'accés.

El núvol dilatori

Alguns advocats esgoten el termini per accedir a aquestes comunicacions i després es queixen al tribunal que han tingut problemes informàtics i no les han pogut llegir. I insten al fet que ampliï el termini, la qual cosa obliga el tribunal a fixar-ne un de nou. I així successivament. Fins i tot s'ha demanat al tribunal que demani a Llarena que faci determinades proves que estimen inconcluses.

El tribunal calcula en diversos centenars el nombre de testimonis que sol·licitaran les parts en els seus escrits. El tribunal no posarà obstacles als testimonis, però el seu volum, en un judici amb gairebé 30 parts preguntant a cada pres, també pot condicionar la publicació de la sentència abans de les eleccions de maig. La sala especial del 061 del Suprem va rebutjar recentment la recusació que van plantejar part de les defenses contra els cinc jutges del Suprem que jutjaran els fets.

Sense comptar els pròfugs, encapçalats per l'expresident Carles Puigdemont i que seguiran sota la lupa del jutge Llarena, a la presó hi ha ara nou dels 25 processats: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, entre d'altres. Si algun dia els pròfugs tornen a Espanya, serien detinguts, anirien a la presó i desfilarien pel mateix procés pel qual estan passant ara els empresonats. Es faria un altre judici contra ells. A alguns se'ls atribueixen delictes com el de rebel·lió, que prescriuen al cap de 20 anys.

Encara que el Suprem vol tenir la sentència abans de les eleccions, si les parts obstaculitzen els interrogatoris del judici, no hi haurà sentència fins al final de l'estiu. Però com més trigui el judici a desenvolupar-se, més temps seguiran els polítics a la presó.

Com més s’allargui el judici, més temps seguiran els presos a la presó. Està previst que segueixin empresonats almenys fins que s’acabi la vista

El risc de fugida, quan tot just queden uns mesos per al començament del judici, segueix molt present en la ment dels magistrats del Suprem, conscients que “la ciutadania no entendria que a algun se li aixequés la presó provisional i aprofités l'ocasió per creuar la frontera”. Per això, tots seguiran a la presó fins al judici, tret que la Fiscalia, en algun cas concret, demani alguna llibertat “i la raoni”.

La presó deixarà de ser provisional quan el Suprem dicti la sentència. No es poden presentar recursos ordinaris contra les sentències del Suprem, siguin condemnatòries o absolutòries. Si fos condemnatòria es convertiria en ferma i, des d'aquest moment, el Suprem es desentén dels presos. Ordena els anys de compliment de presó (si és que la sentència resultés condemnatòria) i des de llavors els presos passarien a les mans del Govern de la Generalitat, que és la responsable de gestionar les presons de Catalunya (les va transferir el Govern de José María Aznar). Ara els presos secessionistes són a Catalunya després del seu trasllat des de presons madrilenyes.

Segons fonts jurídiques, abans era obligatori haver complert una quarta part de la pena abans d'accedir al tercer grau penitenciari, que permet accedir a la llibertat però amb restriccions; per exemple, que un reu condemnat només vagi a dormir a la presó i treballi durant el dia. Avui no és obligatori legalment haver complert aquesta quarta part de la condemna per obtenir el tercer grau. Els secessionistes podrien obtenir aquest benefici l'endemà que la sentència del Suprem sigui ferma si els seus responsables carceraris ho consideren pertinent.

Vies per a la llibertat

La classificació en graus dels presos (primer grau, aïllament; segon, règim normal amb sortides al pati; i tercer, semillibertat) la fan les juntes de tractament de les diferents presons, compostes per un psicòleg, un jurista i el director del centre, entre d'altres. A les presons catalanes mana el Govern de la Generalitat, que ara presideix Quim Torra.

Només la Fiscalia pot recórrer davant d'un jutge de vigilància de Catalunya la concessió d'un tercer grau. Però si la Fiscalia no hi recorre, els secessionistes condemnats quedarien immediatament en llibertat després de rebre el tercer grau. L'altra opció que els pot conduir a la llibertat sense complir els anys de presó d'una eventual sentència condemnatòria seria l'indult. 

La Fiscalia haurà d’“esforçar-se” per acreditar la rebel·lió

La Fiscalia, segons va avançar aquest diari, mantindrà en el judici la seva acusació per rebel·lió (també per malversació) contra part dels processats. La Fiscalia haurà d'"esforçar-se", segons fonts jurídiques, per acreditar que hi va haver rebel·lió (un delicte que requereix l'ús de violència) perquè, si escau, sigui atès pel tribunal, segons els esmentats mitjans. La rebel·lió està castigada amb fins a 25 anys de presó.

El delicte de sedició, que també se'ls atribueix, té entre 10 i 15 anys de presó. I, segons fonts judicials, l'encaix de la conducta dels processats en aquest delicte “és total, és de llibre”, afegeixen. També seran jutjats per malversació de fons públics, però aquest delicte ha quedat molt atenuat perquè els afectats, a través de les arques de les associacions independentistes Òmnium Cultural i l'ANC, han dipositat els gairebé quatre milions que va fixar el jutge Llarena en la seva ordre de processament.

Per això Llarena no va acceptar portar a Espanya des d'Alemanya, només per malversació, el cap del procés, Carles Puigdemont. “Hauria hagut de deixar-lo lliure l'endemà del seu lliurament, amb el consegüent greuge per als altres presos, que sí que seran jutjats per rebel·lió/sedició i malversació”, destaquen fonts del Suprem.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >